Lectura i aprovació, si és el cas, de l'Acta de les sessions extraordinàries de 13 de juny i 8 de juliol de 2015.

ALCALDIA.- Dóna compte de les resoluciones de l'Alcaldia-Presidència i de les regidories delegades corresponents al període comprés entre el 16 d'abril de 2015 i el 15 de juliol de 2015, a l'efecte del que establix l'art. 46.2, apartat e), de la Llei 7/1985.

ALCALDIA.- Dóna compte dels acords adoptats per la Junta de Govern Local en sessions de 10, 17, 24 i 30 d'abril

ALCALDIA.- Dóna compte de les seues Resolucions sobre nomenament de presidències i vicepresidències en els organismes autònoms municipals, i dels acords de la Junta de Govern Local pels quals es nomenen vocals en estos organismes. (Núm. expedient E-00601-2015-000077-00)

ALCALDIA.- Dóna compte de les seues Resolucions sobre nomenament d'alcaldes i alcaldesses de barri. (Núm. expedient E-00601-2015-000067-00)

ALCALDIA.- Dóna compte de la constitució i composició de la Junta Local de Protecció Civil. (Núm. expedient E-00401-2015-000031-00)

ALCALDIA.- Dóna compte de l'Acord de Junta de Govern Local i de la Resolució sobre designació de vocals en el Consell d'Administració del Palau de Congressos i l'adscripció de l'entitat a una àrea de govern. (Núm. expedient E-00401-2015-000036-00)

ALCALDIA.- Dóna compte de l'Acord de Junta de Govern Local sobre proposta de nomenament dels membres d'EMIVASA en representació de l'Ajuntament de València. (Núm. expedient E-00401-2015-000029-00)

ALCALDIA.- Dóna compte dels Acords de Junta de Govern Local sobre proposta de designació de membres dels consells d'administració de diverses empreses participades, en representació de l'accionista Ajuntament de València. (Núm. expedient E-00601-2015-000072-00)

ALCALDIA.- Dóna compte dels Acords de la Junta de Govern Local sobre designació de representants de l'Ajuntament de València en diversos organismes i sobre els membres que han estat designats pels grups polítics municipals en la Comissió de Seguiment del Pla Jove de la Ciutat de València 2014-2018. (Núm. expedient E-00601-2015-000075-00)

ALCALDIA.- Dóna compte de les Resolucions d'Alcaldia sobre nomenaments de representants en diversos organismes. (Núm. expedient E-00601-2015-000094-00)

ALCALDIA.- Proposa nomenar consellers i conselleres del Consell Social de la Ciutat, a proposta dels grups polítics municipals. (Núm. expedient E-00601-2015-000086-00)

ALCALDIA.- Dóna compte de la constitució, composició i règim de sessions de les Comissions de Ple. (Núm. expedient E-00401-2015-000027-00)

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Proposa sotmetre a informació pública la modificació puntual del Pla Parcial NPR-9 Massarrojos Nord.(27/07/2015) (Núm. expedient E-03001-2014-000054-00)

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Proposa sometre a informació pública l'Estudi d'Integració Paisatgística i el seu Pla de Participació Pública, integrant de la Modificació del PEPRI del barri de la Seu-Xerea, en l'àmbit de la Unitat d'Execució número 1. (27/07/2015) (Núm. expedient E-03502-2007-000266-00

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Proposa aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla de Reforma Interior Alqueria de laPonsa-Fuster. (27/07/2015) (Núm. expedient E-03001-2013-000058-00)

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Proposa aprovar provisionalment el Pla de Reforma Interior Modificatiu Pere Cabanes. (27/07/2015) (Núm. expedient E-03001-2014-000104-00)

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Proposa aprovar definitivament la modificació puntual del Pla General per a l'àmbit delimitat pels carrers del Pintor Gasent, d'Ángel Villena i del Bomber Ramon Duart. (27/07/2015) (Núm. expedient E-03001-2011-000229-00)

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Proposa resoldre l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada Eduardo Dato. (27/07/2015) (Núm. expedient E-03003-2015-000004-00)

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Proposa declarar la ineficàcia de l'acord plenari d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada Ausiàs March. (27/07/2015) (Núm. expedient E-03001-2002-000700-00)

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Dóna compte de l'Acord de la Junta de Govern Local de 17 de juliol de 2015 sobre derogació del PEPRI del Cabanyal-el Canyamelar i altres qüestions relatives a este barri. (27/07/2015) (Núm. expedient E-03001-2015-000131-00)

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Proposa desistir del procediment incoat per a la tramitació del document d'adaptació del PEPRI del Cabanyal-Canyamelar, així com instar a la Generalitat a què aprove la derogació parcial de l'esmentat PEPRI i unes normes urbanístiques transitòries d'urgència. (27/07/2015) (Núm. expedient E-03001-2015-000131-00)

Nuestra votación va a ser a favor de la propuesta, como ya dijimos en la campaña. Lo que sí nos gustaría señalar es que nos hubiera gustado tener conocimiento de la comisión que se hacreado y del trabajo que se ha creado por ustedes, no por la prensa. La verdad, no entendimoscómo se juntan a trabajar con las personas del barrio que nos parece extraordinario, nosotros lopropusimos igualmente en la campaña, pero creo que no hubiera costado nada, absolutamente nada decir: ?Vamos a tener esta reunión mañana, vamos a hablar de esto. No vais a venir porque?. Creo que lo hubiéramos entendido, pero haberlo sabido por no estáis en el equipo de gobiern oustedes. Es lo único que a nosotros nos ha sentado mal, es la única cuestión que os tenemos quedecir. Pero que sepan los vecinos del barrio, que vamos a estar por su renovación, por su reactividad y que nos tendrán a su lado como dijimos en la campaña. Gracias.

Moltes gràcies, bon dia.Volia començar llegint un document que hem redactat i dient que estem ací cincassociacions del barri del Cabanyal: les associacions de veïns Cabanyal-Canyamelar i Pavimar,l'Associació de Comerciants Acimar; l'Associació de Venedors del Mercat del Cabanyal i la Plataforma Salvem el Cabanyal, que vol agrair la confiança depositada per prendre la paraula ennom de totes elles. Una sola veu que representa el que pensa i sent una part significativa del barri.Hui és un dia molt important, direm que històric novament. L'amenaça del PEPRI delCabanyal es va a acabar. Es planteja en aquesta ocasió planetària la seua derogació. El mal somniacaba i es tanca un període de lluita veïnal, de resistència ferma que ha durat més de 17 anys. Les eleccions del passat 24 de maig han obert un espai d'esperança del barri del Cabanyal, que farà que el nostre barri puga continuar com està ara i millorar en la seua infraestructura per amantindre?s sencer, viu i rehabilitat. Però ara quan mirem el nostre entorn veiem com les males polítiques dutes a terme perl'anterior govern ens ha deixat un paisatge d'espoli desolador que ens provoca una granindignació i dolor. L'actuació de l'equip de govern municipal anterior ha estat una mostra, unexemple d'una manera poc respectuosa d'exercir el poder derivat de les urnes. El suport de lamajoria no pot justificar mai el menyspreu i la desqualificació de ciutadans i institucions ambaltres interessos i criteris.S'ha fomentat durant tots aquestos anys una campanya institucional amb la intenció detrencar la cohesió social i afavorir la divisió dels habitants del barri, amb promeses institucionalsque a dia de hui no s'han fet realitat. No s'han tancat els solars, deixant enormes forats plens debrutícia i perill per als xiquets, no s'ha complit la normativa, s'ha introduït al barri una poblaciósense recursos i en exclusió social instrumentalitzat la pobresa com a forma d'assetjament alsveïns per a obligar-nos a vendre les nostres cases. Estes persones tenen la mateixa dignitat i esmereixen una vida millor.Amb aquestes accions s'ha fet patir al comerç tradicional del barri, on s'han produïttancaments i abandonaments en la renovació de les seues instal·lacions. Un comerç dispers,necessari i apreciat per tots els veïns. Tampoc ens han donat noves llicències d'obertura, el queredunda en una necessitat de revertir el procés com més prompte millor.El PEPRI ha estat un pla especulador i violent ideat pel PP valencià, fracassat en la seuagestió i planificat sense importar el mal que causaria en un barri històric protegit i els seushabitants. Han invertit milions d'euros en degradar, utilitzant els diners públics. Només volia acabar esta part i finalitzar la meua intervenció dient que els veïns tinguemmemòria i no oblidarem aquesta situació mai, i dient que a dia de hui podem dir que gràcies alnou govern hem guanyat. Hui es tanca una gran ferida, és el dia després de la resistència perquècom hem pensat sempre resistir és véncer. Gràcies.

Sr. alcalde en funciones, Sras. y Sres. concejales. Muy buenos días.Solo empezar diciendo que da la sensación que estábamos en un conflicto bélico porque alfinal la resistencia ha ganado. Creo que esto es muy serio, es un tema que a nosotros nospreocupó desde el primer momento, nos sigue preocupando y nos preocupará. No solo el hechourbanístico en sí sino que nos preocupan todos y cada uno de los vecinos del Cabanyal, delCanyamelar y de todos los barrios del Marítim.Nosotros sobre los dos puntos del orden del día que tratamos conjuntamente entendemosque no está justificada la situación de excepcionalidad desde el punto de vista legal para derogarel PEPRI que está todavía vigente, por varias razones. Primero, porque existe un PEPRI queprotege patrimonialmente todo el ámbito BIC, existe una situación de bloqueo generada por unaorden ministerial de otro gobierno, del Gobierno socialista y en concreto de la ministra Sra.Sinde, y existe en tramitación una normativa de adaptación a la orden ministerial.Solo entendemos esta situación de urgencia y de premura de la forma que se ha trabajado yque se ha desarrollado por el posible temor a que se produzca por parte del Ministerio de Culturauna resolución en la que consideren que la adaptación del PEPRI se adecua a la Ordenministerial, porque sino no tiene sentido que al final se desarrollen las cosas de esta manera y quedefinitivamente se pudiera resolver con dicho documento la salvaguarda de todos los valores históricos y patrimoniales del barrio del Cabanyal-el Canyamelar. Existen, como saben, informestécnicos municipales que justifican perfectamente el documento de adaptación y que dicen que eldocumento que hemos remitido al Ministerio se adapta a lo que exige la Orden ministerial.Queremos, además, advertir que el nuevo PEPRI que en su día se elabore volverá asuspender las licencias, volverá a bloquear el desarrollo, la regeneración y la rehabilitación delbarrio. Ustedes lo saben, lo han manifestado en los documentos y lo dice la propia Ley deOrdenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje. También queremos advertir que los acuerdosque hoy aquí se remiten para su aprobación son cuanto menos de discutible legalidad, por lo quehabrá que esperar a la adopción definitiva de estos acuerdos para analizarlos y actuar enconsecuencia.En cualquier caso, si el gobierno tripartito piensa que el camino que ha iniciado va a sersencillo, solo decirles que han empezado con mal pie. Respecto a esa campaña de queagitprophan emprendido además en el Cabanyal, parece que no se han dado cuenta que ya están en elgobierno, parece que siguen estando en la oposición. Porque al final todos esos trabajos deseguridad ciudadana, de seguridad vial, de limpieza... es una cuestión que se venía haciendo. Hevisto los datos publicados por ustedes hace relativamente poco y simplemente decirles que en elúltimo año 2014 los datos que tenemos son los siguientes: más de 2.300 identificaciones, enaquello que se llamaba el Plan + Cabanyal, 13 diligencias de ocupación de casas, 76 por fraudede enganches de luz, que ahora le llaman usurpaciones de fluido eléctrico, 25 diligencias deabsentismo escolar, 270 denuncias por infracciones, medio centenar de inmovilizaciones devehículos, 300 actuaciones de retirada de enseres, controles de obras y denuncias y decomisospor venta ambulante, entre otras actuaciones que se han producido. Como decía al principio,estábamos, estamos y estaremos con los vecinos del Marítimo, donde se han invertido ademásmás de 515 millones de euros en actividades dotacionales.Además, hay que recordar -ha hecho referencia el Sr. Giner- la falta de lealtad incluso queustedes tienen porque sí son capaces de reunirse en la terraza de Acció Cultural del País Valenciàpara hacerse una foto todos juntos, donde se llevan también y participa Ciudadanos, y cuandoconstituyen estas comisiones de urgencia se dejan tirados a uno de los que firmaron con ustedesaquel documento. Eso es muestra evidente de la lealtad democrática que ustedes tienen. Además,estamos ante una incongruencia política, pero considerable. Porque lo que no se atrevieron ahacer en 1988 desarrollando el PGOU para que aquello que ahora es planeamiento diferido sehubiera podido desarrollar, ahora resulta que anulan lo que tenemos y nos revierten 25 años atrása un PGOU que tenía planeamiento diferido donde efectivamente todas las medidas provisionalesque se toman en ese PGOU son para prolongar Blasco Ibáñez.Y continuaré en las respuestas, que no quiero molestar. Gracias.

Gràcies. Estic segur que dintre de poc de temps quan veiem en la pràctica què ha suposat aturar laprolongació de Blasco Ibáñez amb els dos terços com a mínim dels vots d'aquest ple apostar per la rehabilitació integral del Cabanyal, totes i tots ho anem a celebrar. Fins i tot aquells que avuidiuen que no perquè no els queda més remei per la història prèvia del PEPRI. Celebrarem tenirun barri únic que siga un gran atractiu patrimonial de la ciutat de València.La història en esta ciutat no és nova. L'hem vist en València en altres temes, que la pressióde la gent, de la ciutadania, van tirar enrere. Avui tots ens sentim orgullosos de com ha quedat elllit del riu Túria, tots, fins i tot els descendents polítics d'aquells que en el seu dia volienconvertir-lo en autopistes; els que tenim alguna edat ho recordem. Avui ningú defensa urbanitzar el Saler malgrat que en el seu moment aquell terreny es començà a urbanitzar i a construir.Als valencians i a les valencianes, als que defensaren el Saler, als que defensaren el llit delTúria i a aquells que han defensat amb constància el Cabanyal hem de dir-los des d'ací moltesgràcies. Moltes gràcies pel vostre treball ciutadà, moltes gràcies per haver impedit que Valènciaperda un dels seus trets més significatius dels seus millors atractius. Avui tanquem una etapa important per a la ciutat, el procés de degradació que duiaimplícita la proposta de prolongació de Blasco Ibáñez ha començat a capgirar, a redreçar-se. Enscostarà faena perquè les condicions en què l'han deixat són molt difícils, però ho aconseguirem. Anem a normalitzar la vida quotidiana del barri del Cabanyal-el Canyamelar, incloent persuposat també la vida econòmica. I anem a fer-ho respectant i potenciant precisament els seustrets diferencials, els seus valors patrimonials.En València no és tampoc la primera vegada que s'atura una gran avinguda. Els recordel'avinguda de l'Oest, també dita del Baró de Càrcer, que es volia prolongar tallant el barri delCarme fins el riu. S'aturà al final en la plaça de Bruges i ara tenim el barri del Carme per adisfrutar. L'avinguda de Blasco Ibáñez acaba en l'estació de tren del Cabanyal i està bé que estesiga el seu final. Barris com el del Cabanyal n?hi ha pocs en el món. Grans avingudes com laprojectada es poden trobar pràcticament en totes les ciutats.I miren vostés, el Cabanyal-el Canyamelar és un símbol del model de ciutat per al quevolem treballar l'actual equip de govern. Ens interessa potenciar allò que és específic de la ciutat,defensar el nostre patrimoni urbanístic i cultural, avançar cap a una ciutat més arrelada en la seuapròpia història com el millor camí per a fer una València que treballa dia a dia per enriquir iaprofundir en la seua personalitat, abans que agobiar-se i neurotitzar-se en la permanentcomparació i competència amb altres ciutats.I volia contestar-li específicament al portaveu de Ciutadans, nosaltres com a equip degovern prenguérem unes determinacions. Com vosté sap, en el moment que prenguérem lesdeterminacions polítiques eixe document va passar per les seues mans, va ser esmenat amb lesseues propostes i nosaltres les acceptaren de bon gust. I ens sembla important que en estosmoments el plantejament polític siga un plantejament no només de l'equip de govern sinó tambéde Ciutadans, el fet que quan es plantegen coses de govern ho fem des de l'equip de govern ésfins i tot normal. Gràcies.

Dos puntualizaciones. Sobre si Ciudadanos estaba o no informado, sí que es verdad que elalcalde me llamó para firmar el documento. Si no, no lo hubiera podido firmar; eso es obvio. Merefiero a las primeras conversaciones que tuvieron ustedes allí en el barrio, que nos hubiesegustado no enterarnos por la prensa sino por ustedes. Cuando estamos aquí conviviendo en elmismo edificio, estamos a dos pisos para entendernos.Y luego, también me gustaría aprovechar la ocasión para decirles a los ciudadanos deValencia que estamos en el siglo XXI, que Ciudadanos, que este grupo va a ir donde haga faltaen beneficio de sus ciudadanos. Si tenemos que entrar en un edificio que no pensamos como ellospero eso es bueno para los ciudadanos para firmar un pacto, entraremos. En el siglo XXI unotiene que tener altura de miras, tiene que saber cuando tiene que ceder en beneficio de losciudadanos que es a los que representamos. Nos tenemos que olvidar, señores, de derechas eizquierdas. Ciudadanos tenemos que proteger, que cuidar y entendimos que el sentido común,que el bienestar de los ciudadanos estaba en ese pacto. Por eso fuimos allí, lo firmamos y nosfuimos; y ya está. Y lo volveríamos a hacer porque estamos aquí para defender el bienestar de losciudadanos de Valencia. Nada más.

Agraïsc que faça record del Reglament. No volia dir-ho per a què no se senten afectats elsveïns i que pensaren que era una actuació més del PP per a coartar les llibertats dels ciutadans,qüestió que no hem fet mai per molts que vostés diguen, que diguen dalt i que diguen baix. Permolt que vostés diguen dalt i baix ací mai s'ha coartat la lliberat. Entre altres qüestions perquè elque hem fet sempre hem estat convençuts que era el millor per als barris del Cabanyal i delCanyamelar, i en conseqüència per als seus veïns.Ací no ha hagut cap actuació deliberada, ni manipulació, ni especulació; absolutament cap.Almenys per esta banda, potser per una altra és possible. I tot això el temps posarà a cada u en elseu lloc, ja ho vorem i en parlarem de l'assumpte. A demés d'això, dir que la prova més evidentde què el treball era beneficiós és que durant molts anys les majories absolutes al Cabanyal i elrecolzament majoritari al Cabanyal ha sigut absolut, i a més determinant.El que sí que voldria en estos moments, perquè crec que amb independència delssentiments i amb independència de les pròpies reflexions que podem fer que són molt importantsperquè tots treballem permanentment pel benefici dels ciutadans, tots. El que passa que n?hi haque cuidar les formes i de vegades les formes n?hi ha que cuidar-les perquè les formes al final noactuen en benefici dels ciutadans.I allò de dir que ?voy y vengo?, pues depende de donde vaya y de donde vuelva. Porque esotambién importa. Y lo digo simplemente por contestar la reflexión, ya que se me ha contestado amí también.Como decía, se insta en estos acuerdos -que es de lo que se trata- a la Generalitat a quederogue el PEPRI, un PEPRI que está en proceso de adaptación para un ancho mucho más reducido, para reducir de cinco a tres alturas, que ahora ustedes lo proponen como si fuera unanovedad y ya está recogido en ese mecanismo de adaptación, donde se protege la Casa dels Bousy la Fàbrica de Gel, que también está incluido en esa adaptación. Entre otras cuestiones, piden ala Generalitat que derogue el PEPRI en base a un artículo que no habla de derogación, habla desuspensión y encima quieren que suspendan un PEPRI que ya está suspendido por una Ordenministerial.Por eso digo que aquí podemos hablar de todas estas cuestiones, pero el proceso legalquiero que le digan que con independencia de eso defenderemos lo que consideramos seria,sensata y humildemente que es lo mejor para el Cabanyal y creemos que la propuesta que respetael barrio del Cabanyal porque aquí al final ustedes venden la sensación y la idea de que entramosallí con las máquinas a destrozar el Cabanyal. Primero, no es así. Creemos que es lo mejor, conalgunas adaptaciones que ustedes podrían aprovechar y en lugar de hacerlo nuevo aprovechartodo lo que está hecho, que es un buen trabajo y que lleva mucho tiempo desarrollándose, y quepodrían ajustarlo sin tener que hacer nada nuevo y sin tener que volver a suspender licencias. Yen vez de todo eso aprovecharlo y, como ustedes dicen, en beneficio del consenso trabajar todosjuntos.Así que nosotros vamos a votar en contra lógicamente porque entendemos que no es lamejor opción para los vecinos del Cabanyal-el Canyamelar. Gracias.

