Hui celebrem el debat de lestat de la ciutat el mateix dia que lany anterior, el 20 de setembre, i amb les mateixes normes que lany passat consensuàrem i que ara en forma darticle, larticle 56, es troben en fase daprovació en el nou reglament deste Ple. Tinc l'orgull de formalitzar este debat i, per tant, de sumar a esta corporació a una cosa tan democràtica com és debatre i confrontar idees. Per fi. Ho demanàrem des de l'oposició ?eh?, Sr. Calabuig? i ara ho impulsem com a govern. Este debat té dos objectius: analitzar la gestió del govern durant lúltim any, i plantejar i debatre les principals línies de treball par a lany següent. Ambdós objectius no són fruit duna reflexió personal, sinó el resultat duna reflexió col·lectiva de tot lequip de govern de la Nau que, com a portaveu, intente reflectir amb la major exactitud possible. Comprovaran, de nou, que València està en marxa, que la ciutat està activa i que, per fi, ha recuperat el dinamisme gràcies a l'esforç de tota la seua població, i amb el suport d'este Ajuntament. Sens dubte, una de les característiques de lany que analitzem és el seu caràcter dany de celebracions i commemoracions. En Addis Abeba, les Falles de València van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Donem així visibilitat i prestigi internacional a les nostres Falles, fet que va repercutir, entre moltes altres coses, en la massiva afluència de visitants en les passades festes de Sant Josep. Esta declaració ha suposat també un estímul de millora per a tot el món faller que hem daprofitar per a assolir lexcel·lència de la nostra festa major, un objectiu pel què treballem colze a colze amb tots els sectors fallers. A més, el 29 de gener passat es complia el cent-cinquanta aniversari del naixement de Vicente Blasco Ibáñez, un dels intel·lectuals Valencians més universals del segle XX. Hem estat celebrant este aniversari amb diversos actes, publicacions dels seus llibres etc. I ho hem fet juntament amb la Generalitat per a ressaltar una figura cultural i política massa amagada els últims anys, possiblement pel seu tarannà laic i republicà. Els actes conclouran el proper 28 de gener, quan se celebra el noranta aniversari de la seua defunció a la localitat francesa Menton. També hem celebrat enguany el huitanta aniversari de València com a capital d'Espanya, amb diversos actes en col·laboració amb la Universitat de València entre els que destaquen lobertura al públic dels refugis antiaeris i lexposició del bombardeig franquista sobre lAjuntament, així com el record al Congrés d'Intel· lectuals Antifeixistes. En este marc hem recuperat les restes de lafusellat pel franquisme Teófilo Alcorisa, hem retirat els honors i distincions franquistes, així com els símbols de la dictadura que pervivien en alguns col·legis com el Teodoro Llorente o el Pare Manjón. En estos moments estem adaptant els noms dels carrers de la ciutat en compliment de la Llei de Memòria Històrica, per a complir amb la legalitat democràtica. S'ha tardat massa en normalitzar la democràcia simbòlicament, però tots junts, com a demòcrates, ho estem aconseguint. València, a més, està eixint d'una de les seues etapes reputacionals més fosques. Ho estem treballant de valent, apostant per valors universals, com són el dret a una alimentació saludable, de qualitat, justa en la seua producció i propera al consumidor. Ara fa un any, i després de presentar tot el que estàvem fent en esta matèria, les Nacions Unides, a través de la FAO, van nomenar València Capital Mundial de lAlimentació Sostenible. Tenim lobjectiu dimpulsar la millora dels hàbits alimentaris en les ciutats, cap a un model saludable, sostenible i ecològic. Al llarg de lany shan realitzat diversos actes sobre alimentació i sostenibilitat. Per València han passat especialistes mundials en la matèria, com va ocórrer a l'abril amb les jornades celebrades a la Universitat Politècnica, o ara, en este mes de setembre, la societat civil i les entitats en defensa d'estos valors s'han congregat al Palau de l'Exposició per parlar-ne. La Universitat Popular ha contribuït a la difusió i hem dit a la població mitjançant campanyes que les seues xicotetes decisions són capaces de canviar el món. A primers doctubre tindrà lloc a lAteneu Mercantil (amb la col·laboració del Col·legi de Metges) unes jornades sobre nutrició. I dins dun mes, exactament els dies 19, 20 i 21 doctubre, el Palau de Congressos acollirà la trobada dalcaldies de totes les ciutats del món per a abordar la problemàtica alimentària actual en els entorns urbans. I ho encarem amb bones perspectives, ja que en estos moments està confirmada lassistència de prop de cent ciutats de tot el món; un nombre major de ciutats que lany passat a Roma. No volem que l'alimentació sostenible acabe el proper 21 doctubre. Per açò estem treballant en dos direccions principalment. Per un costat, en l'àmbit de ciutat i Horta, per a consolidar la producció ecològica a València, la distribució de proximitat i la conscienciació i educació alimentària. Per altre costat, en l'àmbit internacional, estem treballant amb la FAO, ONG, universitats, fundacions i la Generalitat en la direcció de constituir un centre internacional dobservació, estudi i investigació sobre sobirania alimentària. Ja els puc anunciar que es tractarà d'un centre de referència mundial que estarà ubicat en la nostra ciutat. Hem demostrat tindre capacitat per a emprendre polítiques valentes, basades en el benestar de les persones, i este és un reconeixement a tot eixe treball. En definitiva, a poc a poc estem aconseguint que València es vaja allunyant de la vella imatge de corrupció i malbaratament de recursos i passe a ser una capital que es coneix per la seua projecció cultural, festiva, turística i de polítiques avançades amb projecció internacional. Sens dubte açò es bo per a la nostra ciutat, encara que queden en les agendes dalguns polítics en actiu cites pendents amb la Justícia que ens tornaran a recordar els temps passats. Una altra diferència amb temps passats és que l'economia de l'Ajuntament de València ara funciona bé. Ja hem sabut que quan la dreta presumia de saber gestionar es referia a l'economia de les seues butxaques i la dels seus amiguets. Deixaren les arques d'este ajuntament arruïnades i l'estem fent reflotar. I miren, els descobriré el secret per a fer-ho possible: sabem gestionar, des de l'eficàcia i l'honradesa. Mirant per la ciutat i no pels sobres amb bitllets de 500. Els ho demostraré amb dades. En primer lloc amb el PMP, el període de pagament mitjà a proveïdors. Excepte en el mes de gener, des de setembre de 2016 fins ara el pagament als proveïdors ha estat tots els mesos per davall dels 10 dies. Amb els governs municipals del PP totes les dades havien sigut sempre de més de 40 dies. Dit d'una altra manera, ara màxim 10 dies, abans mínim 40 dies. Esta és una de les maneres com fem funcionar la ciutat, no arruïnar els nostres emprenedors sinó pagar-los quan toca i com toca. Amb el disbarat econòmic del PP, lAjuntament de València va patir uns nivells dendeutament alarmants. La dreta va rebre en 1991 l'Ajuntament amb un deute de 221 milions d'euros que van anar creixent fins als 1.200 milions d'euros en maig de 2012. El PP ens endeutà als Valencians en un volum pròxim al 150 % dels ingressos municipals. Què hem fet nosaltres' Els ho diré amb xifres: a final dany lendeutament serà com a màxim de 583,5 M deuros. Això vol dir estar per sota del 75 % dels ingressos municipals. Esta quantitat, segons la legislació vigent, ja ens permet recuperar l'autonomia municipal i no estar sotmesos a la tutela del ministre d'Hisenda. Si volen fer alguna cosa per València, vagen a dir-li-ho també vostés al seu company de partit, Cristóbal Montoro. València està fent els deures i no es mereix que Montoro continue ofegant-la. Un tercer aspecte a destacar és lexecució dinversions pressupostades. Val la pena que paren atenció a este resum econòmic, però potser especialment ara, per a evitar-los la temptació d'eixir a l'opinió pública a fer el ridícul. Lany 2016 lexecució dinversions va ser del 66 % del pressupostat com pot comprovar-se en les dades corresponents. És un resultat comparable, quan no superior, al dels últims anys de lanterior govern. És més, si estem referint-nos a un percentatge respectable, val la pena que escolten bé les dades en termes absoluts. En 2016 l'Ajuntament va invertir 89 milions deuros en la ciutat. És a dir, 2016 és l'any amb un major nivell d'inversió dels últims quatre anys. Comparem: 89 milions de 2016, 53 milions d'inversió l'any 2014, 35 milions l'any 2013, 59 milions de 2012. Quan parlem de 89 milions en 2016 estem parlant d'un 80 % més d'inversió que la mitjana dels tres últims anys de govern del PP. Un quart element que indica la situació econòmica són les factures al calaix en el Compte 413. Amb dades de final del primer trimestre, en 2012 va assolir el cim més alt de 111,8 M; en 2013 fou de 20,4 M; i en 2014 de 30,3 M. Doncs bé, en 2016 baixà a 3,6 M i en 2017 a 3,8 M. Amb dades de 31 d'agost, les factures al calaix en la 413 ascendeixen només a 400.000 euros, repetisc, 400.000 euros. En definitiva, les dades són molt clares, contundents. Leconomia de lAjuntament està funcionant i funciona bé, i, encara que les comparacions puguen ser odioses, el Govern de la Nau està fent una gestió econòmica infinitament millor que el govern anterior del PP. I això fa que la ciutat es torne a dinamitzar després d'anys de paràlisi. Una de les grans preocupacions del Govern de la Nau ha estat la gestió de l'Ajuntament amb criteris d'eficàcia. Açò implica disposar d'un nombre adequat de treballadors, motivar-los i formar-los adequadament en les seues tasques, millorar l'organització i l'estructura municipal i adequar les eines emprades a la tecnologia actual. De nou el Sr. Montoro és qui posa pals a les rodes de la bona gestió de l'Ajuntament, només cal interessar-se per la taxa de reposició. Però, a pesar d'això, hem trencat la tendència de l'anterior legislatura quan cada any es perdien de 100 a 120 treballadors. Nosaltres creiem en uns servicis públics de qualitat, àgils i eficaços, i per això pensem que la ciutadania ha d'estar ben atesa. En 2016 es va aprovar