Sr. Novo, volia recordar-li que sí que entraren les màquines al Cabanyal, ¿eh? Vullrecordar-li que van entrar les màquines i van entrar amb la Policia per a reprimir a una sèrie depersones que s'oposaven; açò està molt clar en els papers. Per tant, aquesta afirmació no és massaexacta, no s'ajusta massa bé amb la realitat.El segon tema que li volia comentar és recordar-li respecte a la bona intenció, hi ha uninforme de l'Advocacia de l'Estat que diu clarament que es poden mantenir les llicències que noafecten el patrimoni cultural i que vostés varen impedir que es donaren llicències al Cabanyaldurant molt de temps, excepte un parell de mesos abans d'aquestes eleccions. Vosté ho entendràaçò que és de bona intenció, però nosaltres no ho pensem d'esta manera.I li dic, de la mateixa manera que li vaig dir durant els quatre anys anteriors quan parlàvemd'aquestos temes, que no donar llicències al Cabanyal havent un informe de l'Advocacia del'Estat que deia clarament que es podien donar llicències, exceptuant aquelles que afectaven elpatrimoni, era una manera de col·lapsar econòmicament el Cabanyal i era una manera de castigarel Cabanyal per no estar d'acord amb els seus plantejaments. Si vosté a açò li diu que són bonesintencions, jo sincerament no ho entenc i li he de dir exactament tot el que li vaig dir la passadalegislatura. Nosaltres no entenem que això haja estat una bona manera de gestionar el tema delCabanyal. Només seguint aquesta indicació s'hagueren pogut pal·liar moltes coses, s'haguerapogut millorar i fins i tot generar llocs de treball que no es van generar per aquesta decisió al meuentendre clarament errònia. I per últim, recordar-li: sí que entraren les màquines al Cabanyal, les màquines i la Policia. Gràcies.

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Proposa desestimar el recurs de reposició contra l'Acord de resolució del Programa d'Actuació Integrada Moncayo. (27/07/2015) (Núm. expedient E-03003-2014-000001-00)

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Proposa la adhesió a l'Associació Xarxa de Ciutats per la Bicicleta per a promoure el desenvolupament de la mobilitat sostenible. (27/07/2015) (Núm. expedient E-01801-2015-001800-00)

DESENVOLUPAMENT URBÀ, VIVENDA I MOBILITAT.- Dóna compte de l'Acord de la Junta de Govern Local de 17 de juliol de 2015 sobre la creació de l'Agencia Municipal per a la Bicicleta. (27/07/2015) (Núm. expedient E-01801-2015-001933-00)

Gracias, Sr. Calabuig. Buenos días.Antes que nada, reafirmarnos en nuestro voto positivo a la adhesión a la Red de Ciudadespor la Bicicleta, pero con las dudas que ya le manifesté al concejal de Movilidad en la Comisiónde Urbanismo y que a día de hoy pues todavía no nos ha resuelto. Dudas que en su momento yase planteó el PP cuando se iba a unir a dicha Red sobre cuestiones como el biciregistro, una delas cuestiones más importantes que tiene esa red y que hasta el momento no se nos hancontestado en ese sentido. Creo que llegado a esta situación nuestra obligación es volver aplantear qué solución se le va a dar a esas cuestiones.Creo que el concejal de Movilidad, igual que los técnicos, supongo que se habrán sentadopara plantearse esas dudas que ya surgieron en su momento, porque no eran dudas sobre nuestraintención de podernos unir a una red en la que están las mayores ciudades de España pero sí quesurgían algunas dudas que supongo que el concejal estará intentando solventar. Porque al finalunirse a la Red como tal es fácil y sencillo, no genera ninguna complicación. Lo complicado es alfinal intentar que la red aporte algo a los valencianos y no solamente ganar un titular porincluirnos o adherirnos a esa Red.Y lo mismo sucede con el tema de la Agencia Municipal de la Bicicleta, cuestión quetambién le planteé al concejal de Movilidad en la Comisión de Urbanismo porque hay algunascuestiones que nos vuelven a generar dudas, dudas de cómo se va a organizar, cuánto nos va acostar, qué personas van a estar al frente de esa Oficina o esa Agencia y que tampoco se nos desveló en su momento, y me imagino que a lo mejor hoy el concejal de Movilidad va a poderresolvernos en este Pleno.Creo que nuestra obligación es intentar que esas cuestiones se desvelen. Nosotrospensamos que esa agencia cuando nos planteamos el hecho de ponerlas en marcha, era unacuestión que llevábamos en nuestro programa electoral y que incluso trajimos a este Pleno, peroque nos dimos cuenta que lo que necesitaba la ciudad era un Plan Director de la Bicicleta. Unplan que ordenase todas las necesidades de la bici en la ciudad, un plan ciclable sobre cuestionesimportantes, un pequeño PMUS sobre la bicicleta y que esa oficina tenía que estar dentro de eseplan director. No estamos en contra, por supuesto, de esa Agencia Municipal, la llevábamosnosotros en nuestro programa electoral, nosotros la trajimos a este Pleno, pero llegados a estepunto queremos saber cómo va a funcionar.Gracias.

Bon dia. Senyors i senyores, president del Ple i senyor alcalde.Abans que res, com és la meua primera vegada ací en el Ple vull dir que és per a mi ungran honor prendre la paraula en aquest primer Ple d'aquesta nova i renovada legislatura quecomença. I fer-ho parlant de bicicletes, d'aquest vehicle de dos rodes que està cridat a ser un delselements fonamentals per a què València experimente el canvi de paradigma de la mobilitat cap ala sostenibilitat. Moltes altres ciutats arreu del món, començaren fa prou anys, dècades, a revolucionar el trànsit dels seus carrers, invertint la jerarquia viària a favor de les persones,deltransport col·lectiu i de la bicicleta. I ara mateix, ciutats com Copenhaguen, Amsterdam, Berlin,Friburg, etc., són un referent mundial.També a l'Estat espanyol, encara que amb retard, ciutats grans i xicotetes de tota lageografia han treballat de valent per fer de la pacificació del trànsit rodat, fent una apostadecidida per la promoció de la bicicleta. Algunes com Vitòria tingueren un importantreconeixement amb la capitalitat verda europea. Altres com Sevilla que va impulsar un ambicióspla ciclista l'any 2005 ha estat considerada pel prestigiós Copenhaguen Ice com lathink thankquarta ciutat del món de l'any 2013 per a anar en bicicleta. Altres ciutats importants com SantSebastià, Saragossa, Múrcia, Pamplona, etc., han fet importants reformes urbanes per a afavorir ipromoure la mobilitat ciclista.Totes elles, fins a un total de 150 ciutats, formen part de la Xarxa de Ciutats per laBicicleta, una associació que es va crear l'any 2009 i que des d'aleshores ha anat creixent ennombre de ciutats i entitats locals que s'han afegit, i en quantitat i qualitat d'activitats de lapromoció de la bici. No obstant, València fins ara no s'havia afegit a ella, el que considerem unaanomalia, un fet inexplicable que ara corregim. De fet, amb aquesta iniciativa volem subratllar laferma aposta per la bicicleta i la mobilitat sostenible d'aquest nou govern municipal. Participaractivament en aquesta plataforma considerem que és un instrument més, en aquest cas compartitamb altres ciutats espanyoles per a què pugam aspirar a ser la capital mediterrània de la bici. Perfer-ho possible considerem fonamental compartir espais amb ciutats que estan treballant a favorde la bici. Ser part d'aquesta Xarxa ens ofereix la possibilitat de conéixer els principals avançosque s'estan donant en aquest transport. Participar en jornades tècniques que organitza la Xarxa,intercanviar informacions, col·laborar amb l'elaboració d'informes.Els objectius de la Xarxa exemplifiquen quins són els seus àmbits d'actuació: promocionarl'ús de la bicicleta com a eina de mobilitat alternativa al cotxe i la moto en desplaçaments curts,impulsar iniciatives per a aconseguir que el desplaçament amb bicicleta siga més segur,intensificar la promoció de la bicicleta i desplegar el seu potencial, incrementar lesinfraestructures per a l'ús de la bicicleta, defensar el potencial de la bicicleta com a vehiclesilenciós, net, assequible i sostenible davant l'opinió pública. En definitiva, amb la nostra adhesióimpulsem la col·laboració més estreta amb les ciutats amb les quals compartim una mateixa idea:posar en comú tot el que s'està fent i és possible fer per promoure l'ús generalitzat de la bicicletai així avançar en fer de València una ciutat amable, amb el trànsit pacificat.De la mateixa forma que ens sumem a la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta posem en marxauna altra eina que es diu Agència Municipal de la Bicicleta també per a complir un acordd'aquest Ple. Va ser l'any 2011, novembre, quan va haver un acord unànime d'aquest Ple per acrear l'Agència Municipal de la Bici. Fins ara no s'havia fet, s'ha fet un Pla de Mobilitat que amés ha quedat en un caixó i nosaltres per a complir eixe objectiu de promocionar la bici, de crearles infraestructures, de coordinar totes les accions a favor de la bicicleta i a més per a crear unfòrum permanent de participació... Sí, participació. Jo sé que a vosaltres la paraula participacióvos dóna un poc d'al·lèrgia, però nosaltres volem promoure la participació real i efectiva per aquè tots els agents que estiguen implicats amb la bicicleta en tot el que estem treballant perpromoure el seu ús, per pacificar el trànsit, per fer que València se semble un poc més aCopenhaguen i menys a ciutats amb un trànsit caòtic, per això volem treballar. Per això, hedemostrat la meua alegria perquè vostés se sumen, encara que crec que no podien fer una altra cosa perquè ho varen intentar fer i després no ho aprovaren. Bé, ja se sumen a aquesta novatendència que estem treballant. Gràcies.

Después del discurso, la verdad se lo agradecemos. Algunos parece ser que han inventadola bicicleta y nosotros no hemos hecho nada durante estos años sobre movilidad ciclable, perobien.Llegado a este punto, nosotros la participación la verdad nos la creemos, nos la creemosmucho. Además, yo le puedo que en el Plan de Movilidad Urbana de la Ciudad de Valenciaparticiparon muchísimas entidades, universidades, colectivos, etc., todo aquel que quisoparticipar. Lo que pasa es que yo entiendo que haya gente a la que cuando une presentaenmiendas o alegaciones a un plan, si no se las aceptan... Encima no se las rechazaba el PP, selas rechazaban los técnicos en los que hoy usted está confiando totalmente y en los que yotambién confiaba porque son muy buenos técnicos municipales, son los que rechazaron susalegaciones.Y ese PMUS no está en un cajón, para nada. Creo que nosotros desde que se aprobó elPMUS hasta que llegaron las elecciones pusimos en marcha muchísimas cuestiones del Plan deMovilidad. Hemos dejado hecho un proyecto de carril bici 2015 ambiciosísimo, que usted tieneque poner en marcha, debería poner en marcha porque está hecho además. Tiene el carril bici dela Ronda Interior, parado. O sea, no me diga a mí que no hay participación y que nosotros nohemos hecho nada sobre cuestiones de movilidad.Me esperaba lo que me iba a decir. No me ha respondido a lo que le he preguntado, queera: dígame cómo va a instrumentar esta situación, cómo va a arreglar esas cuestiones técnicasque los técnicos municipales no sabían como se iba a orientar el tema del biciregistro, cómo va aponer en marcha esa Agencia Municipal de la Bicicleta, cuánto nos va a costar, dónde va a estar,la van a atender funcionarios o personal laboral, va a atender al público, nos va a darparticipación.Al final, ustedes con su bandera de la trasparencia, ha llegado el momento de sertransparentes, sean ustedes claros como el agua. Dígamelo, ¿qué va a hacer? No nos lo va acontar, hoy no. Y estoy seguro que usted resolverá todas esas dudas, pero en este momentocuando yo se lo estoy preguntando no nos lo va a contar porque al final lo que me da la impresióny lo que le da la impresión a este grupo municipal es que aquí hay una incontinencia informativa.Hemos llegado a un punto en el que todos los día yo me muevo en mi bici tocando la bocina deltitular, pero mi política de movilidad va en ruedines. Ésa es su cuestión sobre la bicicleta.Por lo tanto, yo le pido, y sé que lo va a hacer. ¿Estamos a favor de adherirnos a la Red?,sí. ¿Creemos en una Agencia Municipal de la Bicicleta?, sí. Pero unámoslo a un gran plandirector de la bicicleta. Yo estaré aquí y este grupo municipal apoyará las políticas de movilidadque ustedes pongan en marcha porque nosotros ya iniciamos esto, porque nosotros ya pusimos en marcha más de 160 km de carril bici en esta ciudad. Que hoy naturalmente a usted no le parecenbien porque no tienen el ancho que usted considera que tiene que tener. Me parece muy bien,cada uno tiene que hacer sus políticas de gobierno y las tiene que hacer como considere. Para esoestá usted ahí y unido al tripartito que ustedes forman como gobierno le ha dado la posibilidad depoder hacerlo, pero yo tengo la responsabilidad de 108.000 votos de personas que nos han votadoa nosotros que me exigen que esa transparencia que a nosotros se nos pedía diariamente la tenganustedes. Porque al final lo único que sé sobre la Agencia Municipal de la Bicicleta es que va atener una dirección externa, que me imagino que al final será un responsable de algún colectivociclista al que se le deben los servicios prestados durante este tiempo porque ha estado apoyandosus políticas de movilidad, que al final le aseguro que son las mismas que las nuestras.Por lo tanto, Sr. Grezzi, nosotros estamos a favor de las políticas de movilidad, estamos afavor de la Red, estamos a favor de la Agencia, pero con transparencia. Cuéntenos qué es lo queva a hacer y cómo lo va a hacer.Gracias.

Sr. Mendoza, jo entenc la seua frustració. Ho entenc perquè es va aprovar ací l'AgènciaMunicipal de la Bicicleta al 2011 -novembre- i fa un any -maig de 2014- vosté afirmava que ??. M?alegre que ara tinga presa en què es faça l'Agència iestá al caer, estamos viendo los detallesa més se li done tota l'estructura que ha de mantindre per a què puga coordinar tot allò que té avore amb la bicicleta, m?alegre de veres. I m?alegre també que vosté es preocupe per la situacióeconòmica i els gastos que suposarà l'Agència. No es preocupava fa un any quan teníem unacontracta de la grua, que ens devia a tots els valencians 1.900.000 euros i que hem aconseguit quela fiança es quedara ací en la caixa de tots els valencians perquè vosté es desinteressava totalmentdel control de la concessionària de la grua, i ja vorem si recobrem el milió d'euros que ens deu.Aleshores, jo m?alegre de veres.Nosaltres ací el que hem vingut a proposar és una adhesió a una xarxa que com vosté sap elprimer any no ens costarà res, el segon any serà una quota de 3.000 euros. No sé si és unaquantitat gran o xicoteta, però 3.000 euros per participar en una xarxa de 150 ciutats en pareixque és una quantitat no massa gran per a poder compartir eina de treball, coneixement, activitats,jornades tècniques i tot el que fa la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta que integra les majors ciutatsd'Espanya. Aleshores, jo m?alegre de veres i al seu moment, quan ara aprovem la nostra adhesió,també contestarem les altres qüestions que es posen damunt la taula, com el biciregistre. Siencara no estem ni en la Xarxa, com podem saber si funciona el biciregistre i com anem atreballar-ho.I pel que fa a l'Agència Municipal de la Bici, era una cosa que estava al caure però que noes feia mai perquè potser vostés no tenen clar el model de ciutat. Volen que promocionem la biciperò al mateix temps no volen que pacifiquem el trànsit i per això es queixa que l'anell ciclistaque es posarà en marxa d'ací a pocs mesos té una amplària de 2,5 m al carrer de Colon. Oh, ésque igual això molestarà els cotxes. Aleshores, volem promocionar la bici? Volem fer una ciutatamable? Volem fer una ciutat 30 amb el trànsit pacificat? Que és el que diu justament el PMUSque vosté reivindica, que diu que s'ha fet molt però després no té clar el model. Aleshores, l'Agència Municipal de la Bici treballarà en dos aspectes fonamentals. Escrearà un fòrum permanent de participació amb tots els agents implicats en la mobilitat ciclistaque estaran cridats a participar per a donar la seua opinió, per a fer propostes i per a ajudar-nos amillorar tot el que té a vore amb la promoció de la bici. Per un altre costat, tindrà també unaoficina permanent on es treballarà per a promoure tota la xarxa de carrils bici, totes les propostesque s'han de fer a favor de la bici. I tindrà, clar que sí, un coordinador extern que serà unapersona que tindrà tota la capacitat i reconeixement públic per part de moltíssimes entitats i demoltíssims ciutadans perquè puga coordinar totes les accions que fem a favor de la bici.

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Proposa que la corporació quede assabentada de la Sentència, del TSJ, estimatòria del recurs contenciós administratiu PO 1/63/2010 interposat contra aprovació definitiva del Pla Especial modificatiu del PGOU de València, amb expedient d'homologació per al desenvolupament de la ZAL del Port, confirmada per Sentència del Tribunal Suprem, amb imposició de costes a les parts recurrents. (27/07/2015) (Núm. expedient E-00501-2010-000407-00)

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Dóna compte de l'informe de l'interventor general sobre l'execució del Pla d'Ajust previst en l'art. 7 del Reial Decret-Llei 4/2012, de 24 de febrer, corresponents al primer i segon trimestres de 2015. (27/07/2015) (Núm. expedient E-00407-2015-000012-00)

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Dóna compte de l'Informe de compliment del principi d'estabilitat pressupostària en l'exercici 2014 per les societats i entitats dependents de l'Ajuntament de València, que no formen part del sector administracions públiques. (27/07/2015) (Núm. expedient E-05201-2015-000015-00)

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Dóna compte dels estats d'execució pressupostària i de situació de Tresoreria a 30 de juny de 2015. (27/07/2015) (Núm. expedient E-04302-2015-000023-00)

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Dóna compte de l'Informe corresponent al segon trimestre de 2015 sobre compliment de terminis per al pagament de les obligacions municipals. (27/07/2015) (Núm. expedient E-04906-2015-000022-00)

Plan de Ajuste, período medio de maduración, Tesorería a 30 de junio y ejecución del Presupuesto a 30 de junio también evidencian el buen estado de las arcas municipales. El actual equipo de gobierno ha recibido un Ayuntamiento totalmente saneado y con superávitpresupuestario.El 30 de marzo de 2012 -no fique cara de sorpresa que és aixina- se aprobó un Plan deAjuste en el marco de la Ley Orgánica de Estabilidad Presupuestaria, es algo que recuerdoperfectamente porque en esas fechas fui nombrado secretario autonómico de Hacienda y hevivido toda esta etapa en primera persona. Le recuerdo que la situación económica que hemos vivido en este país y en el contexto internacional si miran los datos acumulados de PIB ha sido la más grave desde la II Guerra Mundial. Y en ese contexto como digo se aprobó un Plan de Ajusteque incluía incrementar los ingresos, con rebajas de bonificaciones fiscales por domiciliación,rebajar los gastos con reducciones del capítulo de personal, de gastos menores, y un punto quehoy tiene mucha importancia por lo que vamos a debatir más tarde que es la reducción delendeudamiento. En tres años este Ayuntamiento -los tres años anteriores- ha reducido la deudaen 230 millones de euros, en interés general.Respecto al período medio de maduración he escuchado estos días decir que se ha reducidoel período medio de pago de 40 a 35 días. Entiendo la política como un servicio, no como unatribuirnos medallas. Hoy son las primeras medidas económicas que se traen a este Pleno, no sepuede decir que esta reducción en el período medio de pago es gracias al gobierno actual sinomás bien en todo caso será gracias a los ciudadanos que estos años han estado sufriendo lasituación que hemos vivido.Como digo, he vivido en primera persona esta situación. Hemos sido duramente criticadospor este Plan de Ajuste, duramente criticados. He escuchado afirmaciones muy duras, con insultos, con agravios personales, con difamaciones, con juicios... No es esta la actitud que al menos por mi parte van a tener en la oposición y del Grupo Popular, creo que hay que tener unaactitud de responsabilidad, de control del gobierno y siempre pensando en el interés general.Porque si hubiéramos pensado en otro tipo de situaciones más partidistas a lo mejor hubiéramos hecho aquellas cosas que se nos dicen ahora que teníamos que hacer, pero no era eso lo que tocaba hacer. Por eso se redujo el gasto, por eso se redujo la inversión y fruto de ello hoy tenemos un escenario bien distinto. Hoy podemos reducir la deuda gracias al esfuerzo que se ha hecho anteriormente por partede todos los ciudadanos, hoy tenemos unos gastos financieros más bajos de los que hemos tenido en años anteriores, hoy hay 100 millones de euros en la caja a 30 de junio y también va a permitir ahora al gobierno actual aumentar la inversión y el gasto. Les anticipo ya una cosa: si ese gasto-que todavía hoy no lo sabemos porque se están elaborando los Presupuestos- se destina a gastosocial, a aquellos que más lo necesitan, tendrá nuestro apoyo.Respecto a la ejecución presupuestaria, la situación de los ingresos está al 56% y la de los gastos al 50%. También denota el buen comportamiento de la evolución del Presupuesto.En definitiva, estos puntos vienen a confirmar la buena herencia que reciben y que el PP deja al actual equipo de gobierno.Gracias.

Bon dia, Sr. president del Ple, Sr. alcalde, Sres. i Srs. regidors.El Sr. Monzó conoce perfectamente la hacienda pública, de mucha solvencia comoeconomista y que ha ocupado grandes responsabilidades en la hacienda del gobierno valenciano.Los datos que da son cifras y las cifras tienen siempre una valoración política, esto no esuna clase de Economía sino un foro de debate político. Aquí la ciudad de Valencia fue obligada asometerse a un drástico plan de saneamiento. La ciudad de Valencia era detrás de la ciudad deMadrid, la ciudad con mayor deuda a proveedores. Estábamos en un endeudamiento de casi el135%, es decir, muy por encima de los límites de deuda asequibles.Es verdad que esta ciudad hizo un esfuerzo de ajuste económico para reducir la deuda a lostérminos en los que se encuentra ahora mismo, pero también es verdad que esta deuda se habíagenerado en los años de vino y rosas que se vivieron, y los grandes acontecimientos -lo que se llamaba grandes eventos- que al final lo que eran es grandes ruinas económicas.Es verdad que fue una política de ajuste rigurosa, entre otras cosas, no cumpliendo las tasas de reposición, de jubilaciones de funcionarios, dejando a la Policía -por poner un servicio llamativo- por debajo de los mínimos prácticamente en que pueda ser operativa o reduciendo las inversiones en los barrios, incluso la capacidad de las contratas para limpieza, para parques yjardines, sometiendo a los ciudadanos de Valencia a un programa drástico de recortes y de sucalidad de vida.Las cifras que da el Sr. representante del Grupo Popular son ciertas, se ha reducido ladeuda. A costa de reducir servicios y calidad de vida de los ciudadanos. Además, tiene quequedar meridianamente claro que esta deuda no era una maldición bíblica, esta deuda tiene su origen en años de vino, rosas, derroches y despilfarros. Por tanto, la prudencia podía llevar en ocasiones a no pedir la palabra para defender cosas que son difícilmente defendibles.Gracias.

Sr. Vilar, la deuda en este momento está por debajo de lo que marca la Ley de Estabilidad Presupuestaria como usted bien sabe; bastante por debajo. Y si no se comete ninguna barbaridadpues debería de seguir en esos términos. Los 700 millones de deuda que tiene hoy el Ayuntamiento han permitido que durante los últimos años hayan venido a esta ciudad más de3.000 millones de euros de inversión y no están en el pasivo de las cuentas municipales, deinstituciones europeas, del Gobierno de España y del gobierno autonómico. Y eso está hoypermitiendo que vengan más turistas que nunca y que, dentro de los límites que todavía tenemos,se esté generando empleo.Los servicios se siguen prestando, aunque usted diga que se han reducido la calidad de losmismos. Reitero, en la Caja se han encontrado más de 100 millones de euros. No se han utilizado operaciones de crédito en este momento. Se ha producido un importante ahorro de 12 millones de euros en los gastos financieros del año pasado respecto a este año y todavía se pueden generarmuchos mas este año.En la reducción de personal no se ha despedido a nadie, se le ha puesto cara a estasituación del Plan de Ajuste. Este debate lo tuve en el 2012. Se podía haber reducido lasplantillas y no se hizo, al menos aquí en el Ayuntamiento y creo que esa es una buena medida. Lagente que tenía trabajo en ese momento lo sigue teniendo ahora. Es cierto que muchos de ustedesdicen que es precario y de baja calidad, al fin y al cabo es trabajo. Esperemos que en la medidaen que vaya mejorando la economía permita mejorar la calidad de ese trabajo.Y todo ello, además, se ha hecho sin tener que subir los impuestos. El Ayuntamiento de Valencia es uno de los que menores tasas impositivas tiene y mayor eficacia.Por lo tanto, reitero que desde mi punto de vista la situación económica... Y coincido conusted, aquí no estamos hablando de números. Al fin y al cabo la situación financiera lo único que refleja es la situación de las personas, que eso es lo que interesa. Si va bien la economía les vabien a las personas y creo que en ese sentido la herencia que reciben es satisfactoria.Gracias.

Brevemente, porque no voy a entrar en un debate sobre si este empleo es digno devanagloriarse. Había empleo en otros tipos de modelos económicos que desde luego no son nadarecomendables.¿Este Ayuntamiento no ha despedido a nadie? Si es que yo no he dicho que haya despedidoa nadie. Digo que las tasas de reposición posibles que estaban exentas de congelación en la ley deajuste, en la intervención de facto a la que está sometido este Ayuntamiento no se han repuesto.Hay una salvedad en la tasa de reposición que es Policía y Bomberos -Seguridad- y aquellos servicios que ayudan a generar mayores ingresos o a controlar la fiscalidad. No se han cubiertoporque se ha optado por una ciudad más desregulada, que cada uno haga lo que quiera en funciónde sus intereses propios y no de los intereses del Ayuntamiento o los intereses públicos.Es cierto, la deuda en este momento está reducida, no he dicho que no. Ahora estáalrededor del 75%. Si estuviera como estaba, a más del 110%, sabe usted que estaríamos ?quebrados'. Este Ayuntamiento sigue estando intervenido. Y además fíjese si voy a ser sincero,creo que el haberlo intervenido el Ministerio, al que damos cuenta con estos expedientes, sabenustedes que se remiten al Ministerio porque estamos intervenidos y vigilan nuestras cuentas, nosha salvado de la quiebra. Como se veía venir si hubieran seguido la época de los Ferrari, de lasgrandes multitudes aclamando a no sé quién, un poco estilo pan y circo.Muchas gracias.

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Proposa aprovar el Pla de Reducció del Deute 2015-2019. (27/07/2015) (Núm. expedient E-05201-2015-000018-00)

Como he dicho en mi intervención anterior, las medidas adoptadas por el gobiernomunicipal anterior son las que permiten traer hoy a este pleno medidas como la reestructuraciónde la deuda. Un pliego en el que por lo que hemos podido saber en la Comisión y por ladocumentación que se nos ha facilitado se han presentado entidades tanto a nivel internacionalcomo nacional, y eso no es mas que el fruto de la confianza que se ha generado respecto a lasolvencia de este Ayuntamiento que créanme que si no fuera así las entidades no se presentarían al mismo.En este momento la economía está creciendo a un ritmo superior al 3%, se han generado513.000 empleos el último año. Insuficientes para la situación que tenemos, es cierto. Pero laeconomía española crece por encima de la media europea y la valenciana por encima de laespañola.La reestructuración de la deuda va a permitir dos tipos de recursos. Por un lado, mayorliquidez. En concreto, 30 millones de euros para el 2015, 20 para el 2016 y más de 5 para el 2017y los siguientes años. Y hay otro tipo de recursos que es la reducción de los gastos financierospasando del 4% que se tenía con la anterior deuda al 1%. Yo no sé si es que no han caído en ellopero se les genera un recurso adicional a la reestructuración de la deuda, con la mayor liquidezque van a tener por la reestructuración de la deuda se pueden pagar a proveedores o a expropiaciones como han dicho. Pero con los recursos que se generan por este menor gasto financiero se pueden invertir en políticas sociales. No sé si es que están ocupados en otras cosas que no han recaído en esto y no está cuantificado, es un dato muy relevante en este momento.Vaya por delante que se seguirá teniendo que cumplir el programa de estabilidad presupuestaria y el techo de gasto, que en muchas ocasiones es criticado también por parte deustedes. Pero como decía el Sr. Vilar en su anterior intervención, esto es lo que nos permite tenerlas condiciones que tenemos en este momento. Esta es la forma que tenemos de actuar desde elGrupo Popular. Es decir, generar las condiciones económicas necesarias para los que menosrecursos tienen pues tengan más oportunidades en este momento.En conclusión, en el punto en concreto nos vamos a abstener porque aún estando deacuerdo en la reestructuración de la deuda no sabemos cuál va a ser la finalidad de la misma yentendemos que desde una posición de responsabilidad y control la abstención y posteriores posicionamientos cuando sepamos qué se va a hacer con la deuda y con los gastos financieros. Gracias.

Gràcies.Era per comentar un poc sobre este punt, a mi em sembla que és un punt important. Enprimer lloc vull dir que, efectivament, estem en este punt gràcies al PP, gràcies al deute que vagenerar el PP. Perquè sinó no hauríem de parlar d'este punt, d'estructurar el deute. Això ha dequedar clar. En este moment devem 740 milions d'euros i eixa és l'herència que algú haqualificat d'excel·lent. Doncs jo no ho qualifique d'excel·lent, jo si poguera passar d'estaherència li assegure que li la regale. Per tant, d'excel·lent res. És un endeutament elevadíssim quenosaltres heretem del que ha dit abans el regidor d'Hisenda, no vaig a repetir-ho. Per tant, el temade l'excel·lència és un eufemisme que hem de tenir molt clar, tenir un deute de 740 milionsd'euros no és precisament una herència excel·lent.Vull ressaltar també que una part d'este deute, aproximadament la meitat, estem pagantuns interessos d'al voltant del 5% i és important en estos moments abaixar-los. Han baixat elsinteressos d'una manera important i és un element que ens pot aportar recursos. Es va fer abansamb una part amb el PP i ens alegrem, i ara es fa amb una altra part que imagine que m?ho dirà esva començar a parlar en el mes de maig. Era la seua obligació i nosaltres continuem amb eixetema, no ho ha comentar però imagine que ho dirà i efectivament és aixina. Eixa és la situació.La situació és també que tenim un senyor en Madrid que es diu el Sr. Montoro amb un plad'ajust, que ens sotmet a un pla d'ajust i que s'ha de dir amb molta claredat que qui es desajustamés és ell. Perquè ell deu un bilió d'euros i ha crescut el seu deute d'una forma exponencial anivell d'Estat. I hem de dir que els ajuntaments no tenim dèficit, tenim dèficit zero. Al contrari,tenim superàvit i malgrat açò ens fica unes cotilles econòmiques importants.Perquè ha parlat vosté de què no s'ha acomiadat ningú, però mire els balanços anuals icada any este Ajuntament perd més de 100 treballadors com a conseqüència de jubilacions i açòdesprés supose problemes greus en molts dels serveis.El mercat ens ofereix una sèrie de possibilitats, ens ha oferit dos anys de carència i hemplantejat un any de carència només degut a voler complir estrictament amb uns principis del Sr.Montoro, amb unes cotilles del Sr. Montor, dels quals vosté s'ha felicitat però que jo per suposat no em puc felicitar. Han arribat ofertes per 370 milions d'euros, en principi anem a plantejar-hosobre 307 milions d'euros i açò implicarà per una banda un estalvi de fins el 2% anual eninteressos, la carència d'un any i implica que el 2015 reduirem les amortitzacions en aproximadament 15 milions i en 2016 en 23 milions.Efectivament, nosaltres volem dedicar estos milions a eixe compte de la 413. Perquè vostéquan parla de què teníem 100 milions de liquiditat, diga també que teníem 24 milions en la 413 idiga també que devíem uns quants milions de la llum. Diga-ho tot, perquè d'eixos 100 milions hiha una sèrie d'elements importants. Em sembla important.Estalviarem per interessos de mora, que en estos moments són molt elevats i que poden abaixar de prop del 8% a prop de l'1%. Per tant, ens sembla que aquesta operació és una operació de refinançament i que volem dedicar efectivament a temes socials, volem dedicar-ho també anetejar millor la ciutat. És que acaba d'eixir un informe de l'OCU de fa uns mesos on diu queValència és una de les ciutats més brutes de tota Espanya, mire-ho. Els serveis no funcionen peruna sèrie d'elements entre els que estan els elements de les cotilles que se?ns han plantejat.Volem millorar la neteja, volem beneficiar la ciutat, volem plantejar en definitiva una sèriede despeses per a millorar tots els elements bàsics d'aquesta ciutat. I lamentem que s'abstinguen,no ho entenem. No ens ho anem a gastar en altres coses i no podem plantejar-nos que ens hoanem a gastar abans de tindre signat concretament l'operació de refinançament, que com vostésabrà està en estos moments en la Conselleria d'Hisenda pendent de la seua aprovació perquè éspreceptiu i vosté ho ha de saber perfectament. No podem dir en què ens ho anem a gastar sense saber si ja està acceptat o no, és una qüestió de lògica.Nosaltres lamentem l'herència i no he parlat d'altres herències de deutes de consorcis ialtres coses, si volen en parlem també. Estes herències també són importants. Però que em digavosté que l'herència és excel·lent, senzillament la paraula excel·lent és com un xicle perònormalment no arriba tant fins on vosté diu.

Sr. Ribó, no fique en boca meua coses que jo no he dit. Jo no he dit que el deute sigaexcel·lent, he dit que la situació econòmica amb què vosté s'ha trobat és satisfactòria i això horeitere. Les cotilles a què vosté es referix del ministre d'Hisenda són les que han evitat queEspanya hui no siga Grècia. El deute hi ha que pagar-lo, ací no hi ha un debat de si és legítim oil·legítim com també he escoltat dir. El deute cal pagar-lo i quan no es paga passen les coses queestem veient en este país, i a este país hi haurà que ajudar-lo des de les institucions europeesperquè no patisca la gent.Això és el que es du hui a este Ple i per a què es porte ací s'han generat les situacionsoportunes per a què hui entren les entitats financeres que han entrat, nacionals i internacionals, is'abaixe el tipus d'interés. Sap vosté quant és l'estalvi de gasto financer que es va a tindre perestes condicions financeres noves' Això és molt important i es produix gràcies al Pla d'Ajust. Aningú li agrada, a mi no m?agrada haver de prendre estes decisions; li ho dic en serio. Peròhaguera agraït que per part de vostés en compte de l'actitud que està tinguent hui haguera tingut una miqueta de recolzament, perquè hui es demostra que eixes mesures eres les que calia fer.Ací s'ha acabat el debat de polítiques keynesianes de més gasto o de polítiques monetàries de més liquiditat, eixe debat esta crisi ens ha ensenyat a tots que això s'ha acabat. El que hi haque valorar és el moment i el moment és que hui es pot refinançar el deute en condicions millors a aquelles que es podia fer abans, abans és que ni tan sols es podia fer. I convindrà amb mi queles polítiques del tan criticat Sr. Montoro que vosté diu han afavorit esta situació, en esteAjuntament i en la resta d'Espanya.Per tant, reitere el que he dit abans. Que la situació econòmica seguix sent difícil, que hi ha que treballar molt per poder revertir esta situació, que allò important és que es puga continuarcreixent i que es puga aportar liquiditat al sistema per a poder generar ocupació. Esta mesura de hui és això el que fa i ens abstenim pel que li he comentat adés, ens abstenim perquè açò no és unxec en blanc. Podíem votar en contra també perquè li genera una liquiditat a vosté per a podergastar, però volem saber en què es gastarà i volem saber en els Pressupostos de 2016 on aniran eixos diners. Quan vostés ens ho diguen ho valorarem i ja ens pronunciarem. Eixe és el motiu. Gràcies.