l'Oferta Pública d'Ocupació que va contemplar la incorporació de 124 nous empleats i empleades a la plantilla de l'Ajuntament de València, dels quals hi ha 33 policies locals i 18 bombers, posant fi a una dècada sense afegir un nou agent a la plantilla municipal. Enguany s'ha aprovat la primera part del Pla de Formació per als treballadors i treballadores municipals. Durant estos dos anys, el Govern de la Nau ha convocat més borses de treball que les convocades per lanterior govern del Partit Popular en els 12 últims anys de govern. Creiem en el servici públic i creiem en el diàleg. Per això, s'ha aprovat un conveni col·lectiu de forma unànime amb tots els sindicats, on per primera vegada s'introdueix l'avaluació del personal, la carrera professional, de forma que el salari final d'un treballador municipal dependrà del seu rendiment. Estem treballant en la planificació, gestió i aprofitament del personal mitjançant un Pla Estratègic de Gestió de Recursos Humans. S'han introduït mecanismes nous per agilitzar determinats servicis. És el cas de contractació. També s'ha posat en marxa el cobrament de les multes als no residents de València, en col· laboració amb la Generalitat, i el pagament de sancions de trànsit mitjançant targetes de crèdit, web o telefònicament amb una app. Estem ultimant nous procediments en col·laboració amb els col·legis professionals per agilitzar el procés de concessió de llicències urbanístiques i d'activitats. També esperem que la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat modifique la legislació perquè l'Ajuntament puga assumir la gestió de les faltes greus i molt greus en l'espai públic. Un dels problemes que ens hem trobat i que més dificulten la productivitat de molts servicis és l'obsolescència del sistema informàtic municipal. Informes que en altres ciutats es resolen prement una tecla, ací costen una setmana de treball com a mínim. És el nostre interès fer que l'administració funcione i en els pressupostos municipals de 2018 hi haurà una partida en el capítol d'inversió per adquirir el adequat per a les gestions municipals. Una ?revolució software informàtica? amb el programa que ja utilitzen la majoria d'institucions públiques espanyoles, que volem iniciar pels servicis de Contractació i l'àrea d'Hisenda. Ens estimem València i treballem per ella, pel seu present i pel seu futur. La Llei autonòmica 8<%/%>/2010 de règim local de la Comunitat Valenciana preveu l'elaboració de la Carta Municipal de València ?per a dotar a la ciutat de València d'un marc especial que regule un règim competencial i financer especial per a l'Ajuntament de València?. Esta llei preveia la seua redacció en el termini màxim de quinze mesos, una possibilitat que amb l'anterior govern no va tindre cap èxit ni va donar cap fruit. Els comunique que he arribat a un acord amb el president de la Generalitat per a posar en marxa de manera immediata el mecanisme per a l'elaboració d'esta llei. Disposem ja d'un primer esborrany de projecte de llei que haurem de negociar i pactar mitjançant una Comissió Mixta Govern Municipal-Generalitat. Per part de l'Ajuntament és voluntat del Govern de la Nau que esta llei gaudisca del màxim de consens i per açò, volem comptar amb la col·laboració i participació de tots els grups polítics presents en este hemicicle. La Llei de Capitalitat és molt important per a València. Ja disposen d'ella Madrid i Barcelona, i Saragossa es troba en avançat procés d'aprovació. A més de definir i concretar el paper de València com a capital de la Comunitat Valenciana, és una llei especial que haurà de ser respectada per les lleis sectorials que es puguen dictar en el futur, reconeix a l'Ajuntament una àmplia facultat de desenvolupament reglamentari, es reconeixen com a pròpies competències que fins ara eren atribuïdes a la Generalitat i defineix, per últim, els recursos econòmics i finançament necessari per a la seua execució, que hauran de concretar-se anualment en els pressupostos de la Generalitat. En definitiva, un reforçament molt important de l'autonomia municipal i del paper de la ciutat de València en el nostre País. L'Estat pot créixer econòmicament, com ho indica el creixement del PIB, però este creixement no arribar a la majoria de la societat com ho demostra el descens del salari mitjà dels espanyols l'any passat. Per exemple, les dades oficials ens diuen que mentre el PIB ha crescut un 3,1 %, el salari mitjà a Espanya ha patit un descens de l'1,4 %. Les conseqüències d'esta situació de la qual algú en serà responsable, senyors del Partit Popular, les veiem en la greu situació social d'àmplies capes de la ciutadania Valenciana, a les quals l'Ajuntament ha de donar suport. Per açò ampliàrem els pressupostos dels servicis socials, per augmentar les ajudes d'emergència, les beques escolars i de menjadors escolars. Per açò hem garantit que a cap família se li talle la llum ni l'aigua i esperem poder-ho realitzar contractualment amb les empreses elèctriques. Els ho diré en xifres. Fins a este mes de setembre l'Ajuntament de València, amb un govern progressista al capdavant, ha evitat 2.537 talls de llum, gas i aigua a famílies Valencianes. Això s'ha fet amb les ajudes d'emergència que hem activat. És més, en paral·lel, els diré que els centres municipals de servicis socials han enviat al voltant de 6.500 paralitzacions de talls mitjançant la comunicació amb les empreses subministradores conveniades. També hem reaccionat davant una situació alarmant, que pateixen persones que no alcen la veu: hem empadronat les persones sense sostre perquè puguen accedir a serveis socials, hem posat en marxa el Centre de Baixa Exigència del Carme, estem treballant en programes d'actuació integral en els Orriols i en el Cabanyal (en este cas mitjançant el programa europeu EDUSI) i hem posat en marxa tallers d'inserció laboral per a persones en risc d'exclusió que ha permès, per exemple, que 30 dones que exercien la prostitució a València hagen deixat el carrer. Altres 25 dones s'inclouran ja en un programa d'inserció laboral que hem creat. Però a més, els anuncie ja que a començaments de 2018 obrirà un nou centre de serveis socials al barri de la Saïdia i ja estan en projecte dos nous centres socials: un en el Cabanyal i un altre en les Naus de Ribes. Així mateix, hem apropat latenció a pobles de València com el Palmar, el Perellonet i a partir del proper mes d'octubre, a Benimàmet. Ens preocupa la situació de la vivenda. Per això hem creat una oficina antidesnonaments que intermedia entre propietaris i bancs i que ha evitat tots els desnonaments per impagament d'hipoteca que s'han presentat. En total, este Govern ha actuat en 856 casos per a evitar els desnonaments, bé de manera preventiva, amb ajudes econòmiques a les famílies afectades, bé negociant amb els bancs o bé possibilitant una altra vivenda quan no ha quedat una altra via. Hem dedicat a açò 636.000 ? i hem contribuït a pal·liar una injustícia que ha destrossat a moltes famílies des dels anys del immobiliari. Hem dedicat 2 milions d'euros a ajudes al lloguer boom per a pagar el 40 % de les mensualitats dels lloguers mitjans i s'està treballant en un programa de rehabilitació de vivendes per a crear habitatge públic, algunes d'eixes vivendes ja han estat cedides a usuaris en el barri del Cabanyal. Però no és prou. Per això els anuncie que tinc el compromís ferm de dur a terme un pla d'habitatge que presentarem davant el Ple. Este Ajuntament no es queda de braços creuats i vol que València siga una ciutat on el dret a la vivenda estiga paulatinament garantit. Este pla contempla un registre únic de tots els demandants de vivenda, de totes les vivendes municipals, un pla de construcció de vivenda pública i un pla de recuperació d'usos per a vivenda buida, i la creació de la Comissió Municipal de Vivenda com a instrument per a dur tota esta política. El Govern de la Nau considera prioritari desenvolupar activament polítiques digualtat i inclusives. No hi ha prou amb mostres simbòliques de dol i rebuig cada vegada que una dona mor a causa de la violència masclista. Feminitzem les nostres polítiques perquè això vol dir fer-les més igualitàries, i perquè hem de contribuir a acabar amb el masclisme i les seues múltiples formes de violència. Per això, volem uns homes que es reconeguen en els valors de la feminitat i unes dones realment empoderades. Estem llaurant-ho des del present a través del CMIO que fa uns dies visitava, així com des de la Unitat d'Igualtat del Marítim. I actuem també contra l'homofòbia i la transfòbia, i contra qualsevol delicte d'odi. València és una ciutat oberta, acollidora. Per això, front a la repressió, el control i moltes vegades el racisme que pateixen les persones migrants per part de l'Estat (com en el cas dels CIE) treballem per construir una ciutat respectuosa amb la diversitat. Hem augmentat les places dacollida perquè València siga de veritat ciutat refugi. Perquè no deuríem mirar cap a ningun altre costat davant les persones que fugen de la guerra, del terrorisme, de la fam i la misèria. Amb esta finalitat, hem desenvolupat diversos convenis amb organismes i ONG. Malauradament el control de fronteres depén del Govern estatal que, com tothom sap, no ha complit el seu compromís dacollir persones refugiades, els recorde que en un termini que finalitza d'ací a 10 dies, el 30 de setembre, i amb dades de l'1 de setembre, el Govern estatal només ha permés 1.687 persones refugiades quan el seu compromís era de deu vegades més. Senzillament és escandalós, davant una tragèdia de proporcions similars a la persecució de persones durant la Segona Guerra Mundial. Multipliquem les ajudes a la cooperació i desenvolupament que en estos moments abasta ja prop del milió deuros, amb lobjectiu dassolir el 0,7 % com demanen els organismes internacionals abans de finalitzar esta legislatura; actualment estem en el 0,4 %. Per a desenvolupar estes polítiques shan creat dos consells participatius: el Consell Local dImmigració i Interculturalitat, i el de Cooperació. Estem treballant per unes escoles municipals dignes invertint 350.000 euros per a intervencions de manteniment i reparació en les escoles municipals, que s'han sumat a la contractació de 22 