No, la situació no és satisfactòria. El fet de què tinguem 740 milions de deute, que no elsha generat este equip de govern sinó que els va generar durant 24 anys l'equip de govern del PPno és satisfactori. No mire vosté només la pel·lícula final, és que esta pel·lícula final és conseqüència d'una pel·lícula anterior i són els mateixos actors. La situació no és satisfactòria, la situació és que en el millor dels casos nosaltres haurem de dedicar una part substancial de les possibilitats d'inversió i de les possibilitats de despesa social a pagar els deutes que el seu partitva generar durant una sèrie d'anys. Eixa és la realitat. Si a açò vosté li diu satisfactori, doncs mire vosté per a mi no és satisfactori haver de dedicar la meitat dels recursos -exactament en estemoment no és quantificable- a pagar una sèrie de deutes que va generar el seu equip amb unesmesures que ja s'han comentat i no vull reiterar-ho. Però eixa és la situació. Els 740 milions,l'endeutament no l'hem generat nosaltres, l'han generat vostés i l'hem de pagar tots elsvalencians, abans i ara. Eixe és el problema.I mire vosté, keynesianes o no keynesianes continua havent il·lustres polítics, premis Nòbel, etc., que són keynesians. Vosté jo sé que és del corrent del Sr. Rajoy i de la Sra. Merkel,però hi ha altres formes de pensar en Economia. Per exemple, la que s'ha dut a terme els últimsanys als EUA que ha donat uns excel·lents resultats.I em dirà vosté que estan generant ocupació. De cap de setmana, sí. Perquè fixeu-vos en undetall, Sr. regidor. Diuen avui les dades que la Seguretat Social tenint més afiliats en estos moments té un dèficit significatiu respecte al temps d'abans. Què és el que passa? Que hi ha méspersones que treballen, clar que sí. Però no és el mateix treballar un cap de setmana, ni per a la SS ni per al treballador. I vostés ho compten com a tal, i ho saben pefectament. Per tant, quanparlen de treball parlen amb un mínim de propietat, amb un mínim de treball digne. No dóna elmateix treballar que no treballar, s'ha de treballar amb un mínim de dignitat i el que estangenerant és un treball . Això és el que diuen les dades avui de la SS d'una manera basura contundent.Per tant, les coses no estan clares en Economia i per molt que ens vullguen contar lesmeravelles del Sr. Rajoy i del Sr. Montoro la gent del carrer sap que treballant d'aquesta manera continua en la misèria, continua sense poder arribar a final de mes, continua en una situació que moltes vegades està en el límit de la pobresa. Perquè les dades també diuen que en esta ciutat unade cada tres persones està prop del límit de la pobresa. Eixa és la seua herència, l'herència delPP. Per tant, ni satisfactòria, ni excel·lent, ni res de res.Gràcies.

Volia fer una consulta als portaveus per una situació excepcional i és que el Sr. Giner ensha demanat la paraula per a este punt, però ho ha fet molt tard. Havia d'haver-ho fet en el primertorn de paraula i ho ha fet una vegada ja començada la rèplica. No sé si vostés estaríem d'acorden què li donàrem excepcionalment tres minuts. O trenta segons, només demana trenta segons. Sivos pareix, li donem 30 segons al Sr. Giner.

La única reflexión que quería poner es que cuando hemos estado estudiando los bancos con los que se ha elaborado esta refinanciación no hemos apreciado ni Caixa Popular, ni Caixa Ontinyent que son bancos estrictamente valencianos. Por lo tanto, lo que queremos poner encimadel debate en primer lugar sería la pregunta, pero en segundo lugar que este Ayuntamiento hagaun esfuerzo en el futuro por tener este tipo de bancos. Sabemos que Bankia tiene la sede enValencia, eso está claro. Pero me estoy refiriendo a lo que nos queda a los valencianos, que nosqueda muy poco en este sentido en lo que es banca.Nada más, gracias.

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Proposa aprovar provisionalment l'Ordenança reguladora de les contribucions especials pel servici d'extinció d'incendis, exercici 2015. (27/07/2015) (Núm. expedient E-H4969-2015-500002-00)

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓGENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Dóna compte de l'acord de l'Assemblea de l'EMSHI de 29 d'abril del 2015, que aprova la modificació del Pla d'inversions en plantes potabilitzadores 2015. (27/07/2015) (Núm. expedient E-02701-2014-000337-00)

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Proposa aprovar la 5a relació d'expedients de reconeixement extrajudicials de crèdits i obligacions 2015. (27/07/2015) (Núm. expedient E-05501-2015-000031-00) Proposa aprovar la 5a Modificació de Crèdits Extraordinaris i Suplements de Crèdit del Pressupost de 2015. (27/07/2015) (Núm. expedient E-05501-2015-000037-00)

Moltes gràcies.Simplement explicar el que anem a fer, anem a votar favorablement en el punt 34 perquèentenem que estes modificacions de crèdit entren dins del que és el funcionament ordinari delmunicipi i ens anem a abstindre en el punt 38 un poc en coherència amb allò que hem dit en elpunt anterior.Gràcies.

Demane la paraula per intentar comprometre?ns com a equip de govern a què no hi hagencinc modificacions de crèdit en sis mesos, perquè sembla que siga un poquet de broma. Si duemla quinta modificació de crèdits i duem set mesos, i supose que en gener no en farien perquès'acabava d'aprovar el Pressupost, un càlcul ràpid indica que podem estar en una modificació decrèdit al mes. Hi ha evidentment coses que aprovem en el reconeixement de crèdits perquè tenimuna profunda lleialtat institucional i creiem que els deutes com ha dit moltes vegadesl'Ajuntament els que siguen raonables i justificats es pagaran. I que si per exemple hi ha hagutgent de l'EMT treballant en l'Ajuntament i ara es necessiten diners per a poder pagar-li el sou,normal, la gent ha de cobrar si ha treballat independentment de què l'equip de govern haurà devore exactament perquè... O perquè el subministrament d'energia té unes modificacionsespectaculars, que jo no sé perquè, perquè són realment espectaculars la quantitat de suplementsde crèdit que reclama periòdicament. Anem a intentar i a comprometre?ns com a equip de governa afinar un poc més el Pressupost.Gràcies.

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Dóna compte de la Sentència del TSJ, desestimatòria -amb imposició de costes a la recurrent- del recurs PO 68/2012 interposat contra aprovació definitiva de l'Homologació Sectorial Modificativa i Pla Interior de Millora PS3-10 Estribord-Escotilla, del Perellonet. (27/07/2015) (Núm. expedient E-00501-2012-000235-00)

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Dóna compte de la Sentència, del TSJ, estimatòria parcial del recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Giuseppe Grezzi en relació amb la Sentència del Jutjat de la Jurisdicció Contenciosa núm. 7, que va estimar -amb imposició de costes a l'Ajuntament- el recurs seguit pel Procediment per a la Protecció de Drets Fonamentals núm. 205/2013 contra Acord plenari de 26 d'Abril del 2013, que declara nul de ple dret. (27/07/2015) (Núm. expedient E-00501-2013-000210-00)

Bona vesprada. Alcalde, president, regidors i regidores, poble de València.Si vostés recorden, en el dia en què vaig tindre l'honor de debutar com a portaveu en l'actede constitució de l'Ajuntament vaig dir que abans de passar pàgina calia revisar aquelles pàginesescrites amb alguns renglons torçuts. Este és un d'ells i per tant per això intervinc. Amb estaSentència, perquè del que estem parlant és d'una sentència d'anul·lació d'una moció dereprovació que vostés van presentar en esta casa, es posa punt i final al que podríem consideraruna autèntica cacera partidista contra un adversari polític mitjançant la utilització indeguda delsservicis jurídics de l'Ajuntament sense ni tan sols plantejar-se que eixa utilització podria suposaruna taca en la credibilitat d'esta casa.La moció de reprovació que vostés van presentar contra el llavors treballador d'esta casa iara regidor, el meu company Giuseppe Grezzi, mai hauria d'haver arribat a un Ple del'Ajuntament de València. Cal analitzar perquè van fallar els controls per a evitar quel'Ajuntament de València, la institució de tots els valencians i les valencianes, es vera embolicaten un procediment judicial que ha acabat amb una condemna per violar el dret a la tutela judicialefectiva que la Constitució reconeix i és una cosa extremadament greu.El llavors portaveu de Compromís, hui alcalde, el Sr. Joan Ribó, va demanar sense èxit quees retirara aquella moció persecutòria perquè hi havia raons de sobres per a dubtar de la seualegalitat i va advertir que tindria conseqüències negatives no només per a vostés, perquè laperdrien com efectivament ha passat, sinó també per a esta casa, el més important. Esta casa queha vist perjudicada la seua imatge. Els altres portaves de l'oposició en aquell moment també esvan posicionar en el mateix sentit. Tota l'oposició es va oposar en bloc i va mostrar la seuadisconformitat negant-se a participar en un acte que comprometia a l'Ajuntament de València.La moció de reprovació contra el llavors assessor de Compromís Giuseppe Grezzi va seranul·lada en primera instància per un tribunal de la jurisdicció contenciosa administrativa perquèconstituïa una clara violació del dret a la llibertat d'expressió emparada per l'art. 20 de la CE. Noobstant això, en compte de complir la sentència que deixava en molt mal lloc l'Ajuntament deValència per haver vulnerat un dret fonamental, vostés van tornar a la càrrega amb un recurs fentun mal ús i un abús una vegada més dels servicis jurídics municipals. Els de tots, no els seus. Ihan tornat a perdre. Esta vegada amb una sentència de segona instància, la que ens ocupa ara, queha anul·lat tot el procediment per vulnerar l'art. 24 de la CE que empara el dret de tot ciutadà auna tutela judicial efectiva.Una vegada més, una greu sentència que ha tornat a atacar la integritat d'esta casa. Amb unafegit. El Tribunal enlletgix també a l'ex alcaldessa Sra. Barberà i a tot el PP, al seu Grup, l'úspartidista dels servicis jurídics públics. Una cosa que de quantificar-se, tot siga dit, ha suposatuna despesa de milers d'euros de diners públics. A més, cal afegir per descomptat les hores detreball i els mitjans materials dels servicis de l'Administració de Justícia que en altre cas espodien haver dedicat a qüestions més importants. No està gens malament venint delsautoproclamats guardians de l'austeritat.De tot això hem d'extraure una important lliçó i és el més important de hui, no tot val enpolítica. Més encara l'ús partidista de les institucions i dels seus treballadors i treballadores per aperseguir la tasca de l'oposició. Perquè com en este cas s'incorre en un greu abús: la violació dedrets fonamentals defensats i emparats per la Constitució. I el més important, poden estar vostés segurs que el govern del que forme part, Compromís i la resta de grups, mai promourà cacerespersecutòries contra adversaris polítics per a silenciar les seues tasques d'oposició i molt menysencara usant les institucions i els recursos de tots i de totes.Moltes gràcies. Enhorabona Giuseppe Grezzi, enhorabona València perquè s'ha fet justícia.

Muchas gracias, Sr. alcalde en funciones.Yo la verdad no pensaba intervenir en este punto, pero ya que lo ha hecho el GrupoCompromís y su portavoz sí que quisiera dejar un par de cuestiones más o menos claras, sintampoco extenderme demasiado porque creo que el tema tampoco lo merece.Efectivamente, hay que leer las páginas pero hay que leerlas todas. Supongo que capítulosde estos veremos alguno más, pero insisto hay que leerlas todas. Porque sobre ese mismo asuntotambién hay una demanda porque alguien de mi grupo dijo que aquello era una salvajada, unalocura o algo así. Y hubo una demanda del Sr. Grezzi contra mi compañero, demanda que fuedesestimada en primera instancia y condenado a costas. Sentencia que fue recurrida por el Sr.Grezzi por haberle llamado a lo que estamos llamando, que luego hablaremos de eso un minuto,que fue de nuevo desestimada con condena en costas y que al final el Sr. Grezzi también tuvoque hacer frente efectivamente a algo que la Justicia estimó que no había tampoco por dondecogerlo.Seguro que al revés habríamos tenido muchas más protestas de todo tipo. Le pregunto a laSra. Girau, a la Sra. Gómez, a la Sra. Castillo o a la Sra. Tello si nosotros hubiéramos hecho unasilueta en la que cualquiera de nosotros, una camiseta o un dibujo, iba encima de una carrozaazotando a una de ellas yo no sé lo que habría pasado. Pero estoy seguro que entre otrascuestiones habría habido manifestaciones incluso en la calle. Y de eso se trataba, simplemente.Porque es una cuestión que no tiene nada que ver con la política, es una cuestión que entre otrascuestiones atenta yo creo que contra la honradez y la honorabilidad de la mujer. Y nadie,absolutamente nadie levantó la voz.Pero es que ahora tampoco se dice toda la verdad porque si no estoy equivocado por partedel PSOE se condenó efectivamente aquella actitud. Que luego en el Pleno cuando la reprobaciónse votara lo que se estimó oportuno, pero fue condenado expresamente.Y me cita usted la CE cuando tienen ustedes senadores recién nombrados queaprovechando la CE son senadores y rechazan la CE, y usted se hace eco de la CE para hablar delo que está hablando.Yo creo que esto es mucho más serio y creo que el Sr. Grezzi nos ha dejado a lo largo deestos tiempos -y tampoco quiero personalizarlo. Perdóneme Sr. Grezzi pero ya que ha salido-además de ese dibujito, pues lo del Ku Klux Klan del Cabanyal, lo de la guillotina por el centrohistórico, el nacional catolicismo de la Semana Santa... Quiero decir que perlas de esas hay muchas. Pero creo que en aquella sinceramente se excedió de los límites y por eso se hizo lo quese hizo. Y al final la Justicia como siempre da y quita la razón, en este caso la quitó y en el otrocaso la dio. Así que no tengo nada más que decir.Gracias.

Per no fer-ho més llarg. Nosaltres esperaríem del Grup Popular que havent utilitzat elsserveis jurídics públics per promoure una cacera política almenys... I a més, haguera fet honor ala veritat, Sr. Novo. Perquè quan vosté cita la Sentència desestimada contra el seu aleshorescompany Aleixandre, vosté hauria de dir tota la veritat. Primer, que allò jo ho vaig promoure ambels meus diners. Vaig fer ús de la meua llibertat de reclamar que s'emparara el meu dret a quèse?m respectara. Després una jutgessa va dir que havia fet el correcte Aleixandre i va terminarací. No va haver cap recurs, per començar.Però jo ho vaig pagar amb els meus diners personals, no vaig utilitzar com va fer el seupartit quan varen començar una cacera política el 9 d'octubre del 2013, no varen aconseguir resperquè no tenia cap base legal i a més jo li vaig dir: ? [i ací està l'hemeroteca] Si vostés creuen?. I vostés no ho varen fer.que això és un delicte poden anar a la Justícia i denunciar-meAleshores utilitzaren els serveis jurídics municipals, que són de tots, per a fer una cacera políticai per a intentar acovardir i fer fora d'aquesta casa il·legítimament a un treballador d'aquesta casa.Aleshores, les coses s'han de dir com són.Però és que a més hi ha una altra cosa. Quan vosté fa eixa referència al tema de què lasilueta d'una dona vosté està frivolitzant amb la violència de gènere. Sí, sí. Perquè la violència degènere es dóna quan hi ha una relació personal amb la persona i no es tractava d'això, no estractava de la dona Rita Barberà, es tractava de l'alcaldessa Rita Barberà. Perquè si haguera sigutun alcalde vostés no podrien haver fet això, no podrien haver dit que era violència de gènere.Aleshores, cau pel seu propi pes el que diu vosté.Llavors, respecte a un tema tan greu que patim tan greument a Espanya, li demane a vostéque demane disculpes i que no frivolitze amb la violència de gènere perquè no es pot frivolitzaramb això. I de fet en el mateix dia hi hagué una professora del CEU que volia explicar coms'havien de portar els homes amb les dones, i donava classes al CEU. Vostés no varen dir res i livaig preguntar al Sr. Grau en aquell moment si ell també havia denunciat l'actitud greumentmasclista d'aquella professora del CEU. No va denunciar res i vosaltres tampoc vareu promoureuna denúncia a la Fiscalia.Aleshores, per favor no frivolitzem. Accepten vostés que han estat derrotats i respecten lesinstitucions que són de tots.

Pensaba sinceramente que usted había pedido la palabra para pedir disculpas porqueaquello fue un acto de frivolidad, que se excedió y ya está. Pero como no es así y usted hahablado de cacería política y ha reconocido en su intervención que esto iba contra la alcaldesa de Valencia, y la alcaldesa de Valencia tiene que defenderse. El hecho en sí no es que fuera RitaBarberá, es que era la alcaldesa de Valencia y por eso utilizó los servicios jurídicos de esta casa;dicho esto como pieza fundamental.Y acabo simplemente aclarándole si a usted le parece que no es violencia de género,llámelo como quiera. Pero un dibujito de un señor subido a una carroza fustigando a una mujer,eso no sé qué nombre le quieren dar pero dígalo usted.Nada más, gracias.

HISENDA, COORDINACIÓ JURÍDICA, INSPECCIÓ GENERAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE.- Dóna compte de la Sentència, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, desestimatòria -amb imposició de costes a la recurrent- del recurs 1/70/2012 interposat contra desestimació de sol·licituds de nul·litat de ple dret de les normes urbanístiques corresponents al PEPRI del barri del Carme. (27/07/2015) (Núm. expedient E-00501-2012-000196-00)

GOVERN INTERIOR, ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA, PERSONAL I CONTROL ADMINISTRATIU.- Proposa accedir a la sol·licitudd'autorització de compatibilitat per a activitat pública de professora associada a temps parcial. (27/07/2015) (Núm. expedient E-01002-2015-000072-00)

GOVERN INTERIOR, ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA, PERSONAL I CONTROL ADMINISTRATIU.- Proposa desestimar la sol·licitud d'autorització de compatibilitat per a l'exercici de l'activitat privada de realització del període d'embarcament necessari per a la titulació de patró costaner polivalent o patró portuari. (27/07/2015) (Núm. expedient E-01002-2015-000263-00)

DESENVOLUPAMENT HUMÀ, EDUCACIÓ, JOVENTUT I ESPORTS, I CULTURA.- Proposa iniciar actuacions encaminades a concedir el nomenament de Fill Predilecte de la ciutat de València al Sr. Carles Dolç Soriano. (Pendent de dictamen 30/07/2015) (Núm. expedient E-01905-2015-000107-00)

DESENVOLUPAMENT HUMÀ, EDUCACIÓ, JOVENTUT I ESPORTS, I CULTURA.- Proposa iniciar actuacions encaminades a concedir el nomenament de Filla Predilecta de la ciutat de València a la Sra. Alejandra Soler Gilabert. (Pendent de dictamen 30/07/2015) (Núm. expedient E-01905-2015-000108-00)

Senyores i senyors, president del Ple, Sr. alcalde, veïns i veïnes de la ciutat de València.És per a nosaltres un orgull proposar com a Filla i Fill Predilectes de la Ciutat de Valènciaa una dona i un home, mestra ella i arquitecte ell, tots dos intel·lectuals, professionalscompromesos, però sobretot ciutadania exemplar.Ella és Alejandra Soler Gilabert, nascuda a València l'any 1913. És un nom fonamental enla història de les dones valencianes per la seua formació, la seua tasca intel·lectual a l'Estat espanyol i a la URSS, i el seu compromís polític. Va viure la monarquia d'Alfons XIII, ladictadura de Primo de Rivera, la II República espanyola, la Guerra Civil, l'exili i el retorn.Més que centenària, la llarga vida d'Alejandra és un exemple de constància malgrat lesadversitats i malgrat veure truncades les expectatives de vida al seu país a causa de l'exili. No ésd'estranyar que les seues memòries tinguen per títol La vida es un caudaloso río con peligrosos.rápidosAlejandra va ser militant de la FUE i va realitzar estudis de batxillerat a l'Institut LluísVives, ací al costat. És una de les primeres dones llicenciada en Filosofia i Lletres per laUniversitat de València. Va exercir la docència a l'Institut d'Ensenyament Mitjà de Terrassa finsque la invasió de Catalunya per part de l'exèrcit del dictador Francisco Franco va fer quemalauradament i com molts altres intel·lectuals va haver d'exiliar-se i va acabar primer en Françai després en la URSS, on començaria a fer de professora d'Història i de Literatura espanyoles perals xiquets evacuats a Moscou i a altres indrets de la URSS.Va ser a la capital russa on passaria bona part de la seua maduresa i vida professional,col·laborant en diverses publicacions culturals, així com en diccionaris. És autora d'un diccionarifraseològic espanyol/rus - rus/espanyol. Guardonada al Kremlin el 1970 amb tres medalles pelseu treball amb els xiquets i els funcionaris. Esdevingué professora titular de la càtedra dellengües romàniques a l'Escola Superior de Diplomàtica de la URSS, càrrec que exercí fins laseua jubilació en 1971, any en què retornà a Espanya en qualitat d'apàtrida.En els anys en què Alejandra tornava de l'exili, un jove anava a la presó al ser detingut perparticipar en una reunió clandestina on es dissenyava un futur democràtic que ara és el nostrepresent. Eren els 10 d'Alaquàs i ell era Carles Dolç Soriano, nascut a València l'any 1949. Desdels anys 70, encara en la Dictadura, Carles ha tingut un compromís amb la democràcia,l'autogovern i la ciutat. Ha estat present en la pràctica totalitat dels moviments ciutadans que hansigut en esta ciutat. Ha participat en els moviments històrics que varen defensar el Saler i el riude l'amenaça irracional del ciment i l'asfalt. També ha estat present de forma activa en lesreivindicacions dels barris: el Pouet, els Orriols, la Punta, el Cabanyal i la defensa de l'Horta finshui mateix.Cal assenyalar que és membre fundador de la Coordinadora Salvem el Botànic que, en unmoment en què no hi havia cap moviment de reivindicació urbanística organitzat i en quèsemblava que la societat civil estava anestesiada, recuperà la lluita per una ciutat amable i marcàuna forma d'activisme que després han seguit i desenvolupat nombroses organitzacions cíviques iveïnals conegudes com els .SalvemCom a arquitecte ha estat autor d'obres tan significatives com Ca Revolta, Centre Octubre,la rehabilitació del Palau dels Valeriola per a la Fundació Chirivella Soriano i els habitatges delcarrer de Na Jordana. La seua obra es caracteritza per considerar l'arquitectura com un treballdestinat a millorar la vida de les persones.Com a urbanista sempre ha reflexionat sobre els problemes de la ciutat. El que no ha aprésde Carles no ho trobarem en les escoles d'Arquitectura: ?La ciutat és el lloc de la vida i les'; ??.relacions La ciutat s'ha de fer servint les persones, no als interessos d'uns pocs negociants. Alejandra i Carles són símbol d'integritat personal i professional, de constància en la lluita,de compromís per un país i una ciutat. Per totes les dones lluitadores; per tots els valencians i lesvalencianes que han hagut d'abandonar la nostra ciutat perquè se?ls ha negat el futur; per totsaquells moviments ciutadans que han salvat, salven i salvaran el nostre patrimoni material iimmaterial; per tot el que simbolitzen ara i ací és per a nosaltres un orgull fer Alejandra i Carles Filla i Fill Predilectes de la Ciutat de València.

Moció subscrita conjuntament pels portaveus dels grups municipals Compromís, Socialista i València en Comú, Srs. Fuset, Calabuig i Peris, de suport a la declaració com a Bé d'Interés Cultural Immaterial a favor de la Processó Cívica del Nou d'Octubre de València. (Núm. expedient O-89COM-2015-000092-00)

Gràcies. Intervindré en nom dels tres grups que donen suport al govern.Em permetran que fem un recorregut per la Història ja que pocs pobles al món podenafirmar que tenen una festa d'aniversari tan marcada com la que celebrem cada any el poblevalencià. Si el 9 d'octubre de 1238 suposà la irrupció del Regne de València, només un segledesprés trobem ja una primera celebració marcada pel caràcter religiós de l'època medieval.Llavors, la conquesta de València era experimentada com una victòria del cristianisme sobrel'islam. Parlem, efectivament, del segle XIV.Posteriors celebracions reforçarien el caràcter cívic amb una desfilada solemne en què elsmagistrats municipals ja portaven una bandera com a símbol màxim. El 9 d'octubre es destacavacom una afirmació col·lectiva i en aquell cas un contracte de fidelitat entre la Corona i la ciutat.D'esta manera, des de mitjans del segle XIV allò que sobretot havia sigut una acció de gràciesespiritual començava a derivar en una espècie de celebració patriòtica per al Cap i Casal del vellregne valencià. La participació del poble introduí nous costums com els focs artificials, elsvoltejos de campanes, els balls, les serenates. Ja al tercer centenari trobem una genuïnaconsciència històrica coincident amb l'hegemonia valenciana en el si de la Corona d'Aragó. Així,la festivitat s'expressa amb la fastuositat tan pròpia de l'època.Després de la fallida revolta de les Germanies, la institució i els oficials del poderaconseguiren major rang en la desfilada de la vesprada, al temps que es potenciava una majorimplicació del poble. Així, al 1538 ja es baixà la bandera per damunt del portal amb una corda,entre honors de bombardes i arcabussos, abans de ser traslladada des del Consell fins a laCatedral on es va celebrar el Sermó de la Conquesta. De vesprada, una altra gran processó on labandera era custodiada pels màxims representants del poble reial. I al quart centenari de nou es redefinix la Processó Cívica. Així, a les 8 del matí del 9d'octubre de 1638 els magistrats vestits de gala portaren des de la Casa de la Ciutat fins a laCatedral la bandera. L'ensenya va ser treta per la finestra i el racional la va lliurar al justícia juntamb el Centenar de la Ploma, un preludi per als festejos de caràcter més popular.El Decret de Nova Planta de 1707 eliminà les formes de govern de l'antic regne, però lesnoves autoritats mantingueren les celebracions justificant-les amb una molt marcada religiositatlligada a la nova situació política. La festa va congelar el seu antic sentit polític mantenint noobstant el ritual. Així, al centenari de 1738 la Senyera fou baixada pel balcó de la CasaConsistorial i recollida pel síndic procurador general, ja de vesprada tingué lloc la tradicionalprocessó grossa. Altres celebracions de caràcter popular foren suprimides, però reinterpretadesdolçament en forma de piula i tronador, incorporant-se a la que encara hui celebren elsMocadoràenamorats valencians.Avancem un poquet més, fins el segle XIX. Quan l'expansió del liberalisme i les ideesdemocràtiques revolucionàries impregnaren també la celebració. Així, la festa de 1838 estigué jamolt més marcada pels ideals laics i un romanticisme valencià clarament precursor de laRenaixença. Eixe any la Reial Senyera que en els últims dos segles era davallada pel balcó foubaixada per les escales, sense inclinar-se, per a ser rebuda al carrer amb honors.A mitjans del segle XIX la festa es limitava al seu aspecte costumista i gastronòmic, on lespastisseries i la dels enamorats valencians com a principals protagonistes. I fou enMocadoràplena Renaixença quan es va produir el definitiu descobriment polític de la celebració lligat a unincipient moviment valencianista de grups com Lo Rat Penat. Així, el 1891 es va inaugurarl'estàtua de Jaume I al Parterre i s'incorporà l'homenatge floral.Amb el canvi de segle les demandes del nou valencianisme dotaren de reivindicació elsactes i el valor aglutinador de la Reial Senyera, especialment durant la II República. Històricsvalencianistes de la més diversa sensibilitat ideològica impulsaven una celebració de tots i totes.La Guerra Civil impedí que se celebrara el centenari. I un any més tard, ja amb les noves ideesdel règim franquista es mantingueren els actes. Si bé en 1939 va desfilar el Penó de la Conquestaja que la Senyera, que el franquisme identificava amb la causa republicana, continuavaconfiscada.Fou a partir de 1943 quan es reprengueren els actes per la insistència de grups com Lo RatPenat. A partir de 1951 la Processó Cívica va anar guanyant públic amb una nova estructura.Aquell any obria la Guàrdia municipal, les bandes dels gremis, els centres culturals, els timbals. Ipel centre, la Senyera. Els macers, un piquet militar, les autoritats. El 1953 se sumaren les comissions falleres, que també participaren de l'homenatge floral. En els 60 i especialment els 70l'estructura es consolida i es tendix a expressar un valencianisme propi de l'època.Va ser en la Transició precisament quan es visqueren els moments de major cohesió, coml'any 1977 amb eixa manifestació per l'autonomia. Però també els moments de major crispació,com l'any 1979 amb les agressions a l'alcalde socialista Pérez Casado. Recuperada lademocràcia, instaurat l'Estat aconfesional i conquerida l'autonomia, les celebracions continuenamb un esquema similar i sense actes religiosos dins del programa oficial, tot i que marcades perla coneguda com a Batalla de València. No fou fins el 1991 que un govern del PP i Unió Valenciana instaurà l'acte religiós dins del programa oficial, amb un esquema molt similar al del'any passat.Este llarg relat històric relata com sempre en sintonia amb els moments històrics, al llargdels anys la Processó Cívica ha canviat de format, de participants, d'escenari, d'elements,d'itinerari, d'horari i fins i tot de durada. Però al llarg de tota la nostra Història els valencians iles valencianes sempre hem volgut posar en valor la nostra existència com a poble.Amb la petició d'este reconeixement BIC que els propose des dels grups del govern nopodem fer més que convidar-vos a sumar-vos, participar d'este BIC i fer-ho encara amb majororgull. Una petició que mereix un acord unànime per a que la nostra identitat siga el que semprehauria de ser, un motiu de cohesió, de vertebració i d'orgull del qual els representants políticshauríem de començar a donar exemple.Moltes gràcies.

Queremos explicar el porqué nosotros en principio vamos a abstenernos en esta votación.Por supuesto que queremos proteger el día cívico y a la Procesión de la Senyera con ladeclaración de Bien de Interés Cultural, por supuesto que sí. Pero para tomar la decisión primerotenemos que saber qué vamos a proteger, habría que definir qué es esa procesión. Y en segundolugar, tendríamos que ver quien decide lo que es esa procesión. Pensamos que este tema de laReal Senyera, el proceso que tiene no la sino el Día de la Comunidad Valenciana, todo loDiadaque ocurre ese día tiene que ser una decisión no del equipo de gobierno, no del anterior gobierno,no nuestra. Es una decisión de los valencianos y de las valencianas porque ese día es la fiesta detodos los valencianos, ni siquiera de la ciudad, es la fiesta de la Comunidad Valenciana y ahí tenemos que estar todos.Por lo tanto, nosotros lo que proponemos, lo que queremos poner encima de la mesa es queelevemos al Consell Social de la Ciudad de Valencia la definición de la procesión. Que esténtodas las fuerzas civiles, políticas, todas las fuerzas vivas de la ciudad. Que se consensúe lo quees esa procesión y que jamás de los jamases este tema vuelva a ser un motivo de desunión entrelos valencianos, todo lo contrario. Hagamos un esfuerzo por sentarnos en una mesa, consensuarlo que tiene que ser y de ese consenso apoyamos -por supuesto que sí, concejal- la protección porque todos queremos lo mejor para nuestra tierra. Ya llevamos demasiados años discutiendopor un tema que nos debería unir y no estamos dispuestos a eso.Lo que queremos proponer en estos tiempos que estamos viviendo es diálogo, es consensoy sobre todo que los temas que atañen a todos los valencianos no se tomen solo en este Pleno, setomen fuera de este Pleno. Vamos a abrir las puertas a la ciudad, a todos los valencianos y lasvalencianas. Vamos a escuchar a los empresarios, a los gremios, a los colegios profesionales, alas asociaciones culturales, a todos. Sé que es difícil ponerse de acuerdo, ya lo sé que eso eslento. Pero lo que no puede ser es que cada vez que haya un cambio de gobierno imponga suvisión de la jugada, cuando estamos hablando de un bien de todos los valencianos y de todas las valencianas.

Moltes gràcies.Molt breument, perquè jo també crec que este tema no cal fer-lo molt llarg. Jo crec que açòestava més o menys tancat, més o menys clar. No ha sigut l'anterior equip de govern, ni esteGrup Popular qui ha tornat a obrir este debat. Com deia abans, els llibres n?hi ha que llegir-lostots i totes les pàgines. I n?hi ha que llegir també totes les pàgines de la Història. L'únic queproposem és que es respecte la Història perquè n?hem d'estar orgullosos. Ací n?hi ha certaobsessió o certa preocupació per intentar dividir als valencians.Efectivament, existia un i qui volia entrava i qui no, no. La Senyera quan baixa,Te Deumsense inclinar-se, baixa dreta i amb tots els honors, inclós l'himne nacional que com a valencian sens hauríem de sentir orgullosos de què l'himne nacional s'interprete en la senya que identifica atots els valencians. Perquè no deixa de ser cert que la nostra senya d'identitat, la Senyera, ésl'única bandera o insígnia de totes les comunitats autònomes que tenen el rang de reial i enconseqüència amb els honors de qualsevol cap d'Estat. Per eixa raó sona l'himne nacional i esdisparen les vint-i-una salves com qualsevol cap d'Estat, i això són qüestions que no s'hauriend'eliminar.Per això vull aclarir que per suposat que anem a votar que sí, clar que volem que una de lesnostres senyes d'identitat que és el Dia de la Comunitat Valenciana. No es diu d'una altra manerai no intenten canviar-li el nom, el Dia de la Comunitat Valenciana que és el nom oficial i que amolta gent no li agrada. És el Dia de la Comunitat Valenciana.En conseqüència, per suposat que votarem a favor. Però sí que voldria plantejar una , amb independència de què efectivament procurem treballar tots junts si és possiblealternativaper a què al final eixe BIC, eixe expedient arreplegue tot el que la Història durant molts anys-des de 1238- on efectivament anaven a la Catedral, inclús s'ha arribat a passejar des del Consellfins a Sant Vicent de la Roqueta i després anava a la Catedral. Vull dir que la Història és moltllarga i n?hi ha molts capítols.Però tampoc val que intenten assimilar que l'himne nacional és una qüestió que ve del'època de Franco perquè no té res a vore. I tot això és necessari que es reconega en eixe expedient i evidentment nosaltres anem a lluitar per a què aixina siga. I en eixa línia el que els propose és el següent:?Elevar a la Conselleria d'Educació i Cultura, de conformitat amb l'art. 27.1 de la Llei dePatrimoni Cultural Valencià, la sol·licitud d'incoació de la declaració de Bé d'Interés CulturalImmaterial de la Processó Cívica del Nou d'Octubre des de l'autorització i eixida de l'Arxiu de laReial Senyera fins al seu retorn, amb tots els honors, i la descripció detallada i parts integrantsdel seu desenrotllament que permeten una identificació precisa d'un dels actes commemoratiusdel Nou d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, demanant-se prèviament al seu trasllat a laConselleria competent l'informe de les entitats de caràcter cultural representades en l'Observatoride les Senyes d'Identitat [I açò no ho dic perquè en la Llei de Senyes d'Identitat s'arreplega.Dóna igual que siga observatori o no observatori, però sí tots els col·lectius que conformen eixeobservatori encara que l'Observatori desaparega. Perquè no estem parlant de noms i cognoms sinó d'institucions que tenen molt a dir en esta terra, en esta ciutat i en esta comunitat.s'adjuntarà a esta iniciativa per a contribuir a millorar la protecció, promoció i difusió d'estasenya d'identitat valenciana.?Eixa és la proposta que jo els faig. Jo no vull dividir, no volem dividir. El que sí que volemés reforçar eixa iniciativa per a què si tenim que declarar-la BIC que siga amb el seu màximesplendor i arreplegant tots i cada un dels moviments que se celebren eixe dia en tota la ProcessóCívica, insistisc, des de que ix de l'Arxiu fins que torna. I les interpretacions de l'himne,lògicament, tant en el rei en Jaume com en la porta de la plaça de l'Ajuntament. Espere que elsparega bé. Si n?hi ha qualsevol cosa o qüestió modificar estem oberts a que aixina siga.Gràcies.

Vull agrair-li al Sr. Giner el seu to, li ho vull agrair expressament. Perquè podemdiscrepar però ja ho vam dir i ho repetirem, volem arribar a acords amb totes les forcespolítiques. Especialment en estes qüestions que volem que siguen, com he dit abans, i m?heemocionat, motor de cohesió i de vertebració, i no de discrepància ni de divisió. Em permetrà queli assegure que el que hui fem és elevar eixa petició. Perquè després, d'acord amb la Conselleria ieste Ajuntament pugam treballar en la definició d'eixe expedient. Per tant, li convide a sumar-sehui al consens perquè hui com veu vosté la nostra petició és oberta, entren totes les possibilitats.Perquè el que no volem, i per això no vaig a acceptar la proposta del Sr. Novo, és blindarquins actes han de ser, blindar el que no es pot blindar; si és que està molt clar. Per això he fet unrelat històric, per a què vostés vegen que la Processó Cívica ha canviat d'itinerari, de format, departicipants, d'escenari, d'horari -de matí, de vesprada-, al llarg de la Història d'acord amb elstemps.Vostés mateixos fa uns anys van portar la Senyera al Consell i després a les CortsValencianes, i després van canviar per este carrer i després per un altre; si és que és normal. Elque estem demanant és que consensuem una cosa en què estem tots d'acord i com en això estemtots d'acord votem a favor, votem a favor de declarar Bé d'Interés Cultural Immaterial el dia detots els valencians.I vaig a agrair-li també a vosté, Sr. Novo, que hui haja reduït el to que hem trobat en lesdeclaracions a la premsa. Li ho agraïsc perquè crec que és important que baixem el to en eixesqüestions identitàries. Li puc assegurar que nosaltres respectarem el seu dret com a cristiàvalencià a participar dels actes religiosos que vosté estime oportú perquè és un dret constitucionalamb el qual nosaltres estarem compromesos. Per tant, vosté com a ciutadà tindrà tots els seusdrets. I no farem, per tant, com va fer el seu equip de govern que li va negar a l'actual alcalde icompany Joan Ribó la possibilitat de portar la Senyera de tots i de totes; això és el que no farem.Nosaltres volem celebrar un Nou d'Octubre per a tots i per a totes.Els agraïsc el seu vot favorable. Enhorabona valencians, hui tenim un consens més. Moltes gràcies.

Concejal, también te agradezco el buen tono con que nos hablamos y así creo quellegaremos a ese consenso. Pero nuestra preocupación es la siguiente: si vamos a proteger algo,que nos parece bien, primero tendremos que definir ese algo. Porque no estamos pidiendo el biende interés del día sino de la Procesión Cívica, es lo que consta en el Orden del Día. Entonces, hayque definir esa procesión. Es lo único que estamos diciendo. Vamos a hacerlo, vamos aconsensuarlo y enseguida nos sumamos a su propuesta de pedir el BIC. Pero pedir algo por loque veo hay un desacuerdo total en cómo debe ser no sé si es construir la casa por el tejado, lodigo con el corazón en la mano. El sentido común está en que primero busquemos el consenso yen septiembre si somos capaces lo traemos a este Pleno y los primeros que lo votaremos seremosnosotros. Pero, por favor, definamos qué es lo que vamos a proteger, solo pido eso.