mestres. Per primera vegada totes les places de mestre de les escoles municipals estan cobertes; repetisc, per primera vegada. A més, este estiu hem impulsat, en una primera fase, un total de 48 intervencions durant els mesos de juliol i agost en una trentena de col·legis i hem programat un pla especial d'obres de manteniment i millora dels col·legis públics de la ciutat de València que tindrà una durada de tot un any. Els nostres xiquets i xiquetes ho mereixen. Per ells i elles, i el seu futur, és que destinem 1 milió d'euros a evitar l'absentisme escolar. La Universitat Popular és un projecte original de Blasco Ibáñez que estem potenciant i modernitzant per a la millora de la cultura i formació dels Valencians. Per açò, hem rehabilitat el Palau dAiora i estem treballant en la rehabilitació de la Nau 2 de Ribes com a seus en els seus barris. També està en fase de redacció el projecte de construcció del futur centre de la Universitat Popular al barri del Cabanyal i la reforma i ampliació de lactual seu de Benicalap. Els anuncie que les escoletes Gent Menuda, de Natzaret, el Solc, de Tres Forques, i na Rovella, de Quatre Carreres, seran totalment públiques a partir del curs que ve. Es tracta dels centres escolars que amb la finalització del curs 2017-2018 acabaran la seua concessió a empreses privades. Són escoletes de barris populars i tenim la voluntat de reduir les tarifes respecte a les de gestió indirecta, de forma que siguen assequibles a qualsevol família, en especial a aquelles amb més problemes econòmics. No cal que els diga que treballem per una escola pública, digna i de qualitat. València cada vegada més sestà convertint en una capital esportiva de ressò internacional en esports diversos com el bàsquet, la marató, el futbol o els esports nàutics, mitjançant una efectiva col·laboració publicoprivada. Però per a ser un bon esportista, això ho sap qualsevol, s'ha de començar per la base. Per això, lAjuntament ha prestat una especial atenció a lesport de base amb un augment de beques (més de 1.500). Més de 22.000 xiquets i xiquetes han participat en les Escoles i Jocs Esportius. Shan obert les instal·lacions esportives a entitats veïnals amb bonificacions de fins al 100 %. I com altra novetat, shan creat els Campus de Nadal i Pasqua per a períodes no lectius per a facilitar la conciliació familiar. Dins del Pla de modernització, millora i dignificació de les instal·lacions esportives, shan construït quatre noves instal·lacions esportives elementals en els barris de Patraix, Beniferri, la Torre i la Llum. Sha tornat a posar en funcionament la piscina de Natzaret després de huit anys aturada i sha ampliat a agost el funcionament de diverses instal·lacions esportives en la Malva-rosa, la Fonteta i el barri del Carme. Invertir en les activitats esportives és invertir en salut i en valors. Hem posat en marxa campanyes per al foment de l'esport, per al foment d'hàbits de vida saludables, també per al foment de la salubritat en la ciutat, com per exemple tot allò relatiu a la lluita contra el mosquit tigre, i ens hem aplicat a intervindre per a la prevenció de plagues. No tot és controlable en la ciutat i per això, a més, cada vegada que els veïns i veïnes ens han dit on hi havia un problema de plagues hem actuat ràpidament. Una de les estratègies del Govern de la Nau és recuperar i ampliar lespai públic en parcs i jardins. Estratègia, per cert, compartida per la ciutadania com ho demostra que un terç dels projectes aprovats en el procés participatiu siguen al voltant deste tema. Zones verdes de qualitat, que permeten la socialització de les persones. Ho sentiran potser alguna vegada més al llarg d'este debat: la meua aposta és fer de València una ciutat còmoda, amable, on la gent ix a gust de sa casa per a relacionar-se. Una ciutat de places i de jardins. Així els ho dic moltes vegades als companys i companyes de govern i cap ací s'encaminen moltes de les polítiques de mobilitat, d'espai públic, d'urbanisme i de parcs i jardins. Els parcs i jardins són un element clau de relació intergeneracional que permeten la socialització i, sobretot, la relació amb el medi natural. Per això, estem treballant en uns jardins que augmenten la biodiversitat tant amb plantes autòctones com amb insectes beneficiosos, com és el per exemple cas de les abelles, eliminant al màxim lús dherbicides i de plaguicides tòxics. Amb estos criteris estem treballant en tots els barris i pobles de la ciutat en parcs de districte. És el cas del Parc Central, la primera fase del qual els anuncie que s'obrirà per als veïns i veïnes abans de les properes Falles. A més, han de saber que ja estan enllestits els projectes de les naus de Ribes que es dedicaran a activitats culturals i a la Universitat Popular. Hem treballat en l'ampliació dels jardins de Vivers, ja finalitzada. I ho continuem fent en el Parc Lineal de Benimàmet, la finalització del qual està prevista per a desembre. El jardí de Malilla, ja enllestit, com bé sabran, està pendent del soterrament duna línia de mitja tensió. També hem posat en marxa el projecte i començament del Parc de Natzaret, i el jardí de les escultures, en col·laboració amb l'IVAM, en el barri del Carme. Efectivament, apostem per noves zones verdes en els barris de la ciutat, però els parcs i jardins també cal conservar-los i mantindre?ls. El parc de Benicalap no shavia mantingut des dels anys huitanta. Han hagut de passar tres dècades perquè un govern municipal li fera una posada a punt com li calia a un parc que es va guanyar a pols per la ciutadania. I ara, a més de mantenir-lo, estem treballant en la seua ampliació. Paregut li passà al llac de Capçalera o al parc infantil Gulliver. Hem reformat el Parc de l'Oest, renovant les fonts i el parc de jocs. I el mateix podem dir de la font del Palau de la Música, etc. Vull parlar també dels jardins o parcs de barri majoritàriament resultants dels pressupostos participatius. Al llarg deste mes es posen en marxa onze actuacions de transformació en parcs i jardins en distintes places i carrers de la ciutat. Assenyalaré pel seu significat el nou parc de lermita dels Orriols, amb les obres iniciades el dia 4 deste mes. El projecte ha estat fruit de la participació ciutadana i del treball conjunt entre organitzacions del barri i arquitectes, marcant el camí duna nova forma de participació ciutadana. Anem a posar en marxa un programa dintroducció de vegetació en els escocells de la ciutat que acompanyen als arbres i ajuden a la seua irrigació, millora del sòl i, perquè no, també estètica. Començarem mitjançant un projecte de participació ciutadana en alguns barris, amb lobjectiu daconseguir que els 60.000 escocells, aproximadament huit camps de futbol, es convertisquen en zones vegetals que milloren la qualitat visual de lentorn. Si diem que València és una ciutat de places, també hem de dir que València és una ciutat de grans places. Amb un problema: estes grans places s'han configurat els últims anys com grans rotondes per als cotxes, com és el cas de la plaça de la Reina o de l'Ajuntament. És voluntat del Govern de la Nau transformar estes places en espai públic perquè el disfruten les persones, aprofitant en algun cas propostes que estaven amagades en algun calaix municipal des de feia molts anys, com és el cas de la plaça de la Reina. Està en marxa ja la redacció del projecte per a fer-la de vianants i modernitzar-ne del pàrquing. També hem adquirit amb una costosa inversió un aparcament sense finalitzar en la plaça de Bruges, que volia ser una faraònica estació de metro de la inacabada línia T2. Un aparcament fonamental per al Mercat Central i amb un disseny un poc surrealista: disposa d'eixida de cotxes però no d'entrada. No patisquen, senyors i senyores del PP, que ja ho farem nosaltres. Ens ha tocat arreglar molts dels seus embolics, però dací a poques setmanes es licitaran les obres i els anuncie que previsiblement en primavera comencen a entrar les màquines. Els comunique que a més d'estes dos places, anem a iniciar un procés participatiu, amb arquitectes i urbanistes per a trobar la millor solució per a la plaça de l'Ajuntament, que ha de deixar de ser una gran rotonda i passar a ser un espai perquè el disfrute la ciutadania, com ocorre amb les places majors de quasi totes les grans ciutats europees. De moment l'últim diumenge de cada mes tanquem al trànsit la plaça de l'Ajuntament per a realitzar distintes activitats i l'èxit està sempre assegurat. L'urbanisme d'esta ciutat té una altra assignatura pendent: la façana marítima, que abasta des del parc natural del Saler i l'Albufera fins a la Malva-rosa. Amb una sèrie de punts calents com és el redreçament del Cabanyal, que poc a poc està perfilant el seu futur com un barri important i normalitzat de la ciutat, la millora de Natzaret, amb la cessió d'espais pel Port de València per tal d'habilitar el parc de final del Túria que dignifique el barri i possibilite una adequada connexió amb el Parc Natural del Saler mitjançant una via verda. Fent de connexió entre la zona Nord i Sud tenim la Marina de València, un espai que està trobant el seu lloc com a zona d'esport nàutic, centre d'innovació (és important la incorporació d'una empresa de Microsoft a eixe nivell) i centre lúdic i cultural. En estos moments podem afirmar que la Marina de València finalitzarà l'any 2017 amb un balanç positiu d'ingressos front a despeses (EBIDTA), sempre que deixem de banda el deute heretat del passat. Este augment es correspon als concessionaris de la marina esportiva, de l'aparcament de l'edifici Veles e Vents i dels esdeveniments programats. Per cert, continuem reivindicant la condonació del deute de la Marina per part de l'Estat, d'igual forma que es féu amb les inversions de les olimpíades de Barcelona, o les inversions de l'Expo de Sevilla o de Saragossa. No vull deixar de banda el Cabanyal i el Canyamelar. Les millores en la urbanització del barri ja s'han fet notar i encara més que ho faran. Ahir mateix va començar la tercera fase de renovació de les infraestructures viàries i millores, tant mediambientals com d'accessibilitat a l'avinguda del Mediterrani i altres carrers com Escalante o Progrés. També hi hem intensificat la neteja, augmentant el pas