Sr. alcalde en funcions, moltes gràcies.Li agraïsc que al final ens done l'autorització per a anar al . Però li vaig a dir unaTe Deumquestió més, potser el que hauríem de fer és un parèntesi i és el que plantegen vostés: l'any 2015no anem a fer el perquè vol portar la Senyera l'alcalde. I com el Sr. alcalde no volTe Deum entrar en el no vol participar en ell, enguany no entra en la Catedral. Ho podríemTe Deum, analitzar.Però jo crec que és molt més formalista la situació i molt més seriosa del que estemparlant. Perquè estem parlant de tradició, de patrimoni, de cultura i de sentiments. Jo en laproposta no li parle de si el , de si la baixada, de si l'himne... L'únic que li parle és queTe Deumabans de portar-ho parlem amb la gent que s'ha de pronunciar, amb la gent que ha fet Història,amb la gent que ha fet tradició el Dia de la Senyera, el Dia de la Comunitat Valenciana, que avosté li continua donant... El dia de tots els valencians, que és de veres que és el dia de tots elsvalencians però oficialment es diu el Dia de la Comunitat Valenciana, li costa dir-ho, de veres.Això com és aixina, l'únic que demanem és que abans de portar-ho... Però no obstant, comsegurament no ho aprovaran el que li dic és que anem a votar que sí rotundament i ja intentaremportar més documentació, portar moltes més opinions i treballar en eixe expedient perquè al finalarreplegue tot el que tradició i per tradició i cultura, i per forma de ser dels valencians també,insistisc. Perquè hem de sentir-nos orgullosos d'eixe acte i no fer roines interpretacions deqüestions de les quals ens hauríem de sentir orgullosos. Continuarem treballant per a què en setembre parlem d'este tema. Li dic, jo la proposta la mantinc com alternativa.Si els pareix bé la votem, si no lògicament com diu el Reglament votarem la seua. Peròl'únic que es pretén és que es consensue de la major forma possible perquè a ningú delsvalencians que viuen en la Comunitat Valenciana i els que estan fora inclús d'esta terra elsinteressa que els valencians continuen dividits. La nostra intenció no és ni per un minut dividirels valencians, però vostés quan no accepten el seu criteri de seguida parlen de divisió delsvalencians. Això és egoisme, és ser curt de mira i simplement interés partidista. Insistisc, amb tota la bona fe del món, amb tota la honradesa i amb tota la humilitat jo crecque cal treballar units. És una bona oportunitat i si és possible a nosaltres ens encantaria. Si no,mantenim la proposta alternativa.Gràcies. Ens agradaria, si és possible, si pot constar en l'Acta que sí recolzem obertament laproposta d'acord però en absolut l'exposició de fets, encara que no siga habitual.

Ens agradaria, si és possible, si pot constar en l'Acta que sí recolzem obertament laproposta d'acord però en absolut l'exposició de fets, encara que no siga habitual.

Evidentment, constarà en l'Acta i està en la seua pròpia intervenció.

Moció subscrita pel portaveu del Grup Ciutadans, Sr. Giner, sobre la reducció de la càrrega tributària en els comerços del Cabanyal i el Canyamelar, antic PEPRI. (Núm. expedient O-89CIU-2015-000005-00)

Muchas gracias.La moción va encaminada al Cabanyal pensando en que se encuentra en una situación deespecial interés y de especial sensibilidad social. Esta mañana ya hemos comentado que estamosa favor de lo que es la reactivación, de derogar el plan. Pero nosotros queremos dar un paso más.Pensamos que para hablar de normalización, para hablar que los vecinos o un barrio estáviviendo en normalidad, en cordialidad, lo que necesita es que los comercios puedan funcionar enel momento que lo deseen. El mejor termómetro que podemos poner en un barrio, me parece muy bien el tema de la limpieza y el tema de la seguridad, eso me parece un acierto, pero sobre todoapreciar como día a día se abren comercios, apreciar como un día se cierra un comercio y a lasemana siguiente abre otro. Y eso se hace con normalidad, que la gente quiera abrir loscomercios porque se siente segura.Entonces, proponemos en primer lugar medir los comercios que se abren cada seis meses para ver si el barrio se está normalizando y en segundo lugar potenciar desde un punto de vista económico y fiscal la apertura de dichos comercios. Voy a poner un ejemplo, cualquier valenciano o valenciana que quiera abrir un local de 100 m con 15 m de terraza tiene que pagar un IBI, tiene que pagar unas tasas y si encima hace una reforma de unos 20.000 euros tiene que pagar unos impuestos por dicha reforma. Esto al final un estándar medio en la ciudad viene acostarle a cualquiera de nosotros, a los que estamos aquí, los que nos están viendo o los que estánahora mismo paseando por la ciudad o en sus casas, una media de casi 2.000 euros; abrir unnegocio cuesta eso.Pensamos que cuando estamos en una situación de especial interés, de necesidad social ypersonal el Ayuntamiento tiene la potestad de facilitar eso. Además, pensamos no respecto al IBIpero sí respecto a las tasas que estamos hablando de un coste inalterado. ¿Qué es lo que pasa?,que si un señor no coge su dinero y se lo gasta en abrir un comercio el Ayuntamiento esa tasa nola cobraría nunca. Es decir, si él nos da unas tasas y nosotros se lo devolvemos nos estamosquedando igual que si ese señor no abriese el comercio. Por lo tanto, las arcas del Ayuntamientono se ven perjudicadas y lo que sí que estamos consiguiendo es que los ciudadanos se animen aabrir un comercio porque aunque no nos pague esas tasas la opción sería que ese local estuviesecerrado. Sin embargo, si se abre pues tiene la reforma, contrata gente, gasta luz, gasta agua... Esdecir, genera actividad y lo más importante que tiene un barrio, genera barrio, genera vidacotidiana.Por lo tanto, nosotros proponemos que todas aquellas personas que en la zona afectada porel PEPRI quieran abrir un comercio tengan una bonificación durante los dos próximos años delos impuestos que tiene el Ayuntamiento. Fundamentalmente tenemos el IBI y tenemos las tasas.Respecto al IBI, quiero referirme personalmente a lo que es la Ley reguladora de las HaciendasLocales, al art. 74.2.4, donde habla y precisa que será bonificable cuando sean situaciones deespecial interés o utilidad municipal por concurrir circunstancias sociales, culturales, históricas oartísticas, y pensamos que en el Cabanyal se está en esta situación. Por supuesto que hay muchaszonas de Valencia que necesitan esto: pedanías, Orriols..., muchos barrios que necesitan esteempujón, ya lo sabemos que sí. Hoy hemos hablado, estamos en el primer Pleno prácticamente yestamos en este punto. Tendremos tiempo de atender a todos y haremos propuestas para quetodos los barrios sean mejorados en este sentido.Pero insistimos en que, además de la seguridad y además de la limpieza, el mejortermómetro para ver la normalidad de un barrio es que los vecinos se atreven a abrir un comercioy cuando se cierra uno se vuelve a abrir. Esto lo estamos viendo en los polígonos industriales yen muchas calles, que se cierran comercios y no se vuelve a abrir ninguno. Esto es un problemapara la ciudad y para la reactivación. Nuestra voluntad, que se bonifique desde un punto de vistafiscal a todas aquellas personas que quieren iniciar una actividad comercial en la zona del PEPRI.Si al final resulta que no es este impuesto, que es otro, pero al final vamos al mismo sentido, nosva a parecer bien. Porque lo que nos interesa es el fin último, que es beneficiar al ciudadano quequiere iniciar una actividad económica. Gracias

Simplement per manifestar el nostre recolzament a esta moció. Ho ha aclarit el Sr. Giner,al final ha parlat que es remitix a tot el PEPRI. Perquè no quedava molt clar en la moció si eranomés la zona del Cabanyal, la zona central la zona afectada. Però és tot el PEPRI, això està clari evidentment comptarà amb el nostre recolzament. És més, en cas de què hi haguera algunadificultat legal a l'aplicar eixes bonificacions de l'IBI o d'alguna de les taxes, que eixes quantitats es quantificaren per a donar-les via subvenció. I que al final constara eixa possibilitaten el cas de què des del punt de vista legal hi haguera algun problema. Res més, gràcies.

Gràcies.Intervinc en primer lloc per manifestar l'acord amb la idea general de donar beneficis tanta nivell fiscal com a nivell de taxes per a incentivar la instal·lació de noves empreses en la zonadel PEPRI del Cabanyal-el Canyamelar. Este matí parlàvem de què este barri està en una situaciód'emergència i per tant l'hem de tractar com a tal, em sembla evident.Nosaltres pensem que també és important ajudar en primer lloc a aquelles persones quevulguen residir en esta zona mitjançant ajudes a la rehabilitació de vivendes i per tan fem unaproposta d'alguna manera en eixe sentit. I pensem que sí a les empreses, sí als comerços, peròsense oblidar les persones que visquen o vulguen viure en el barri i perquè les empreses entrealtres coses funcionaran malament sense açò.Una reflexió que li he fet este matí. La moció té alguns problemes legals que al nostreentendre a demés de les deficiències que plantejava. L'IBI està sotmés a una legislació moltestricta, la Llei d'Hisendes Locals, i l'article que vosté ha citat jo ho he estat parlant, ho hemestat estudiant, ho he estat parlant amb els funcionaris i em diuen que pot haver algun problemarespecte a la seua aplicació.Per tant, nosaltres pensem que d'alguna manera ho hauríem d'estudiar, caldrà buscarl'adequació de la proposta a la legislació vigent i que ho hem de fer també pensant en un altreaspecte, no hem d'incomplir lleis europees de la competència que són molt estrictes respecte dedonar ajudes a uns i no donar-ne a altres, sense definir amb molta claredat les condicions per lesquals les donem. Per tant, d'acord però intentem fer-ho el millor possible. Per consegüent, liplantejaré una moció alternativa en eixe sentit.Vull manifestar-li que en els esborranys que estem treballant ja d'ordenances fiscals ques'estan preparant per a l'any 2016 es planegen fortes rebaixes en el cas d'impostos com l'IAE ialguns altres declarant exemptes les empreses durant els dos primers anys; i un altre aspecte queés molt important, reduir el factor d'ubicació de 2 a 0,6, suposa rebaixar-lo més de les dosterceres parts perquè pensem que és important, concretament en la zona del Cabanyal.Per tots estos motius li plantegem una moció alternativa que contempla una xicotetamodificació en el punt primer seu: ?Que l'Ajuntament de València inicie el procediment per al'aprovació d'una ordenança que permeta la bonificació d'impostos i taxes que inicien una. En lloc d'IBI parle d'impostos i taxes, en sentit més genèric, per a poder-hoactivitat comercial'ajustar on siga. El punt dos és exactament el mateix i el punt tercer seria la concreció d'aquestespropostes serà desenvolupada en les ordenances fiscals per a 2016, actualment en fased'elaboració i en els Pressupostos municipals si cal introduir algun element de bonificació del'any proper, amb la finalitat d'afavorir tant l'establiment de noves empreses, comerços o el quesiga, com de nous residents al barri. Li he donat una còpia, li?n done una altra al Sr. secretari.

Sr. alcalde, muchas gracias. Sr. Novo, muchas gracias.La verdad, lo que más nos alegra es que el espíritu de la moción se recoge, pensamos queeso es lo fundamental. Luego al final siempre están los detalles, es lo que decíamos en el puntoanterior. Yo creo que esto tiene que ser una práctica a lo largo de estos cuatro años, vamos aponernos de acuerdo en lo fundamental que son los ciudadanos y si eso se consigue creo que vamos a estar encantados en todo ello.Tan solo una matización, nosotros hemos estudiado la ley, hemos estudiado con derechocomparado, lo hemos analizado, lo hemos mirado en asociaciones de expertos. Ese punto todosnos han ratificado, insisto, art. 72.2.4, que es posible. No voy a entrar en la discusión, de verdadno vamos a entrar en ello. Les tenemos que agradecer a ambos que hayan propuesto estainiciativa, encantados.Y lo más importante de todo, que los valencianos y las valencianas que quieran iniciar unaactividad económica, un comercio en la zona tengan durante los dos próximos años de la formaque sea la bonificación para poderlo hacer. Porque en estos momentos montar un comercio y ganar dinero es una cosa complicada no, lo siguiente. Y es de agradecer el gesto a todos los grupos. Gracias.

Dos qüestions, per manifestar i insistir en l'acord. Perquè a demés jo crec que és unaqüestió que manteníem també en el nostre programa electoral, des de la rebaixa del 3% en l'IBI atots els valencians, duplicar les bonificacions a les famílies nombroses, proposàvem a demésrebaixar el 20% l'IBI per als veïns de les pedanies. I la implantació, que és un poquet al fil del que venia, d'una espècie de xec 3.000, aquelles iniciatives de nova creació que es feien en laciutat i d'un xec 3.000 a fons perdut d'aquelles que mantingueren l'activitat. Per això,simplement insistir en què estem d'acord amb la proposta perquè va en la mateixa línia i més enel volgut barri del Cabanyal. I manifestar i insistir en què al final no poguera ser per via legal lareducció del tipus impositiu, que es fera a través d'ajudes o de subvencions.Res més, gràcies.

Manifestar la meua satisfacció perquè tots estem d'acord en ajudar els nous comerços i lesnoves empreses. Només dir un detall, per a què s'òbriga un comerç en el Cabanyal com en tota laciutat fa falta una llicència, nosaltres estem molt satisfets de què tots els grups, absolutament totsels grups, estem d'acord en donar llicències al Cabanyal.Gràcies.

Moció subscrita pel portaveu del Grup Ciutadans, Sr. Giner, a fi de promoure un pacte autonòmic per l'educació amb l'objecte de fomentar-ne la millora i la introducció del model plurilingüe en els col·legis públics de la comunitat valenciana. (Núm. expedient O-89CIU-2015-000005-00)

Efectivamente, esta moción fundamentalmente es educativa, no es lingüística. Ése es elprimer punto que queremos señalar. Es educativa porque desde Ciudadanos pensamos que en 40años que llevamos de democracia ya hemos cambiado siete veces de modelo educativo, de planeducativo, y esto no es bueno para nuestros hijos. No puede ser que en función de quien estégobernando se cambie el plan de educación que tienen que tener nuestros chavales.La educación es una cuestión de Estado donde no cabe, nuevamente, derechas o izquierdas.La educación es el futuro de nuestros hijos y de nuestros jóvenes. Siendo la educación una de lascompetencias que está en manos de las autonomías, lo que proponemos es un plan autonómico enprimer lugar para que se cierre un modelo educativo y que este se respete durante años devigencia y no vaya cambiando.En segundo lugar, el tema de las lenguas, el plurilingüismo. Hay una cuestión que nospreocupa. Cuando se habla de inmersión lingüística y que solo se va a hablar en un idioma resultaque si yo tengo la posibilidad de llevar a mi hijo a un colegio privado aunque tenga que hacer unesfuerzo, aunque me tenga que endeudar, pero yo lo puedo hacer, cojo a mi hijo y me gasto eldinero en que mi hijo aprenda inglés y lo que tenga que aprender para que pueda tener el día demañana un trabajo. ¿Pero qué pasa con aquellas familias que no se pueden permitir el lujo dellevar a su hijo a una escuela de verano en inglés, a un curso en el extranjero? Nos parecesocialmente injusto cuando hablamos de una inmersión lingüística en un idioma porque esoimpide sociológicamente el desarrollo de los mayores.¿Es bueno que los jóvenes sepan valenciano? Por supuesto que sí. ¿Los jóvenes y losespañoles tenemos que saber español? Por supuesto que sí. Pero el otro día mi hija tuvo unaentrevista de trabajo y se la hicieron en inglés. Es que no podemos mirar hacia otro lado ante estarealidad. Entonces, ¿qué va a pasar dentro de 10, de 15 o de 20 años cuando los chavales quetienen 8 tengan 28, los de 10 tengan 30 y tengan que enfrentarse al mercado laboral?, ¿qué es loque va a pasar y solo sepan una lengua? Me parece que eso no es una solución para nadie. Nos parece importante que exista el aprendizaje del valenciano, el aprendizaje del español, pero también del inglés.Y esto es lo que tiene que aparecer en una escuela pública, gratuita, de calidad y que dégarantías a nuestros hijos para que el día de mañana puedan desarrollarse profesionalmente. Esdecir, le damos la importancia y todo el cariño y el respeto al valenciano, por supuesto que sí. También al castellano o al español. Pero entendemos que el inglés también tiene que entrar y que la inmersión en una lengua solo es un problema para el futuro de nuestros hijos porque puede ser que el día de mañana estén en peores condiciones competenciales que otros jóvenes del resto de España.Nada más.

Buenas tardes, Sras. y Sres. concejales.Tomo la palabra de forma muy breve para apoyar la moción que presenta el GrupoCiudadanos. Pero sí que quería hacer un par de aclaraciones.En primer lugar, que efectivamente hemos tenido siete leyes que han regulado la educaciónen nuestro país. Pero no es menos cierto que cinco de ellas han sido promovidas por el PSOE. La primera que promovió el PP en el año 2002 fue derogada de forma inmediata con la entrada delnuevo Gobierno de Zapatero y en estos momentos se está aplicando una nueva ley desde el 2013.Pero creo que es importante tener en cuenta este matiz.Por otro lado, cuando se habla de plurilingüismo, ese ha sido uno de los retos del gobiernovalenciano en los últimos años. No en vano en estos momentos se aplica un decreto desde el año2012 en los centros educativos de nuestra Comunidad por el cual se establecen las bases para esaposibilidad por parte de los centros educativos, para que nuestros niños y nuestros jóvenespuedan estudiar en las tres lenguas. Con la garantía, por supuesto de proteger el valenciano. Conla garantía, por supuesto de proteger el castellano. Pero dando esa oportunidad a todos los niñosvalencianos de formarse en el inglés.Nuestro apoyo a la moción es claro y nos gustaría lógicamente que en todo lo posible seacelere ese proceso. El proceso es un proceso que se inició como decía en el curso 2012-2013,que para este curso 2015-2016 se implantará en Primaria y prevé cerrar el ciclo para el curso2020-2021, probablemente. Lo que habría que instar es al gobierno valenciano a que se acelereen la medida de lo posible todo ese proceso de implantación del plurilingüismo. El propio decretoestablece la salvaguarda del valenciano y del castellano porque sobre la base de los mismosintroduce lo que es la posibilidad de estudiar en una tercera lengua.Coincido plenamente en el esfuerzo que hacen en estos momentos las familias valencianaspara iniciar en la práctica del inglés a sus jóvenes. No en vano este Ayuntamiento lanza todos losaños más de 3.000 plazas, son miles de niños los que se acogen a los distintos programas que sedesarrollan. Con lo cual es la prueba evidente de esa voluntad de que el inglés forme parte delproyecto curricular en la formación de nuestros hijos.Es cierto también, por otra parte, que de los 150 centros de nuestra ciudad 75 de ellos yahan optado por este modelo. Con lo cual creo que es importante que desde el Ayuntamiento de Valencia instemos en este caso a la Generalitat Valenciana para que siga apostando por este modelo de plurilingüismo. La duda nos invade, es cierto. Es cierto también que en las últimas semanas si hemos leído todo lo que gira alrededor de la educación desgraciadamente va en la dirección contraria. Esta mañana en la Comisión de Cultura y Educación hemos tenido oportunidad de hablar también del distrito único y ya hemos visto que las modificaciones van enla dirección contraria, es decir, en intentar imponer un modelo educativo, en coartar la libertad de los padres y en este caso que no tengan esa oportunidad. Espero en este caso que en el tema del plurilingüismo tengan la oportunidad de poder seguir decidiendo. Gracias.

Molt bona vesprada.Abans que res, jo sí que vull agrair a les meues companyes del meu partit i també delgovern que m?hagen cedit la paraula, l'honor de defensar la nostra posició. Jo que he nascut auna altra terra. Vaig vindre fa 15 anys i per a mi és un honor defensar i prendre la paraula enaquest tema.Permeteu-me que comence la meua intervenció parlant de llibertat. Des de ben menut hi hauna idea que sempre he tingut molt clara, una idea que des de que tinc ús de raó he comprés entota la seua extensió. Com més coses sabem més lliures som. O dit d'una altra manera, com mésformada es té a una persona, com més coneixement i experiència adquireix més preparada estàper a afrontar els reptes que li planteja la vida. I és que l'educació és la base de la llibertat.Per això és tan important que des de les institucions públiques garantim i potenciem unsistema públic d'ensenyament que aspire a l'excel·lència. No només perquè volem estudiantsexcel·lents sinó sobretot perquè volem ciutadans i ciutadanes lliures, com més lliures millor.Esta moció que se?ns presenta recull, segons diu el text, la voluntat de garantirl'aprenentatge de tres llengües a l'acabament del cicle formatiu obligatori. Això ens agrada,nosaltres estem d'acord. Eixe seria el fons de la moció. Discrepem, però, de la forma en laproposta que fan vostés per a abordar la qüestió del plurilingüisme a casa nostra i per això no lidonarem suport.Primer, perquè creiem que va en contra de la llibertat individual, el valor fonamental delque parlava. Vostés apel·lant al suposat dret de la família de determinar com ha de ser l'educaciódels fills fan, probablement sense voler-ho, una reivindicació del dret a la ignorància, el dret aimposar al fill una educació de menys qualitat, amb menys matèries, assignatures o llengües.Nosaltres pensem que este dret, si existira, seria en qualsevol cas un dret de dubtosa legitimitat icreiem a més que per damunt d'eixe suposat dret estaria sempre el dret de l'estudiant a ser lliure.Sí, com més lliure millor. I en este cas quan parlem de llengües llibertat és poder triar en quinallengua vols comunicar-te i per a poder triar òbviament has de saber-ne més d'una.En segon lloc, no compartim la forma de la seua moció perquè senzillament no s'ajusta a larealitat del nostre país. Diuen que ací el que tenim és un model d'immersió lingüística on elsxiquets i les xiquetes en l'escola reben totes les assignatures en valencià, excepte l'assignatura deLlengua Castellana i la de Llengua Anglesa. Com podran imaginar, davant d'un desconeixementtan gran de la realitat valenciana jo em pregunte si esta moció no anava en realitat destinada al'Ajuntament de Vallfogona de Riucorb, de Viladecavalls o de Vilanova i la Geltrú, i per un erro informàtic els seus companys de Barcelona han acabat enviant-la a un altre municipi com és València que també comença per . Però poc té a vore amb la realitat lingüística o educativa devqualsevol d'estes poblacions.I en tercer i últim lloc, dir-los que durant massa temps al nostre territori els polítics hanconvertit la llengua en l'educació en una arma d'enfrontament polític i divisió entre elsvalencians. Ja és hora que abandonem definitivament eixa senda. Per això pensem que l'educacióno ha de ser un instrument al servei del partit de torn, un element més per fer politiqueria,partidisme o electoralisme.Propose a vostés un gran pacte autonòmic per l'educació entre polítics. Nosaltres diem sí aun gran pacte autonòmic per l'educació nascut de la comunitat educativa.Gràcies.

La verdad es que me he llegado hasta a reír, ha tenido gracia. Me has hecho gracia, laverdad es que ha sido ingeniosa. Pero no nos engañemos, aquí se trata de hablar lenguas. Túmismo hablas español e inglés y aquí estás, en un país que no es el tuyo. Y te felicito. I valencià,muy bien, Sr. alcalde. ¿Por qué no los demás? ¿El español te ha servido? També, pero españolpara llegar a este país que es España. No tengo más que decirte.

Sr. Grezzi, mal, mal no le ha ido. Estos últimos quince años ha estado aquí, ha podidoevolucionar, ha aprendido el valenciano, tiene un castellano excelente y al parecer es conocedorde otras muchísimas lenguas.Pero he tomado la palabra solo por una cosa que es lo que me temía y me temo que nospueda ocurrir toda esta legislatura. Cada vez que ustedes hablan de libertad yo me pongo atemblar porque para ustedes libertad es imponernos a los demás su modelo y eso sí que no,libertad es hacer lo que estamos intentando hacer los demás. Es decir, que para el conocimientode las lenguas tengas la oportunidad de poderlo hacer en valenciano y los que pensamos ycreemos que para la formación de nuestros hijos junto al valenciano, que es la lengua de nuestros padres, de nuestros abuelos, es muy importante conocer el castellano y más importante si cabe enuna sociedad cada vez más competitiva conocer otras lenguas.Y ese es el esfuerzo que yo creo que debemos hacer las administraciones. Lo que pasa es que este debate de este punto, el debate con que ha comenzado el de las mociones yo creo quenos marca y aclara cuál va a ser el debate político de esta cámara en esta legislatura.Gracias

Jo abans de res vull agrair intentar el to també en aquest debat. És un tema que tindrem entota la legislatura. Jo crec que quants més acords podem arribar en un to tranquil i moderatpodem també arribar a acords i avançar en aquest tema.No entenc com ningú de vostés és ací capaç d'amollar una paraula en valencià, la veritatno ho entenc. No vos preocupeu, no vos dóna al·lèrgia. És la llengua, tenim un bilingüisme queho diu l'Estatut d'Autonomia i poden amollar alguna paraula que no passa res. Ho vull dir en tojocós. Jo sé que és un tema polèmic. El senyor ha parlat en castellà, si vosté no l'ha escotataleshores què estava fent?Per suposat, jo tinc la llibertat per intervindre en el meu torn de paraula i defensar el quepense, això és la llibertat i per això ens han posat ací i per això podem debatre lliurement endemocràcia. A vosté la democràcia i la llibertat d'expressió li ve un poquet aixina. Ja ho hem visten la reprovació i no accepten ni les sentències dels tribunals.Nosaltres volem ser conciliadors i el que diem que hem de treure l'aprenentatge de lesllengües de l'oportunisme partidista i treballar perquè es promoga l'ús del valencià i que l'ús i elconeixement del valencià, del castellà i d'altres llengües. Però ací el que hem de saber és quehem de treballar també pel valencià perquè és la llengua dels valencians. Durant massa tempsalguns grups han volgut utilitzar la llengua i l'educació com a arma d'enfrontament polític. Hemd'acabar amb eixa responsabilitat i fer les coses bé. Els debats educatius han d'enfocar-se cap ala millor manera d'ensenyar i aprendre, no la millor manera de guanyar vots. El debat s'ha dedesenvolupar amb calma, sense presses, sempre escoltant el sector educatiu.Això és el que pensem i això és el que volem proposar, començant pels experts acadèmics iprofessionals, seguint pels usuaris de l'ensenyament i per suposat també representants polítics i laresta de la societat. El debat metodològic i social s'ha de desenvolupar de forma seriosa on toquei quan toque per a arribar a un consens i estabilitat lluny dels interessos electorals maldissimulats. Estem segurs que el Consell, amb esperit de participació, rigor i consens, obrirà eldebat pedagògic i social sobre l'aprenentatge de llengües en el moment adequat. Debat on lesorganitzacions polítiques també seran per suposat convidades i escoltades.Anem a treballar conjuntament per a què així siga i treballem per la llengua i per promoureel valencià, i que siga una eina de comunicació i no una eina d'enfrontament.Gràcies.

Moció subscrita pel portaveu del Grup Ciutadans, Sr. Giner, sobre l'estratègia de la Marca València sobre els visitants professionals. (Núm. expedient O-89CIU-2015-000005-00)

En esta moción lo que nos planteamos como grupo municipal es que es importantísimorecuperar la marca Valencia cara al exterior. No voy a entrar en motivos, ha habido motivos decorrupción, ahí no quiero entrar. Lo que quiero señalar en estos momentos es que no tenemosningún evento profesional que dignifique la ciudad a unas esferas de ciudades como Madrid,Barcelona, Londres, París, etc.Tenemos muchos continentes, tenemos la Feria Valencia, el Palacio de Congresos, laCiudad de las Artes y las Ciencias... Tenemos muchos continentes pero por desgracia en estosmomentos no tenemos o un congreso o una feria de rango internacional, tenemos la del mueble yla de cerámica pero nos gustaría tener más. En este sentido pensamos que los inmuebles con losque cuenta el Ayuntamiento, con los que cuenta la ciudad no están sinergiados. Es decir, que elPalacio de Congresos y la Feria están actuando entre sí como competidores más que comocompañeros para alcanzar un desarrollo del número de visitantes y de desarrollo de la marcaValencia.Por tanto, pensamos que es imprescindible dejar una política antigua de disfunción entreambas cuestiones, desarrollar una estrategia conjunta, marcarnos unos objetivos y que a partir deya tanto el Palacio de Congresos como Feria trabajen conjuntamente en la misma dirección. Loque no puede ser es que haya un congreso de educación, de lo que ustedes quieran y vaya anuestro Palacio de Congresos y no sepa que a 5 km está la Feria. Lo que no puede ser es que unferiante vaya a la Feria y esté en alguna de las ferias que se van desarrollando y no sepa que a laentrada de la ciudad de Valencia haya un Palacio de Congresos. Y esto nos está pasando.Tenemos que tener el firme propósito de desarrollar Valencia como ciudad de negocios.Hay muchos aspectos del turismo, pero me parece que el visitante profesional es un rangoimportante que tiene Valencia. ¿Y por qué incidimos en esta primera moción en este punto?Porque fíjense ustedes, si echamos un vistazo al Mediterráneo en estos momentos apreciaremos cómo el norte de África está en una gran dificultad por motivos de terrorismo, de inseguridad. Si nos vamos a Grecia, está en un y técnicamente es un país poco atractivo turísticamente.defaultPor otros motivos, el Ayuntamiento de Barcelona piensa que el desarrollo turístico es unproblema, el Ayuntamiento de Madrid está pensando en tasar el desarrollo turístico.Por lo tanto, Valencia se puede quedar como una ciudad del Mediterráneo con un enclavegeoestratégico entre Barcelona, Baleares, Madrid y Murcia inmejorable, y hay que aprovecharesa ocasión. Tenemos los continentes, tenemos la Feria, tenemos el Palacio de Congresos,tenemos mucho continente pero necesitamos contenido y para ello no hay otra manera que pedirque se sinergien ambas instituciones y que se trabaje conjuntamente.

Sr. Giner, entenc que com que es va a fer una proposta d'acord que està presentada a laMesa es pot procedir a llegir-la?

Sí, perfectamente.

La propuesta de acuerdo que es un poco menor que la original en el punto primeroquedaría del siguiente modo:Primero. Que el Ayuntamiento de Valencia incorpore, desarrolle e implemente en suestrategia de Marca Valencia medidas concretas y cuantificables respecto a la llegada devisitantes profesionales. Para ello el consistorio debe contar con todas las entidades interesadasen el desarrollo turístico, económico y social de la ciudad, y basarse en crear sinergias entre loscontinentes con los que se cuenta, sin que aumente la estructura de la que ya se dispone.Segundo. Impulsará, con la participación del conjunto del sector, la puesta en marcha de unplan integral de competitividad turística de la ciudad para el periodo 2016-2020, que contemplela gobernanza global del destino y la optimización del conjunto de recursos que lo integran.Tercero. Desarrollará una política más transversal, situando al turismo como eje central enla estrategia de promoción económica de la ciudad.Cuarto. Colaborará y coordinará con el conjunto de Administraciones, promocionando ycomercializando todos los espacios de eventos y convenciones de la ciudad, dependientes de lasdistintas administraciones, bajo un instrumento común.Quinto. Promoverá el desarrollo de productos de mayor valor añadido, integrando lagestión de la oferta en torno a una estrategia de producto; reforzando la actividad en eventos ycongresos, y avanzando con más decisión en la articulación de productos como cultura,tradiciones, compras, náutico, deportivo (eventos deportivos, , golf, etc.), turismorunningadaptado, gastronomía, espacios verdes y Albufera, etc.

Brevemente. Aunque la propuesta de acuerdo creo que aclara bastante mi intervención síque quería aprovechar. Estamos en el primer Pleno. El tema del turismo yo creo que esestratégico para la ciudad de Valencia. Es bueno que hablemos de marca, es bueno que fijemosestrategias para el futuro. Pero si hoy podemos hablar de marca, y aquí el Sr. Giner es muchomejor conocedor de esa materia que yo, es porque tenemos un producto. Sería impensable dehablar de marca Valencia destinado a un producto turístico si no existiera ese producto. Esimportante que reconozcamos hoy que el trabajo que se ha hecho en los últimos años para que Valencia sea realmente un producto turístico, un producto turístico para el turismo de reuniones,un producto turístico para el turismo de cultura, gastronómico, de ocio... Es lo que hoy nospermite poder trabajar en esa mejora de la marca Valencia.Finalizó el anterior mandato dentro del Patronato de la Fundación Turismo ValenciaConvention Bureau con el balance de lo que había sido los últimos años de implantación del PlanEstratégico con la intención de iniciar un nuevo plan estratégico en este nuevo mandato. Quieroaprovechar también, el ahora alcalde en funciones responsable del área de Turismo que en susprimeras manifestaciones públicas ha apostado por un modelo que permite la participación detodas las entidades que tienen algo que ver con el turismo de nuestra ciudad porque esa es laúnica garantía. Es decir, pensar que sólo desde el Ayuntamiento tenemos que fijar esa estrategiapara posicionar nuestra marca Valencia hubiese sido un error. Con lo cual agradecer que se sigaapostando por la FTVCB, que se siga apostando por esas más de 300 entidades que hoy loforman para consolidar la realidad que vive el turismo de nuestra ciudad. Lo que decía, eseproducto.Hoy son cuatro millones de pernoctaciones las que tiene nuestra ciudad, un 4% másrespecto del año 2013. Un primer semestre del año que apunta con unos datos muy muyesperanzadores y en el que concretamente todo lo que tiene que ver el turismo de congresos y de reuniones ha crecido un 8%, y lo que es más importante a nivel internacional hasta un 68%.Por lo tanto, nosotros lógicamente vamos a apoyar esta moción pero teniendo bien claro que lo que no podemos es alterar el producto. ¿Se puede mejorar?, por supuesto. ¿Tenemos quehacer partícipes a nuevos sectores?, seguro. Pero no pensemos que todo es la marca. Realmentecuando nos visiten esos congresistas, los que asisten a todas y cada una de las reuniones tienenque encontrar un producto de verdad, tienen que encontrar que las expectativas que se generan a través de esa marca son ciertas.Gracias.

Moció subscrita conjuntament pel portaveu i la regidora del Grup Popular, Sr. Novo i Sra. Bernal, sobre la paralització de la licitació del projecte de derrocament de l'Hospital la Fe. (Núm. expedient E-89POP-2015-000037-00)

Moltes gràcies, Sr. alcalde en funcions.Molt breument explicaré en què consistix, encara que més o menys en l'exposició demotius jo crec que queda clara. El pasado 30 de abril de 2015 se autorizó la contratación por procedimiento abierto de laredacción del proyecto y ejecución de obras para la demolición de los edificios e instalacionesdel Hospital La Fe. La consignación presupuestaria que daba cobertura a esta actuación eranpoco más de 18.500.000 euros. Se publicó en el BOE y en el DOUE. Cuando finalizaba el plazode presentación de todas las propuestas económicas y técnicas, el pasado día 20 de julio laConselleria de Sanitat acordó renunciar a la celebración del contrato.Intervengo yo porque mi compañera Lourdes ha tenido esta misma noche pasada un bebé,por eso ella no está con nosotros.El Grupo Municipal Popular pedimos que no se paralicen esas actuaciones, es decir, que sevuelva a retomar. Y no es una cuestión caprichosa, no es que nos parezca mejor que se mantengao que se derribe, sino porque después de muchos informes, después de muchos estudios se hallegado a la conclusión tanto por técnicos de la propia Conselleria de Sanitat como por técnicosque han valorado lo que supondría derribar el edificio y lo que supondría rehabilitarlo, es muchomás costoso y hay una diferencia sustancial entre una actuación y la otra.Es por lo que hemos presentado esta moción, para que en definitiva se reestudie, sereconsidere la posibilidad de derribar en lugar de rehabilitar el edificio de la antigua Fe puestoque entendemos que es mucho más ventajoso y seguro desde el punto de vista económico y desdeel punto de vista de las personas. Tanto es así que los propios trabajadores a través de lossindicatos han hecho llegar en este caso a la Conselleria de Sanitat la preocupación de poderseguir trabajando donde están en estos momentos porque no está acreditada ni garantizada laseguridad. Por ello parece ser que la propia consellera ha manifestado que en caso de ser asídejarían de trabajar allí. Como digo, existen cuestiones o informes tanto del propio Servicio deInfraestructuras de la Conselleria de Sanitat como técnicos externos a la propia administraciónque al final han concluido que es mucho más oportuno derribar y construir un nuevo centrohospitalario que mantener el que tenemos en estos momentos.Durante mucho tiempo se ha querido hacer llegar a la opinión pública que todas las zonasde alrededor de La Fe de Campanar, tanto el barrio de Campanar como Tendetes, Benicalap, laSaïdia o Torrefiel, se quedaban desasistidas sanitariamente por La Fe. Cuando realmente todossabemos que La Fe nunca ha sido un hospital de barrio, ni siquiera ha sido un hospital de zona,sino que ha sido un hospital de referencia y que el actual Hospital La Fe se encuentra entre los 10mejores del mundo. Cierto es que la realidad no es esa puesto que en distrito de Trànsits seencuentra con siete puntos de atención sanitaria, entre centros de salud, consultorios, la propia Fede Campanar que cuenta con un Punto de Atención Continuada.Desde el primer momento este Ayuntamiento y la propia Conselleria se ha producido confluidez la información a todos los vecinos que pudieran resultar afectados. Y antes de tomar ladecisión de demoler la antigua Fe se solicitaron hasta cinco informes, esa es la información quenos transmiten, tanto a funcionarios de la Sección del Servicio de Infraestructuras de laConselleria como independientes y en todos ellos se afirmaba con rotundidad la pocaconveniencia de rehabilitar los edificios de La Fe por deficiencias estructurales, por riesgo dedesprendimiento de la fachada, por corrosión en la estructura metálica, así como por la posiblepresencia de amianto. Le decía que los trabajadores han manifestado ya su preocupación por la falta de seguridad en el trabajo y no entendemos además porqué en estos momentos se ha solicitado un sextoinforme, además de a los mismos funcionarios, no sé con qué intención, si es que al final no lesinspiran mucha confianza, habida cuenta que los hay de los propios funcionarios de laConselleria y también externo. En concreto, se estima unos 188 millones de euros el coste de larehabilitación, frente a los 90 millones de euros que supondría la demolición y construcción deun nuevo hospital.Esa es la propuesta alternativa que nosotros planteamos: que se deje sin efecto esa anulación de la demolición porque el coste es considerable y que en todo caso si se continúa adelante pues ese dinero que no se va a consumir en el derribo que se invierta en los distintos centros hospitalarios que requieren en estos momentos una intervención de mejora.Nada más, gracias.