d'operaris, les rentades i la recollida de trastos, així com la neteja de contenidors i de solars. La regeneració urbanística i la neteja són importants, com també ho és la intervenció cultural, com hem fet amb la posada en marxa i dinamització del Teatre El Musical, i les mesures d'inclusió social. Hem signat convenis amb entitats del barri per tal de fomentar la inserció sociolaboral i allí hem fet tallers de formació, com també n?hem fet en altres barris amb greus carències socials com són la Fontsanta, Natzaret o altres. Només al Cabanyal-Canyamelar hem atorgat vora 350 ajudes d'emergència social, i hem intervingut en multitud de casos de famílies vulnerables, gran part amb menors al seu càrrec. Sabem que la situació no és fàcil, però estem encarant-la. Ni , ni gentrificat. Volem un Cabanyal- Canyamelar viu. Un barri ghetto singular de València, ple de patrimoni, on càpien tots i totes, i on es respecte la convivència. No podem deixar este capítol d'urbanisme sense parlar del Parc Central i les infraestructures ferroviàries. Com ja he comentat, en pocs mesos la ciutadania començarà a gaudir duna part deste parc. Encara que és un pas endavant, no ens podem acontentar. Cal abordar duna vegada per totes el soterrament de totes les vies que actualment fereixen la nostra ciutat partint-la en dos. València ha de deixar de ser lúnica gran ciutat espanyola sense túnel ferroviari passant. Queda quasi tot per fer: canal daccés, nova estació soterrada i túnel passant fins a leixida per la Universitat Politècnica, i amb dos noves estacions de tren. Ens satisfà el nou tarannà del Ministeri de Foment, encara que no oblidem la història deste projecte, amb repetits anuncis semblants i després deixats caure en loblit. Per tant, des d'una cautelosa satisfacció, estarem atents i vigilants perquè es vagen complint amb rapidesa els compromisos i els terminis. Tots hi podem col·laborar, tots hi hem de col·laborar. Els que estem governant ací i també els que governen a l'Estat, i també els partits que recolzen els Pressupostos Generals de lEstat. L'any passat, com els últims, s'oblidaren de València; este Govern municipal posà el crit al cel i sembla que hi hagué un moviment de fitxes, esperem que enguany es materialitze en xifres. I com no només són ciutat els barris cèntrics, hem invertit en els Pobles de València. Uns quants exemples: millorant el Parc Lineal i amb la posada en marxa d'un local multiusos a Benimàmet, amb la rehabilitació de la cooperativa de Benifaraig, amb l'adquisició d'una casa per al poble de Cases de Bàrcena, amb l'obertura de les instal·lacions esportives tancades des de 2008 en el Palmar, amb la reparació del mur del passeig de la Casbah, en el Saler, amb la rehabilitació del xalet de Bartual, en la Punta o amb la propera reurbanització de Sociòpolis, en la Torre. En definitiva, hem aprofundit en una idea: el veïnat dels pobles de València són ciutadania de primera, com qualsevol altre. I el treball continua, amb més infraestructures i amb la posada en marxa de les juntes municipals dels poblats del nord, oest i sud. De fet, preveiem la constitució de les noves juntes en el primer trimestre de 2018. Pel que fa a la neteja, només arribar al govern realitzàrem un pla de xoc de neteja. Enguany hem augmentat el pressupost de neteja un 14,5 % per anar apropant la despesa de neteja per càpita a la mitjana de les ciutats espanyoles. Este increment ha permés augmentar l'agranat manual i mecànic, la neteja amb aigua a pressió i el llavat de contenidors en tots els barris de València, tant en dies laborables com festius. Daltra banda, s'han realitzat campanyes de conscienciació, gràcies a les quals hem conegut a la ?València- neta?, que ens acompanyarà a partir d'ara. Hem fet també campanyes específiques de conscienciació sobre els excrements de gos, incloent informació sobre les multes per este concepte. Algú recordava a València des de quan no es feia una campanya de conscienciació i civisme per a mantenir més neta la ciutat? Doncs ja els dic que ben prompte se?n posarà en marxa una altra, que ens recorde que una ciutat està més neta quan més es neteja però també com menys s'embruta. Una de les novetats que enguany hem començat a posar en marxa ha estat la recollida selectiva de matèria orgànica en alguns barris, com Benimaclet i Sant Marcel·lí, i en els centres hospitalaris. Un procés que els anuncie que anem a ampliar ja a altres barris de la ciutat. Els resultats desta experiència són esperançadors. La recollida selectiva de matèria orgànica és important per molts motius. El primer, per complir les directives europees al respecte. El segon, la reducció de materials que acaben a labocador generant grans quantitats de metà, gas causant de lefecte hivernacle i el canvi climàtic. Per cert, cal remarcar el conveni que hem signat Ajuntament, Conselleria i Mercavalència per a recollir la palla darròs dels camps del nostre terme municipal amb la finalitat devitar la greu contaminació per la crema i, a la vegada, aprofitar este subproducte agrari per fer compost amb la matèria orgànica de Mercavalència. Som un govern que creu en la sostenibilitat i en l'ecologia perquè sabem que d'això depèn el futur dels nostres fills i les nostres netes. Per això els explicaré, tot seguit, altres iniciatives que hem posat en marxa. València és una ciutat que pateix molt de soroll. Per això hem reactivat les meses de contaminació acústica en les zones ZAS i estem redactant lOrdenança de contaminació acústica. A més, i a pesar que la nostra ciutat no és un lloc, fins ara, amb elevats nivells de contaminació atmosfèrica, s'ha redactat un protocol per actuar en casos de contaminació atmosfèrica elevats. És una manera d'actuar en prevenció i no, com ha passat tan a sovint en el passat, quan el problema ja estava al damunt. Esta sensibilitat pel medi ambient també es tradueix en la bonificació de les taxes que estimulen ladquisició de cotxes elèctrics, híbrids i de baixes emissions. I encara ens agradaria poder intensificar més estes polítiques, però sabem que la legislació estatal lamentablement no ho permet. Encara hi ha més formes de contaminació que estem tractant d'evitar. València sha distingit les últimes dècades per la contaminació lumínica que provocava la seua sobreil·luminació pública. També, cal dir-ho, per lelevat consum energètic per càpita, molt superior a la mitjana espanyola i europea. Fer front a este malbaratament de llum, reduint la innecessària, ens ha permés baixar la factura de consum delectricitat municipal en 3,3 milions deuros en este període. En estos moments, a més, sestà duent a terme la substitució de totes les lluminàries del conegut com model <%/%>u00abxupaxups<%/%>u00bb per noves fonts que dirigeixen la llum cap avall. Perquè la gent ha de vore?s mentre camina i, que sapiam, encara no vola. Per tant, la llum no fa falta només que en terra. Este canvi, a més, el fem amb tecnologia led, que estalvia al voltant del 70 % del consum anterior. Sha realitzat també una auditoria energètica dels edificis municipals per a millorar la seua eficiència energètica i sha iniciat un programa de millora energètica en les escoles públiques retornant el 50 % dels estalvis energètics als claustres per al desenvolupament de les tasques educatives. L'estalvi en allò innecessari és marca d'este govern, que ha reduït la factura del telèfon en 130.000 euros durant este temps. Bons diners per a fer polítiques actives. Només calia gestionar com cal. Pel que fa a energies renovables i canvi climàtic, sestan desenvolupant diversos projectes dinnovació en les Naus i de conscienciació i treball social en la Fundació de Canvi Climàtic. Estem treballant en la confecció del Pla dAcció pel Clima i lEnergia per assolir el compromís adquirit en la signatura del Pacte dAlcaldes de reduir el 40 % de les emissions de diòxid de carboni en 2030. València té un parc natural, la Devesa-Albufera, rescatat pel poble de la seua destrucció al començament de la democràcia. Un veritable pulmó verd de la ciutat. Per això, hem estat treballant en la seua millora i conservació introduint un nou sistema contra incendis forestals, hem millorat el sistema de protecció dunar, hem dragat i netejat molts canals de lAlbufera oblidats durant molts anys, hem millorat laccessibilitat dels visitants i veïnat de la Devesa amb plataformes de fusta pel bosc i en parades de l'EMT i hem posat en valor el parc natural mitjançant una web, amb la campanya <%/%>u00abLa Devesa és teua. Cuida-la<%/%>u00bb i amb un programa de voluntariat en col·laboració amb la Creu Roja. No és gens difícil conèixer algú que té animals de companyia a casa o vore veïns i veïnes d'esta ciutat passejant-los. Els animals aporten vida a les persones i fins i tot en molts casos ajuden terapèuticament. Creiem en la importància dels nostres animals, en la seua dignitat com a éssers vius i en la necessitat de millorar les zones dedicades a ells. Shan creat setze parcs d'esplai i de socialització per a gossos que abasten ja molts barris de la ciutat i n?hi ha previstos cinc més. Totes les zones estan tancades perimetralment amb tanques de 1,5 m daltura, dos portes, abeurador i papereres i dispensadors de bosses. Així millorem el benestar dels animals i la convivència amb el veïnat. A banda, sha adaptat una platja per a gossos, la de Pinedo, que ja compta amb milers dusuaris. Shan realitzat diverses campanyes de conscienciació que inciten al bon tracte cap als animals i a evitar-ne l'abandó. Una tasca que s'ha estés a xiquets i xiquetes, i que ja ha aconseguit que s'hagen duplicat el nombre dadopcions i s'hagen reduït un 10 % els abandonaments. València és hui una ciutat lliure despectacles amb animals. Ho demostren els circs i les atraccions firals sense animals, i s'han suprimit un seguit d'?espectacles' que causaven molt de dolor als animals de manera contrastada, com són el bou embolat i el bou amb corda. A més, shan realitzat controls davifauna mitjançant pinsos esterilitzants i sestà implementant el Pla Colonial Felí encaminat a controlar els gats assilvestrats. Shan fet inversions per a millorar els centres danimals de Benimàmet i el dacolliment davifauna i animals exòtics de Natzaret. Sabem que no és prou, per això estem en contacte amb municipis de làrea metropolitana per estudiar la construcció dunes instal·lacions noves amb caràcter metropolità i apostem per una atenció professionalitzada. Pel que fa a la mobilitat, una primera línia de treball ha estat recuperar lespai per a la ciutadania, dignificant i potenciant els recorreguts de vianants amb l'augment de l'espai de voreres per a caminar o passejar, i procurant traure de les voreres l'aparcament de motos mitjançant la creació d'aparcaments en la calçada. En les zones del casc antic s'ha avançat en la implantació de zones de vianants o zones restringides a vehicles de residents o de càrrega i descàrrega. La pacificació del trànsit ha sigut una altra línia de treball, amb la creació de zones a 30 Km<%/%>/h i adaptant els semàfors perquè la circulació siga com a màxim a 50 Km<%/%>/h com indica el codi de circulació. Però, sobretot, per a aconseguir una major seguretat per a la ciutadania. I ho dic hui, després de patir dos accidents mortals els últims dies per este tema. El segon element ha sigut reforçar el transport públic a través de l'EMT. Les dades són molt clares. En 2016 la ciutat on més ha crescut l'ús del transport públic de tot Espanya ha sigut València. Un increment del 6,1 % (5,4 milions de nous viatgers). I pel que fa a 2017, ja podem oferir-los dades: en els set primers mesos d'enguany hem transportat 2,2 milions de viatgers més que l'any passat. És a dir, una pujada global del passatge de més del 4 %. Daltra banda, hem reduït ledat mitjana actual de la flota, que era de 13,34 anys, amb la incorporació dels 37 nous autobusos (35 híbrids i dos elèctrics). Tornem a l'EMT. En 2017 hem contractat 65 noves persones, 45 d'elles conductors, 16 mecànics i 4 d'administració. En dos anys hem contractat 225 treballadors més. En tota la passada legislatura, de 2011 a 2015, el PP no en va contractar ni un centenar. Hem posat en marxa noves línies, hem remodelat línies per augmentar-ne la rapidesa. I ho hem fet exclusivament amb recursos exclusivament municipals. Per açò és molt important que els partits polítics que pensen recolzar els pressupostos estatals de 2018 no s'obliden, com han fet fins ara, que el transport públic de València ha de tindre les mateixes ajudes que Madrid o Barcelona, que València no pot continuar sent exclosa del contracte programa. Hem duplicat el servici de quatre línies nocturnes d'autobús i hem aconseguit un augment del 22 % de viatgers en elles. Ara, farem un nou esforç amb dos noves línies nocturnes: la N3, que connectarà el centre amb Campanar, Benimàmet i Beniferri, i la N8, que connecta el centre amb la façana marítima. Un del símbols més importants dels canvis de la mobilitat a València és l'anell ciclista ?que, per cert, ahir va rebre un premi de la Conselleria? que voreja tot el centre de la ciutat, que serveix de connector de tots els carrils-bici que té València i que ha suposat un pas molt important en la mobilitat sostenible de la nostra ciutat. Estem aconseguint que qualsevol ciutadà o visitant que ho desitge puga desplaçar-se en bicicleta per la gran majoria de zones de València amb infraestructures segregades i segures, convertint la nostra ciutat en una referència en tota la Mediterrània. En definitiva, estem redistribuint lespai públic i democratitzant-lo. Donem a les persones el protagonisme que mereixen en el carrer, ampliem lespai per a vianants, per al transport públic i per a les persones que han decidit moures sense contaminar. Una redistribució de l'espai que també té en compte el vehicle privat a motor, com els cotxes o les motos, que apleguen als mateixos llocs on arribaven abans, exceptuant evidentment alguns llocs emblemàtics de la ciutat que necessitaven ser . peatonalitzats Una de les principals preocupacions que tinc com alcalde, sense dubte, és la situació del mercat laboral. A pesar de les dades negatives del mes d'agost, les dades d'atur estan millorant de forma significativa en València. Ni és competència municipal ni, per tant, el mèrit es pot atribuir a la política municipal. Però l'Ajuntament ajuda en la mesura de les seues possibilitats impulsant i dinamitzant l'economia local. Per açò, juntament amb la Generalitat, estem traient del forat on ens deixà l'anterior govern a la Fira de València. Ahir, per cert, en la Fira de l'Habitat, que tornà a separar-se i tornà a anar sola. Vertader aparador de l'economia Valenciana i impulsor del sector turístic. I per este motiu defensem i potenciem el comerç de proximitat, com per exemple amb la creació del Consell Local de Comerç. Entre les seues problemàtiques cal destacar els horaris comercials. Hem treballat des del primer minut pel consens en el sector, sempre amb la mirada posada en dos objectius fonamentals: d'una banda, aconseguir una efectiva conciliació de la vida laboral i familiar entre els empleats de les grans superfícies, i d'altra, potenciar el comerç de proximitat, aquell que dóna vida al conjunt dels nostres barris i que és senya d'identitat de la nostra cultura i economia. Per això, el que exigim des de València, és la derogació immediata de l'obligatorietat de les zones de gran afluència turística, on les grans superfícies tenen tots els avantatges i els xicotets comerciants cap. El foment de l'ocupació, de fet, el distribuïm en diferents sectors. Estem desenvolupant ajudes a l'emprenedoria i a grups de treball per activitats d'especial interès econòmic. Sestan duent als barris les iniciatives dajuda a les persones aturades amb el programa <%/%>u00abBarris per locupació<%/%>u00bb. Vull fer una menció específica a la contractació en este Ajuntament de vora 500 joves durant un any en el marc d'una primera experiència laboral i formativa. Quan el Govern de la Nau es marca l'objectiu perquè València siga una ciutat d'oportunitats, la recerca d'un lloc de treball és imprescindible. Esperem que la reforma laboral que ha ocasionat un increment del treball precari i mal pagat puga canviar-se per a millorar la seua qualitat, però este és un objectiu d'àmbit estatal que s'exigeix a altres governants. Promocionem l'economia local amb iniciatives innovadores i campanyes de promoció, com les de Sant Dionís i Nadal, o com la dels mercats municipals, el Bonica Fest recent, de la setmana passada. Per cert, uns mercats on ara sí s'inverteix. S'han realitzat inversions als mercats de Rojas Clemente, Cabanyal, Benicalap, Algirós, Mossén Sorell, Natzaret, Russafa i Torrefiel. S'han encomanat projectes de reforma del Mercat de Castella i Benicalap. I s'ha licitat el projecte i direcció d'obra de rehabilitació integral del Mercat del Grau valorat amb 2,4 milions d'euros. Gestionem de manera eficaç empreses que ara, amb este govern, sí tenen beneficis, com és Mercavalència, que ha aconseguit 1 milió d'euros en l'últim exercici. També invertim en Mercavalència, com hem fet amb l'escorxador ecològic, que abans no existia, la Tira de Comptar o Mercaflor. No hem doblidar que el sector agroalimentari és un dels primers ?normalment el segon? exportadors de la Comunitat Valenciana. A més, ens hem marcat un objectiu: apropar les cadenes de distribució entre el llaurador i el consumidor incentivant el kilòmetre zero i les pràctiques sostenibles, dins del marc de Capital Mundial de l'Alimentació. Però per a potenciar el camp i l'agricultura s'ha de poder viure d'ells. Per això estem fomentant el recanvi generacional en el sector, tractem de millorar de la rendibilitat de la producció agrària local i promovem una activitat agroalimentària de qualitat que se simbolitze mitjançant la marca <%/%>u00abHorta de València<%/%>u00bb. Amb tot, en València continua havent-hi moltes persones aturades en alguns sectors com els joves. Per açò, estem desenvolupant ajudes per a recerca d'ocupació i també per a formació tant d'idiomes com professional, i posaré l'exemple del sector nàutic (a la Marina) o en temes de distribució alimentària (a Mercavalència). Un aspecte molt important en economia és la innovació. Las Naves durant este període han aconseguit participar en projectes europeus de primer ordre, com ara el programa de recollida i reciclatge de plàstics, ajudes de més dun milió deuros per actuacions de rehabilitació i ampliació de zones verdes al barri de Benicalap o el programa per a avaluar limpacte del turisme en els recursos hídrics. Així mateix, sha potenciat la innovació social mitjançant noves convocatòries de premis i ajudes municipals. És impossible parlar d'economia i ocupació de València sense parlar de turisme. El Govern de la Nau és conscient de la seua importància i per això va presentar a este Ple el Pla de Turisme, que fou aprovat per unanimitat. A ressaltar del Pla, la voluntat de diversificació del turisme tant a nivell temàtic com espacial. En esta ciutat s'ha de potenciar el turisme cultural (Palau de les Arts i el de la Música, els museus, el patrimoni urbanístic...); el turisme de festes (començant evidentment per les Falles, però parant també atenció al Corpus o a la Setmana Santa Marinera...); el turisme de fires i congressos, on el paper de Fira de València i el Palau de Congressos és fonamental; el turisme mediambiental on té un paper clau el Parc Natural de l'Albufera; el turisme esportiu, com és el cas de les maratons; i el turisme nàutic. Sense oblidar el turisme gastronòmic i de sol i platja, en el qual no cal oblidar que la nostra ciutat disposa de totes les seues platges amb una qualitat mereixedora de bandera blava. Totes estes tasques estan sent coordinades per la Fundació Municipal de Turisme que treballa colze a colze amb la Diputació i la Generalitat en un projecte comú. Hem de fer una reflexió al voltant del fort creixement turístic de la ciutat i la necessitat de la seua sostenibilitat, que implica arribar a un punt d'estabilitat. No pot haver un creixement turístic il·limitat o ens trobarem amb problemes greus com pateixen ja Venècia, Amsterdam o Barcelona. És molt important avançar en la diversificació del turisme per a no generar problemes. Hem de buscar solucions als excessos dels apartaments turístics, comptant per suposat amb una legislació estatal que actualment és clarament insuficient. Ens plantegem l'aplicació de la taxa turística per a finançar la sobrecàrrega