Hola. Buenas tardes a todas y a todos. Y gracias.En referencia a la moción presentada por el PP que entiendo que hace referencia a laResolución de 8 de julio de 2015 por la cual la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Públicarenuncia a la celebración del contrato de derribo de la antigua Fe y además lo hace por razones deinterés público, tal como allí se expresa.Entendemos que la petición y la moción presentadas por el PP es la posición que hanmantenido claramente durante estos últimos años el gobierno tanto del Ayuntamiento como de laGeneralitat Valenciana y la entendemos pero no la compartimos desde el gobierno municipal porlas razones que a continuación expresaré.En primer lugar, nuestro posicionamiento parte de la consideración de que es necesariodisponer de un hospital en la zona de Campanar y en concreto en las instalaciones de la antigua Fe que dé servicio a las más de 230.000 personas a las que atiende el Departamento de La Fe yque tal como ha quedado manifestado desde estos años desde que se trasladó al bulevar sur hansufrido un grave perjuicio por este traslado.Concretamente, los vecinos de determinados barrios del norte de la ciudad, algunos de loscuales ya ha sido mencionado por usted, barrios como Campanar, Benicalap, Torrefiel, Beniferri,Ciudad Fallera, Marxalenes, la Saïdia o Tendetes, que han quedado alejados de su hospital de referencia en trayectos muchas veces de más de una hora en transporte público y en un transportepúblico que muchas veces no está acondicionado para el tipo de pacientes que necesitan desplazarse a este hospital. O a una distancia de unos 14 euros en taxi, lo cual resulta inasumible para muchas personas.En ese sentido, la opción de derribo y construcción de un nuevo hospital, y a pesar detodos los informes que usted ha mencionado, de los cinco informes de los que se dispone entendemos que no resulta suficientemente justificado en este momento. En cierto modo nuestra consideración es que estos informes no son suficientemente concluyentes en este sentido, tal como por ejemplo manifestaba la propia consellera Carmen Montón hace unas semanas cuando expresaba la necesidad de tener unos informes técnicos en condiciones que permitiesen evaluar ydeterminar la situación real de cada uno de los pabellones del hospital antes de decidir su futuro.En ese sentido, alguno de los informes encargados por ejemplo a la empresa Baldu, tantoen 2010 como en 2015 es cierto que reconocen una situación de degradación avanzada en la línea de lo que planteaba usted, Sr. Novo. Pero también declaran que una parte muy importante de esta degradación del edificio se ha agravado como consecuencia precisamente de la situación de abandono y falta de mantenimiento de estos edificios. En ese sentido, por ejemplo, dicen para eledificio de rehabilitación o para el pabellón central, dos de los edificios más importantes, citantextualmente estos informes: ?No se recomienda prolongar la vida útil sin la realización de una?, opción que no descartan en absoluto. Al contrario,reforma integral de la estructura recomiendan someter a informes de viabilidad económica que como los mismos informes que sehan realizado hasta el momento reconocen que son estudios de viabilidad de carácter muyaproximativo todos ellos.Por tanto, entendemos que esta opción de derribo y posterior construcción de un nuevohospital no responde a informes suficientemente concluyentes y que por tanto en la línea de laConselleria creemos que se requiere de informes adicionales de carácter más preciso y objetivoantes de tomar una decisión de esta envergadura. Además, consideramos que la cuestión derehabilitar y reacondicionar el hospital de la antigua Fe responde a lo que ha sido una clara demanda ciudadana durante estos últimos años, que durante todo este tiempo se ha manifestado claramente recogiendo decenas de miles de firmas y manifestándose en más de 40 ocasiones para preservar lo que era el antiguo hospital La Fe.Consideramos que este tipo de operaciones deben realizarse siempre con la máximatransparencia y con el máximo consenso social posible, y eso es lo que ustedes no han logrado alcanzar. En ese sentido, llama mucho la atención en su moción cuando hablan de consultar a lasasociaciones de vecinos cuando estas llevan expresando su opinión de manera clara ycontundente durante los últimos años, especialmente aquellas que más han sido afectadas por el traslado de La Fe al bulevar Sur.En consecuencia, en este dilema de si rehabilitación o derribo, el gobierno municipal considera que en base a la información de la que ahora se dispone la opción de rehabilitación y reacondicionamiento de los antiguos edificios es la opción más adecuada tanto en términos de costes como de servicio público, como de tiempos. Porque el derribo y construcción del hospital también entendemos que dilataría el proceso de una manera que consideramos injustificada para satisfacer adecuadamente las necesidades sanitarias en esta ciudad. Además, La Fe es un hospital que es un símbolo de la sanidad pública en esta ciudad y una referencia con más de 144.000 m2 construidos para fines sanitarios que deben ser preservados.Por tanto, la opción de rehabilitación, recuperación y reacondicionamiento de la antigua Fees un compromiso de la ciudadanía y es la posición que actualmente mantiene el gobierno de la ciudad. Por consiguiente, es esta opción a la que pensamos que se deben dedicar todos los recursos que en la actualidad hay disponibles.

Muchas gracias.Por contestarle alguna de las cuestiones porque creo que es importante que tengamos clara una cuestión. Mi compañera y yo en absoluto somos partidarios de tener absolutamente la razón.No es una cuestión de que vamos aquí a debatir usted y yo si es mejor derribar o no. Creo que alfinal de lo que se trata es de aplicar objetivamente los informes técnicos y parece ser que haydistintos informes técnicos, pero todos -hasta cinco- decían que era más aconsejable y era mejorpara los ciudadanos.¿Habla de consultar? Por supuesto que sí, yo no sé quién se manifestaba ahí. Bueno, sí quelo sé. O quién encabezaba las manifestaciones, también lo sé. Y ustedes también. Pero noentremos en eso que tampoco quiero entrar. La realidad es que esto se ha mantenido de la mano,toda la información que ha transmitido el Ayuntamiento a la Generalitat, a la Federación deAsociaciones de Vecinos, que al final es quien agrupa a más de 80 entidades vecinales. Y estando conforme como se estaba en esta actuación porque era la más ajustada desde el punto de vistaeconómico y desde el punto de vista de la seguridad de los trabajadores y de todos los pacientes,pues era la que todo el mundo veía bien y era la que se estaba trabajando. Y todas aquellascuestiones que han consultado o que han querido preguntar pues así se ha hecho.Los vecinos yo creo que están encantados con la nueva Fe porque tienen una de lasmejores instalaciones del mundo, mucho más modernas, mucho más seguras. Es cierto que habíaun problema y sigue habiéndolo en parte. Había un problema de traslado porque muchos de losvecinos de esa zona tenían que trasladarse y era largo en el tiempo y a lo mejor hasta costoso. Poreso, entre otras cuestiones, además de reforzar las líneas de EMT teníamos previstas algunas actuaciones que estaban comprometidas. Hacer una especie de líneas exprés directamente de esazona hasta La Fe con a lo mejor una parada en todo el itinerario, lo cual acortaba radicalmente eltrayecto para que los vecinos puedan acudir con mayor comodidad y con mayor celeridad.Usted lo ha nombrado, yo lo he dicho en la primera intervención pero se lo voy a repetir.Se ha querido hacer llegar a la opinión pública que las zonas de Campanar, de Tendetes, deBenicalap, de la Saïdia y de Torrefiel quedaban desasistidas cuando La Fe no era ni un hospitalde barrio, ni un hospital de zona, sino que era un hospital de referencia y que tampoco es asíporque si no se intervino era porque se consideró en ese momento -lo decían los propiosinformes- que invertir en ese hospital, invertir en el mantenimiento de determinadas estructura sera tirar el dinero. En algunos casos así se ha manifestado porque la estructura además de estarmuy afectada era casi irreversible. Pero sí que es verdad que además existían siete puntos de atención sanitaria, de centros de salud, de consultorios, la propia Fe de Campanar que tenía un Punto de Atención Continuada.En concreto, se estiman 188 millones de euros la rehabilitación frente a 90 de la demolición y construcción de uno nuevo. Yo estoy casi convencido en el tiempo que será máscostosa la rehabilitación. En el tiempo, ¿eh? Ya no hablo del dinero, que lo es. Posiblemente losvecinos tendrán que esperar más a tener un hospital como está en estos momentos La Fe rehabilitado, con seguridad, que derribarlo y hacer uno nuevo. Pero además le digo algo más porque ese proyecto que estaba previsto de la nueva Fe incluía la ejecución de más de 100.000 m de zona verde en los alrededores, juegos para niños, aparatos biosaludables dirigidos precisamente a la prevención y promoción de la salud.Destacar además que este grupo durante el pasado gobierno lideró a nivel nacional todoslos aspectos de promoción de la salud. Al final, creo que es una cuestión realmente de conciencia. Yo creo que no es debate, hasta incluso estoy dispuesto a modificarla en el sentido deque se retomen todos esos informes y se llegue a la conclusión efectiva y real de que no esporque el gobierno del PP haya dicho que es mejor derribarlo y hacerlo nuevo y ahora lleguenustedes y digan que es mejor hacerlo nuevo o mantenerlo. Que se estudie sinceramente,objetivamente si es así porque realmente si la diferencia es lo que dicen los informes técnicos,que no lo digo yo y creo que tampoco lo dice usted, es una pena que estemos a lo mejor anulando órdenes que van a ser mucho más efectivas y mucho más prudentes para el futuro de los valencianos.Gracias.

Efectivamente, la posición del gobierno es que el espacio de lo que es la antigua Fe debededicarse exclusivamente a fines de carácter sanitario, en la línea de lo que se está planteando. Yahí coincidimos también en la necesidad de nuevos informes de carácter más objetivo y que dealguna forma resulten válidos y reconocidos como tales por parte de los diferentes actoresinvolucrados porque no somos los únicos que en ese sentido consideramos y valoramos lanecesidad de que se profundicen y se desarrollen informes técnicos y de viabilidad económica enmayor detalle y en mayor profundidad.En ese sentido coincidimos y creemos que es necesario para a partir de ahí poder tomar lasdecisiones correspondientes porque podemos creer que la rehabilitación puede tardar menos tiempo, pero no pasa de ser una creencia. También la cuestión de que tenemos un edificio conuna estructura metálica de alrededor de 50 años más o menos eso aparentemente también es lo que nos hace pensar que la cuestión de la rehabilitación puede ser viable tanto en términos detiempo como de coste. Pero ahí volvemos a la cuestión de la necesidad de informes de caráctermás objetivo y más preciso de los actualmente disponibles.En cualquier caso, nuestra posición en este momento en relación con la segunda cuestiónque planteaba la segunda parte de su moción de dedicar los 18 millones de euros que no se van adedicar en este momento al derribo a una serie de centros de salud, etc., nuestra posición deentrada sería dedicarlos a lo que entendemos que en este momento es la mejor opción para elhospital que es proceder a la rehabilitación al menos de una parte del mismo.Porque en cierto modo sorprende esta segunda parte de la moción en la que ustedesproponen ahora de repente construir nuevos centros de salud en una serie de barrios -Malilla,Tres Forques, Avda. Francia,Ciutat Vella, etc.-, remodelar y mejorar otros ya existentes, incluso construir consultorios auxiliares en tres pedanías con este dinero. Es la propuesta que ustedeshacen y casi como para no pillarse los dedos lo que proponen es una lista y además cualquier otroque se pudiese considerar como de especial relevancia. O sea, una propuesta muy abierta quesorprende en la medida en que este es un poco el trabajo que podían haber impulsado durante todo el tiempo que han estado en el gobierno cuando su política ha ido precisamente en sentidocontrario recortando acceso a la atención sanitaria e incluso retrasando en algunos casos laapertura de centros como los que ahora se propone abrir.Sorprende también en otro sentido, en el sentido de que la dotación de centros de salud enuna ciudad debe responder a una planificación exhaustiva, rigurosa, detallada que analice lademanda correspondiente, etc., y que yo creo que va mucho más allá de lo que se plantea en esta moción. Y sorprende también por la cuestión última, ¿no? Que ahora apelen a la participación y ala consulta ciudadana cuando precisamente les han dado la espalda a aquellas asociaciones y aaquellas entidades ciudadanas que más han tenido que ver con la materia de la que hoy estamos hablando, con el tema de la antigua Fe. Por lo tanto, sorprende en estas tres líneas.La moción que presentan en ese sentido parece a mi juicio que está más orientada a la búsqueda de una serie de titulares de prensa que a responder a las necesidades reales de atenciónsanitaria de la ciudadanía de esta ciudad y por lo tanto la posición del gobierno va a ser en contra.

En la passada Junta de Govern Local es va aprovar destinar aproximadament un poc mésde 200.000 euros a ajudes per a l'adquisició de llibres i de material didàctic per als alumnesd'entre 3 i 6 anys dels centres municipals i públics pertanyents a la Generalitat Valenciana.Sense entrar a valorar d'on es detrauen eixos diners, que com ja hem manifestatpúblicament que no estem d'acord, jo crec que es podria haver fet d'una altra forma, la preguntaés molt concreta: si els xiquets i les xiquetes que van a poder beneficiar-se d'estes ajudesúnicament van a ser els dels centres públics o també s'amplia o van a poder ser beneficiaris elsdels centres concertats.Gràcies.

Els diners que s'han ficat ara són l'inici per a traure més diners per un altre lloc. El quepassa és que quan arribem a la xifra final sabrem fins on podrem arribar. Fins ara es pot garantirl'ajuda als xiquets de 0 a 6 anys en les escoles públiques, però la idea és ampliar l'ajuda. No t?hopuc respondre del tot.

Muchas gracias, Sr. alcalde. Sras. y Sres. concejales. Buenas tardes.Hago esta pregunta como consecuencia de una serie de informaciones que han salido en losdiversos medios de comunicación en el último mes y medio o dos meses que a mí me hanproducido una profunda confusión porque creo que en gran parte son contradictorias.Creo que es una pregunta para el concejal de Comercio. Y digo no lo sé porque yoentonces lo hubiera contestado así, pero ahora como se han distribuido ustedes pues no lo tengoclaro. Pero en cualquier caso, va sobre las Zonas de Afluencia Turística (ZAT). En plena campaña electoral la primera noticia que apareció -creo que fue el 13 de mayo- es queCompromís eliminará absolutamente las ZAT. Después en julio nos dice que el Consell centra laguerra en Valencia en la libertad horaria. Más tarde el Consell respalda ya no la eliminación totalde las ZAT sino la reducción de las mismas. Pero luego al final me encuentro con una noticia que nos dice que se excluye, o se espera excluir, la Ciudad de las Artes y de las Ciencias, se deja en elaire la calle Colón y seguramente será el entorno de la Lonja.En fin, yo lo único que quisiera es que ustedes me contaran algo cuando lo tengan a bien olo tengan claro.Muchas gracias.

Sra. Puchalt, no sé si les informacions són contradictòries. El que està clar és que, comsap vosté, l'Estat espanyol ens obliga a tindre una zona d'afluència turística i en això estàtreballant este govern, en revertir una situació que vostés per decidir de forma arbitrària que noera una, que n?eren quatre, que era perquè el Llevant jugava l'Europa League, que era perquè nosabem molt bé què al final es veren obligats a tindre una cinquena ZAT. El govern està treballantper revertir eixa situació i tornar a una única i fer-la no de forma arbitrària. Per això apareix enles informacions que estem treballant en la zona de la Llotja, que és l'edifici que és patrimoni dela Unesco, i al voltant de la qual volem pactar eixa zona de lliure comerç.

Hemos tenido conocimiento que mañana en la Junta de Gobierno Local hay una moción que presenta en concejal de Movilidad en la que se va a limitar la velocidad a calles 30 la calle General Tovar, la calle La Paz, calle que por cierto ya es calle 30, calle San Vicente, los viales dela plaza del Ayuntamiento, calle Las Barcas, calle Pintor Sorolla..., un montón de calles.Mi pregunta es si existen informes del Servicio de Infraestructuras del Transporte, algún informe sobre la EMT, si se ha dado conocimiento al colectivo del taxi, a asociaciones de transportistas y si se va a extender a más tramos de la ciudad. Y ya que estoy, dar reconocimiento que la zona del centro histórico ya era una Zona 30 y considero que esas zonas serán complicadas, pero supongo que el Sr. concejal tendrá conocimiento y habrá informes que avalen esa decisión.Gracias.

Crec que sols podien dos preguntes, però li han deixat la tercera. No passa res. A més, esun debat interessant. La legislatura passada vostés varen fer un xicotet pas en intentar regular ellímit de velocitat en zones del centre històric. Varen posar uns cartells, després no varen fer uncontrol i tot el món ens diu que al carrer de la Pau no es respecta el límit de 30 km/h.Però és que a més varen deixar fora una zona xicoteta que era la plaça de l'Ajuntament ialguns altres carrers que estan al voltant no se sap perquè. Aleshores, seguim convertint la plaçade l'Ajuntament en una redona per a què puguen passar els cotxes i vagen ràpids. Nosaltres elque volem fer amb l'esperit d'anar cap a una mobilitat sostenible, la pacificació del trànsit i feruna ciutat més amable, en el centre històric i Ciutat Vella anem a treballar en el sentit de tambépacificar el trànsit en eixa zona i prendre una mesura que jo crec que és la més lògica per a anaren eixa direcció que és reservar el límit de 30 km/h en tot l'entorn de Ciutat Vella.A més hi ha una cosa, vosté em pregunta pels informes. A mi els tècnics em diuen quevostés van declarar una zona de límit 30 però que no estava recolzat per cap informe tècnic. De fet no existeix i aleshores el que hem d'anar ara i fer de manera... Li donaré el document on emdiuen que es va posar la Zona 30 però que no estava sustentat en cap informe i no estava regularitzat. Aleshores hem de regularitzar el que varen fer vostés. També en altres barris, que esvaren comprometre a fer-ho en el barri de Sant Josep i altres llocs però que no estava recolzat percap informe i no estava sustentat en una moció legal per a què siga aprovat. Aleshores treballarem també això per legalitzar la vostra i fer-ho de manera que la nostra siga legal, que ésl'esperit d'aquest govern, que tot siga legal i siga recolzat per informes tècnics.

Moció subscrita conjuntament pels portaveus de tots els Grups Polítics Municipals, Srs. Novo, Fuset, Giner, Calabuig i Peris, sobre la concesió de la Medalla d'Oro de la Ciutat de València al Mercat Central. (Núm. expedient E-89POP-2015-000040-00)

Moció subscrita conjuntament pels portaveus de tots els Grups Polítics Municipals, Srs. Novo, Fuset, Giner, Calabuig i Peris, sobre la concesió de la Medalla d'Or de la Ciutat de València en reconeixement del conjunt de persones que directament o indirectament han desenvolupat la seua labor en la Ciutat de l'Artista Faller. (Núm. expedient O-89CIU-2015-000006-00)

ALCALDIA.- Proposa modificar el règim de sessions del Ple per a les dels mesos de setembre i octubre de 2015.

Aclarar que naturalmente transcurridos los meses de septiembre y octubre se volverá alrégimen normal. Quiero también poner de manifiesto que eso será a partir del plenocorrespondiente al mes de enero de 2016. ¿Por qué no hacemos referencia a los meses denoviembre y diciembre? Evidentemente es a consecuencia de los mecanismos necesarios para la aprobación del Presupuesto, es tradicional en este Ayuntamiento que en el mes de octubre seseñale específicamente la fecha de celebración del Pleno de noviembre para posibilitar la exposición pública y llegar a tiempo de aprobarlo en diciembre, cuando también se señala unafecha especial; dado que además los dos últimos jueves del mes de diciembre son festivos, en elPleno de noviembre se señalará la fecha de diciembre. Por lo tanto, la modificación ahoraestrictamente es de los dos meses hábiles que quedan, que son septiembre y octubre. Y sin necesidad de acuerdo posterior, este decaerá y en el mes de enero del 2016 volveremos al régimen señalado inicialmente.

Si no hi ha inconvenient volia en tot cas, crec que en nom de tots, expressar a la Sra.Bernal la nostra felicitació per la seua recent maternitat.