sobre els servicis municipals que genera el turisme. Hem de millorar la formació dels treballadors del sector turístic i, en la mesura de les nostres possibilitats, ajudar a disminuir la precarietat laboral i els baixos salaris en gran part del sector, per tal que el gran pastís econòmic que suposa el turisme tinga una millor distribució entre tots. De fet, una de les problemàtiques vinculada al turisme és la proliferació de terrasses de bar. Sent-ne conscients, hem impulsat el Pla de Convivència de les Terrasses d'Hostaleria, amb la col·laboració de la Federació de Veïns i la Federació Valenciana d'Hostaleria. No pot ser que hi haja llocs per on no puga passar la gent perquè estiguen ocupats per negocis privats. Per això. estem actuant en tres direccions. En primer lloc. amb el Primer Pla de Convivència de les Terrasses dHostaleria. conjuntament amb la Federació de Veïns i la dHostaleria. En segon lloc, regulant la situació, feina que no havia fet l'anterior govern. Comparen els 206 expedients de terrasses oberts en 2014 amb els 3.300 expedients que portem oberts com a pas previ per a fer ladaptació a la nova ordenança. I en tercer lloc, amb una política de sancions als que incompleixen. En els últims dotze mesos shan tramitat, de fet, 350 sancions a terrasses que excedien l'espai o lhorari assignat per l'Ajuntament. A més, el Servei d'Activitats ha treballat amb l'objectiu de dinamitzar larribada dinversions privades a la ciutat, prioritzant una dotzena de grans projectes i inversions que poden servir per a arrossegar fins al cap i casal noves propostes econòmiques. A la vegada, estem agilitant la tramitació de totes elles, amb un repunt en la sol·licitud de llicències per a iniciar nous negocis a València. Volem enviar un missatge clar a les empreses que vulguen invertir en la ciutat: la disposició del consistori a col·laborar amb tots els projectes que generen activitat econòmica de qualitat. També hem reformat l'Oficina d'Inspecció, ara més útil i eficaç. La cultura també és generadora d'economia. Per això potenciem les indústries culturals Valencianes amb noves ajudes i estem atraient festivals que contribueixen a dinamitzar la ciutat. Un dels nostres objectius és la descentralització i l'arribada dels actes culturals als distints barris. Ha estat el cas del festival de jazz, de la programació dactes als barris i pobles de València, o del programa de música al carrer amb les bandes. En estos moments, i fins a mitjan novembre, sestà desenvolupant el programa Cultura als Barris, nascut sota esta premissa. Hem desenvolupat un programa de recuperació de Patrimoni com escultures, casalicis, xemeneies... I sha fet un esforç per dignificar i incrementar els premis literaris Ciutat de València, que han passat de dos a huit guardons en valencià i en castellà. Sha nomenat un nou director del Palau de la Música mitjançant concurs públic i, mantenint lexcel·lència de la seua programació, es duu endavant una política que es coneix com a <%/%>u00abPalau obert<%/%>u00bb per tal d'arribar a tots els públics. S'atorguen ajudes a projectes culturals, ajudes a les arts escèniques i ajudes a indústries culturals. En la mateixa direcció sha col·laborat amb la setmana teatral dAVETID, amb la Mostra Viva de Cinema i amb Docs València (un dels festivals de documentals més prestigiosos), sense oblidar la ja citada reobertura del Musical. Hem tingut clar que les festes de la nostra ciutat també són patrimoni, que també són cultura i la UNESCO també ho ha vist així en el cas de les Falles. Treballem per unes festes on la convivència siga respectada per tot el món. Per exemple, amb lorganització de les parades de venda i la racionalització en el calendari faller dinstal·lació de les carpes al carrer. No debades, el nombre de queixes ha abaixat en dos terceres parts en l'última edició de Falles, a pesar del gran nombre de visitants, un assumpte que també haurem d'abordar de cara al futur. Hem difós la festa, amb cobertures televisives d'àmbit estatal i internacional com mai s'havia vist, hem augmentat la retribució al sector pirotècnic per les , hem donat mascletaes caràcter oficial al museu faller i renovat els seus continguts. Cal destacar també la celebració del Cap dAny amb les Campanades, el rellançament dExpojove, l'impuls a la Setmana Santa Marinera i a la festa del Corpus, la millora de la Cavalcada de Reis, així com la descentralització de la Gran Fira de València per pobles i barris de la ciutat. I amb una Batalla de Flors més espectacular, que volem que siga BIC. Larribada del Govern de la Nau va suposar la posada en marxa dels pressupostos participatius que ha permés la votació per la ciutadania dels distints barris i pobles de València de projectes per un valor de 14 milions deuros en total, en 2016 i 2017. Molts destos projectes sestan ara executant perquè una proposta ciutadana s'ha de concretar primer de res en un projecte administrativament apte, que després cal encara licitar. Per això, difícilment, es pot executar durant el mateix any. Per aprofundir més en la participació, sestà dissenyant col·lectivament amb el veïnat un nou model que permetrà assentar les bases per a la redacció del Reglament de participació ciutadana previst per a 2018. Es començà lany passat lelaboració d'estratègies integrals de participació en els barris de Natzaret, Benimaclet i Orriols, que han permés fer un diagnòstic i propostes dacció per a millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Iniciatives que anem a estendre a altres barris de la ciutat. Quan arribàrem a lAjuntament, la foscor i lopacitat eren bastant norma. Per açò una prioritat del Govern de la Nau va ser la generació de mecanismes interns que possibiliten una administració realment transparent, un accés a la informació per a la ciutadania en temps i forma, un portal web adaptat a la legalitat i un treball per a millorar el reglament de Transparència, amb la voluntat que siga aprovat en els pròxims mesos per este Ple. Tot això, que no és poc, perquè partíem de poca cosa. Parlem, finalment, de seguretat. La policia municipal està desenvolupant moltes tasques per a la ciutadania en unes condicions difícils. Difícils per l'edat mitjana de la policia, de 49 anys actualment, ja que feia 11 anys que esta corporació no convocava places d'oposició. Ara el 3 de setembre se?n van convocar. Per això els informe que al 2018 se?n convocaran. A més, estem millorant els mecanismes d'autoprotecció (jupetins antibales) i ja hem renovat el parc mòbil amb 100 cotxes, 25 motocicletes, etc. Pel que fa als bombers, sha aprovat la incorporació de 18 places de nova creació per enguany i està prevista la seua ampliació per lany proper. Es preveu la reobertura del Parc de lOest i ladequació del Parc del Centre Històric com a Central de Comunicacions. Malgrat estes mancances s'ha treballat tots els dies en el manteniment de les normes de convivència, de seguretat en el trànsit, etc. Vull destacar com s'ha abordat el botellot, pel qual la policia ha realitzat milers d'identificacions a persones que bevien al carrer, s'han intervingut botelles d'alcohol, s'han alçat actes per consum en via pública, s'han interposat denúncies per soroll i molèsties als veïns i s'han ficat un gran nombre de denúncies a establiments per este motiu. Però este fenomen, tan nociu per a la gent jove no només es combat policialment. Les polítiques de joventut i culturals que duem a terme tracten de donar alternatives d'oci, i les polítiques vinculades a l'àmbit de la sanitat són el referent de conscienciació de problemes socials com són les addiccions. He volgut acabar este repàs amb un assumpte important, com és el de la seguretat, perquè vull convertir-ho en reflexió final. Els brutals atemptats de Barcelona i Cambrils han posat en primera pàgina la seguretat en les nostres zones urbanes. És un dels assumptes pel què requeriré la complicitat de tots els grups municipals i oferisc la meua complicitat com alcalde amb la resta d'administracions i forces de seguretat. Tot i reconéixer que no existeix ni existirà mai la seguretat absoluta front al fanatisme, hui podem dir que s'han pres totes les mesures de seguretat aconsellades pels especialistes, s'ha avançat en la col·laboració entre forces de seguretat i estem treballant en la millora tant de la formació com de la protecció personal de la policia municipal. I això sense oblidar el treball per la multiculturalitat i la defensa de la llibertat de pensament i religiosa per a previndre actituds tant de fanatisme com de discriminació que puguen degenerar en problemes de convivència. En resum, en conclusió. València ha girat el seu rumb, és prou evident. La ciutat està en marxa i al dinamisme que viu ha contribuït, sense cap dubte, el Govern de la Nau. Un govern municipal que escolta a la ciutadania i creu en la participació, que dialoga i actua en tots els barris. València ix d'un passat obscur, en què va ser coneguda pel malbaratament, una espècie d' i alguna que altra actitud corrupta. De fet, les nou persones imputades d'esteoda al despilfarro Ple no són sinó un anacronisme, alienes al moment actual. El millor antídot contra el verí de la corrupció és la transparència i ens esforcem en això. De la mateixa manera que tenim posada la nostra mirada en fer de València una ciutat d'oportunitats, perquè no volem que cap més dels nostres joves se?n vaja sinó que volem que tornen. Una ciutat amb un govern municipal que funciona en la gestió econòmica perquè som eficaços i eficients, i ho demostrem amb xifres contrastades. Estem contribuint a fer la València que volen el veïns i veïnes d'esta ciutat: més amable amb les persones, una València de places on puga reunir-se la seua gent. Cada dia més neta, més habitable, més sostenible. Ni de lluny està tot fet. Venim d'on venim, i el procés és lent, però els avanços són reals. Ja es veuen, i més que se?n voran. I no els farem sols sinó amb les persones i les entitats que constructivament ens diuen quin model de ciutat desitgen per al present i per al futur. A eixes entitats, algunes de les quals hui estan ací, vull agrair-los el seu treball i el seu to per a treballar conjuntament en allò que ja s'ha fet i en tot allò que queda per fer. Moltes gràcies.

Bon dia. Sr. alcalde, senyores regidores i senyors regidors. Celebrem l'estat que se?ns ha reflectit fa uns moments de la ciutat, però hem de reconèixer per la nostra part que també hi ha coses que requereixen ser recordades. L'any passat amb motiu de la celebració del 40 aniversari de la nostra AVV vàrem triar el lema ?Per un barri sense fronteres. Recuperem Ciutat? i vam demanar un Pla Integral per fer realitat un Natzaret sense barreres físiques ni socials, per fer real també la seua inclusió en la ciutat. Per tant, justícia social i especial. Pel que fa a les barreres socials al nostre barri, els recordem tan sols algunes dades significatives: renda molt baixa i alt nivell d'atur; envelliment i pèrdua de la població; baix nivell formatiu: 5,8 % d'analfabetisme a Natzaret, front a l'1,8 % de la mitjana a tota la ciutat de València; baix percentatge de persones amb estudis universitaris (4,3 % enfront del 19,3 % de mitjana a tota València). És molt demanar col·locar-nos en la mitjana de la ciutat? A tot això encara cal afegir la greu situació de la vivenda al bel mig del mapa de pobresa en el barri, mentre constatem a nivell global com va augmentant les desigualtats de forma obscena com ha declarat recentment Pobresa Zero. Pel que fa a les barreres físiques: el riu també es nostre i el volem net, verd i obert a la mar amb un Parc de Desembocadura, solem dir. Per cert que a nosaltres ens agrada dir Parc de Desembocadura, millor que Parc de Natzaret perquè considerem que és un parc de tota la ciutat. Vàrem rebre amb alegria les gestions i els processos referents al Parc de Desembocadura i esperem que això es vaja concretant. Aquest projecte per a tota la ciutat que, juntament amb la construcció del col·lector, hauria d'estar destinat a eliminar definitivament la pútrida imatge de la ciutat de València durant tants d'anys just en aquesta part i dignificar-la com es mereix. Al respecte volem recordar que tots els partits presents en el consistori -PP, Ciudadanos, València en Comú, PSPV-PSOE i Compromís es varen comprometre a fer realitat la recuperació de la desembocadura del Túria... [ La presidència li comunica que ha esgotat el seu torn d'intervenció] en el debat electoral organitzat per la Plataforma El Litoral per al Poble el 18 de maig de 2015. Els demanem coherència, per tant. A salvar la barrera física per comunicar-nos amb la resta de la ciutat va encaminada també la reivindicació de la T-2 Natzaret-Moreres en la primera fase... [ La presidència li reitera que ha esgotat el seu torn d'intervenció]. L'Ajuntament, donant resposta a la reivindicació d'un Pla Integral fa més d'un any va posar en marxa una Estratègia Integral per actualitzar de forma participativa les reivindicacions històriques del veïnat organitzat i orientar les inversions municipals a curt, mitjà i llarg termini. Però, Sr. alcalde, tant sols tenim notícia oficial del diagnòstic... Han generat un procés sense compromisos coneguts i assumits públicament i advertim [La presidència li comunica que ha ] que un procés que no es convertisca en coses concretes enesgotat el seu torn d'intervenció compte d'afavorir la participació acaba amb una inhibició, sinó involució política i que, per tant, seria amb greuge de la participació ciutadana.

Buenos días. En primer lugar, y dado el escaso tiempo del que disponemos, nos reiteramos en las peticiones del debate del año pasado, totalmente válidas a fecha de hoy y que entregaremos por escrito. Al mismo tiempo, entregamos dossier de incidencias de Fallas del 2016 para su valoración por todos los departamentos y con la esperanza de corrección de los despropósitos que en el mismo documentamos. El centro de València es un espacio comercial de atracción supramunicipal que debe diseñar su modelo de futuro de forma creativa reforzando nuestra personalidad y peculiaridades para atraer talento e innovación, pero dimensionada a la realidad (no vale el cortar y pegar). Es un grave error extrapolar al 100 % lo que sucede en otras ciudades porque todo no es válido por igual, cada ciudad y sus ciudadanos tienen sus peculiaridades. Por ello, en primer lugar, necesitamos fomentar el respeto a las normas todos los meses del año. Amparar y proteger situaciones de ilegalidad manifiesta no corresponde a la Administración, que tiene la obligación de preservar y hacer cumplir la norma. La permisividad ha derivado en desequilibrios nada deseables, deteriorando espacios y convivencia, y siendo enormemente injusto para aquellos que sí la cumplen la norma. En segundo lugar, necesitamos seguridad preventiva, garantizar la tranquilidad de los ciudadanos y el respeto a nuestro patrimonio por medio de la instalación, lo llevamos pidiendo muchos años, y siempre siguiendo criterios de proporcionalidad, de cámaras de seguridad en la vía pública. Sería una herramienta de apoyo a la Policía Local, con el fin de prevenir delitos o reunir pruebas para perseguir a quienes los cometan. Hay que iniciar los trámites administrativos. Son largos, 2 años, y no pueden terminar la legislatura sin acometer este proyecto. Necesitamos, en tercer lugar, que se diseñe un Plan de Choque para resolver aquellos problemas que han derivado en la Turismofobia, siendo esta la peor publicidad posible para nuestra ciudad. El turismo es la mayor fuente de ingresos de la ciudad y necesario para generar riqueza. Por ello, hay que regular de manera urgente los apartamentos turísticos y generar tranquilidad en el sector. Eso ayudará a frenar la sensación de que el turismo perjudica la convivencia. En cuarto lugar, que se desarrollen normas para proteger la singularidad de nuestro patrimonio comercial, por desgracia, ya casi inexistente. Contrarrestar los factores que contribuyen al proceso de clonación de la ciudad. Hay que proteger, preservar y poner en valor los locales comerciales singulares, su arquitectura, mobiliario, rótulos' En quinto lugar, necesitamos que se desarrolle un trabajo de planificación estratégica integral y participativa, garante de un equilibrado desarrollo del comercio, pero de representación real. La participación actual, que dice ser integradora, sigue centrada en una visión unilateral, dando la espalda a una cosmovisión necesaria para que evolucionen de forma real la ciudad y los hábitos de sus ciudadanos. Y por último, necesitamos que desarrollen ustedes hábitos de coordinación interdepartamental y multidisciplinar, nos ahorraremos todos mucho tiempo y bastantes disgustos. Muchas gracias.

Muy buenas tardes. Tengo que comentarles que vengo a nivel personal, no vengo a través de nadie. En primer lugar, muy buenos días, Sr. alcalde. Soy vecino del barrio de Orriols y expongo: Según usted, el ejercicio pasado informó un ahorro importante en el presupuesto del año. Yo pregunto: ¿A costa de qué? De no hacer poda, de la falta de limpieza de la ciudad, en no recoger parte de las naranjas', ¿ en la falta de no atender gran parte de los jardines', ¿en dejar que gran parte de los alcorques las hierbas sean tan altas como yo?, ¿en dejar medio abandonado el puente de las flores', ¿en no cumplir parte de las subvenciones aprobadas según a qué asociaciones' Sr. Ribó, usted es el alcalde de todos los Valencianos y Valencianas, y debe el respeto a todos y todas en general, pues todos y todas pagamos los impuestos que habían antes y los que ustedes han incrementado. Por ejemplo, 10 % en el IBI el año pasado y 10 % más este año sobre lo del año pasado. Y es más, en aquellas viviendas no ocupadas al hacer la declaración de la renta se vuelve a pagar otra vez el mismo dinero. Entonces, ¿ustedes son los que decían que estaban para mejorar a los ciudadanos y ciudadanas' <%/%>u00a1Pues estamos arreglados! Sr. alcalde, desde el ejercicio anterior los festeros de San Jerónimo todavía no han cobrado los 500 ? que aprobaron dar. ¿Cuándo los van a pagar? Este año entregaron los documentos que ustedes exigieron y no tienen noticias a día de hoy. Estos festeros tienen un gasto de 42.000 ? ¿Usted no cree que se merecen algo más' Me consta que hay asociaciones que las subvencionan dos veces y con bastante más de 500 ?. Sr. Ribó y equipo piensen que se deben a todos los ciudadanos, no a una minoría. Pregunto. En los jubilados de Nou Benicalap ?como socio que soy? hay tres pistas de petanca y no se pueden utilizar porque una de ellas tiene las tablas carcomidas y las otras dos pistas tienen las tablas muy bajitas y las bolas se salen. Esto no es problema de ustedes, esto es del anterior gobierno, tengo que decirlo también. ¿ Sería posible subsanar estas pequeñas deficiencias para que podamos jugar allí? Pues tenemos que jugar en el polideportivo y allí no hay sombras. Sr Ribó, ¿va usted a hacer cumplir las ordenanzas municipales en cuanto al ruido del botellón y a no ingerir alcohol en la vía pública y no consumir estupefacientes' Muchas gracias.

Buenos días. Se puede decir que estoy aquí por estar porque, Sr. alcalde, como usted ha dicho hace un momento hace un año aquí usted prometió que me llamaría para reunirse conmigo. ¿Es o no? Entonces, de todo lo que ha dicho me va a permitir que me pueda creer algunas cosas y otras las pase por alto porque su palabra para mí no es lícita. Su atención hacia mí es clarísimo que se puede decir que es completamente nula y ya no es a mí solo sino a las dos asociaciones que represento, la de los vecinos de mi barrio, Polo y Peyrolón, al cual usted visita mucho, y la de los Poetas Unidos. En ambas se está haciendo a nivel personal una buena labor pero eso al Ayuntamiento le importa un carajo porque en la de los Poetas, que son personas mayores y ciertas personas de aquí lo saben, se hace una buenísima labor. A pesar de ello, este año han tenido la poquísima delicadeza de no darnos ni un chavo. Sin embargo, ha habido otras entidades que han recibido mucho y encima catalanes, que les dé Cataluña. Porque primero los de aquí o al menos repartan a todos por igual. Y por último, señor alcalde, ¿por qué se ha negado desde que es alcalde a recibirme?, ¿qué no tengo yo que tengan los demás' Le hablaría de la limpieza, que usted lo sabe es fatal a pesar de lo que ha dicho, a nivel general en València entera. Porque yo sí hago como Sandra, sin bicicleta o con ella sí que la recorro. Le hablaría de los jardines, que dan pena, pidiendo agua a gritos. No basta con hacer jardines nuevos y plantar árboles, los árboles se podan y los jardines se limpian. O sea, esos presupuestos de jardines nuevos que se usen para mantener los que hay pero como Dios manda. Le diría la poda en la calle Bélgica, está de pena y usted lo sabe porque visita mi barrio. Las calles peatonales de mi barrio huelen que apestan y la de Rey D. Jaime, donde tenemos el local los poetas, el olor a orín es inaguantable. Entonces, esos camiones pequeñitos de baldeo yo quisiera verlos porque no los veo por ningún sitio. El desastre del botellón no lo corta porque no quiere. Ponga multas, pero de verdad, para que los padres se rasquen el bolsillo. Verá cómo el botellón cede y mucho. La línea del 81 ya que ha sido partida, lo veo muy bien pero hay que bajar de un autobús y coger el que viene, el 73, y no llegar tres autobuses y que no llegue el otro. [ La presidència li comunica que ha esgotat el seu torn d'intervenció ] En fin, siempre he tenido motivos para querer hablar con usted. Y porque es mi alcalde y tengo derecho a que me reciba, le guste o no. Gracias

Buenos días. Gracias por el espacio que se brinda en este debate sobre el estado de la Ciudad. Aquí estamos de nuevo, una vez más, la AVV y Plataforma Salvem el Cabanyal- Canyamelar, para hablar de la situación de nuestro barrio en nombre de la ciudadanía cuya voz trasladamos a este Pleno. Estamos aquí, una vez más, porque somos organizaciones sociales, no partidos políticos. Ni hemos dependido, ni dependemos de ninguno. Nuestro trabajo ha sido, es y será recoger las demandas sociales del barrio y reivindicarlas ante de quienes gobiernan la ciudad, en eso consiste la verdadera participación ciudadana. Esta preocupación por el presente no significa que olvidemos quiénes son los responsables y culpables de la situación de nuestro barrio. Como se suele decir, ?recodar es fácil para quien tiene memoria; olvidar, difícil para quien tiene corazón?. Nosotros tenemos memoria y tenemos corazón. Ahora el Cabanyal tiene un grave problema social, un problema de convivencia y de identificación con su entorno que une todo el barrio, ustedes lo saben bien. Casas en ruina, muchas de propiedad pública, casas sin las condiciones mínimas de habitabilidad, sin mantenimiento, solares' Eso molesta a los vecinos cercanos. Pero la venta indiscriminada de droga, el escándalo continuo en la calle hasta la madrugada, la intimidación a los vecinos, la degradación ambiental' Eso nos afecta a todos: a las fallas, la Semana Santa, las sociedades musicales, los comerciantes, el mercado?, a todos. Todas las asociaciones del Cabanyal-el Canyamelar están unidas en la queja por la falta de acción social del Ayuntamiento al barrio, cuyos responsables todavía no ha encontrado el momento por hacerse un paseo por las zonas cero para hablar con las personas que viven, para preguntarlos por sus problemas. En su última visita prefirieron evitar la zona 0, quizá por eso no son conscientes de lo difícil que es allí la convivencia y el grave problema social no se ha abordado con la energía, las ideas y la coordinación apropiadas. Miren lo que nos relata una vecina que está en el Grupo de Ayuda Mutua, creado específicamente para la zona 0: ?Desde que regresé de vacaciones he debido gritar todas las noches a la Policía. Llevamos la situación con resignación, pero mi hija comienza el instituto el lunes y no quiero pensar qué voy a hacer ante la impotencia de verla desesperada por no poder descansar por las noches y sufrir el acoso que estamos sufriendo casi a todas horas. El único consuelo que me queda, si todo sale como espero, es que no me comeré las uvas en este medio hostil que me está costando la salud'. Somos conscientes de que los problemas de convivencia no son fáciles de resolver. Una comunidad de personas puede contaminarse con facilidad, pero sana con mucho esfuerzo. Sin embargo, también era igual o mucho más complicado evitar la demolición del barrio por el anterior gobierno y sin embargo se consiguió. Sr. alcalde, celebramos el interés por el Cabanyal. Los vecinos participamos activamente en los proyectos del barrio pero queremos ver ya realidades, como la defensa de los derechos fundamentales. No todo se puede confiar a la rehabilitación urbanística. La realidad social es mucho más terca y necesita soluciones inmediatas. Desde el principio hemos ofrecido ideas y propuestas concretas, además del apoyo que podemos brindar en la aplicación de esas acciones y de otros. Ideas para coordinar las acciones de la Policía Local y los servicios sociales para que verdaderos mediadores actúen y hagan valer los derechos fundamentales de todos. Siempre se nos han dicho que las propuestas tienen sentido común, pero nunca las hemos visto aplicar. Seguimos estando aquí, señores políticos. El gobierno siempre encontrará en los vecinos una gran disposición para trabajar por el bien común. Pero si socialmente siguen trabajando al ritmo y con los resultados actuales, continuaremos haciéndoles llegar las nuestras críticas y movilizando la ciudadanía. Gracias.

Buenos días, Sr. alcalde, concejales y público en general. Aprovechamos este Pleno del estado de la ciudad, como el año anterior, para exponer la situación de nuestro barrio Nou Moles. El año pasado era un barrio con deficiencias y este año estamos aún peor, que parece que estamos al margen de este Ayuntamiento. Al oír hablar al señor alcalde no reconocemos la ciudad tan maravillosa que presenta. Seguimos reivindicando que pongan en marcha el Polideportivo de Nou Moles que estaba en su programa y siguen las obras paradas. Nos dicen que la solución la tiene la Generalitat, pero como responsable de la Alcaldía tendría que hacer cumplir lo prometido y que, de una vez por todas, se terminen ya las obras. Este polideportivo es un bien para el barrio y para la ciudad. Si hablamos de transporte público, nos retiraron la mitad de autobuses y la promesa de que la línea 7 volvería al barrio nunca se ha cumplido. Las esperas son superiores a las que teníamos hace dos años y el tiempo que marcan los relojes nos e ajusta a la realidad. Otra promesa incumplida, la reapertura del Parque Oeste de Bomberos. Sigue cerrado y tenemos siete barrios a falta de medidas de seguridad. Nos costó mucho esfuerzo que nos asignaran seis policías de barrio. Actualmente tenemos 4 y actúan de patrulla, en coche. En el barrio no es igual que los vecinos vean un coche que presencia policial caminando. El año pasado también reclamamos que dejaran en condiciones el solar de Hermanos Rivas, ya que lo allanaron con tierra compactada y a día de hoy se levanta aún más polvareda que antes, siguen los charcos cuando llueve. Se ha pedido a la Concejalía de Movilidad el acondicionamiento de otro solar municipal que hay en la calle Brasil para aparcamiento de los vecinos mientras el Ayuntamiento le asigne otra utilidad, ya que somos un barrio antiguo y carecemos de aparcamientos. Solicitamos la poda de los árboles, que algunos le dan a los vecinos en la cara de lo bajas que están las ramas y otras se introducen en las casas, así como la falta de mantenimiento de algunos jardines. Queremos dar las gracias porque una petición se ha cumplido, que la Universidad Popular pasa de estar en un local de alquiler a un local municipal sito en calle Torres. Esperamos que sean aceptadas nuestras reclamaciones para el bien de nuestro barrio, y que no nos tengan en el olvido como hasta ahora. Atentamente, muchas gracias.

Señor alcalde, regidores, regidors Soy Matilde Ramos, vicepresidenta de l'Associació de Veïnes i Veïns de Castellar-l'Oliverar. Agradecemos debate del estado de la ciudad y la posibilidad de poder tomar palabra en él. Aprovechando la nueva forma de hacer política del , l'Associació de Veïnes i Govern del Canvi Veïns de Castellar-l'Oliverar si bien manifiesta y celebra actuaciones más democráticas, respetuosas y participativas en general y localmente, hoy debemos argumentar de nuevo no solamente las necesidades, sino la realidad de hacer efectivas las políticas y decisiones valientes y coherentes de la nueva cultura del territorio. Hace 60 años una catástrofe como la riada de València nos llevó a otra catástrofe: el menosprecio de la València Sur, rota por el nuevo cauce del Turia, rodeada de carreteras y todo tipo de infraestructuras en beneficio de la ciudad. Desde entonces, el aislamiento y la pérdida del territorio de nuestros pueblos ha ido en aumento, a pesar de que l'Horta Sud se considera como protección del Parque Natural de la Albufera. A pesar de que son tierras productivas tanto de huerta como de marjal, las amenazas y ataques no han cesado, siendo la ZAL el último y más fuerte. Consideramos que es la hora de tomar las medidas necesarias que posibiliten la restauración de estas tierras maltratadas durante tanto tiempo. No solamente aplicando las políticas agrarias, alimentarias y medioambientales en las que se están trabajando alcanzaremos el objetivo de restaurar las graves heridas de nuestro territorio. No queremos perder esta oportunidad, no podemos permitir medidas tibias, que no aseguren cada palmo de lo que tenemos y el estilo de vida que nos garantice ser esa realidad que ya es, de despensa alimentaria y protección ambiental que nos asegura el mejor futuro. Es la hora, después de medio siglo de llenar nuestro territorio de todo aquello que no le era propio es hora de atender al principio de vaciarse de todo lo que no nos deja ser nosotros mismos. Pero no solo la preocupación del territorio es lo que nos ocupa sino también una vida más democrática para nuestros pueblos. Alcalde: queremos efectivo el Acuerdo del Palmar. Este acuerdo que nos posibilité instrumentos de participación que nos permití ser parte activa de las presas de decisiones y de las cuestiones que nos afecten. Dentro de estas reivindicaciones, celebramos las nuevas juntas de distrito que apuntan cabeza a esta necesaria descentralización administrativa. Señor Alcalde, : vuelvan la mirada al Sur. Terminen de una vez por regidores, regidors todas con las agresiones que llevamos sufriendo tanto de tiempo. Confiemos y esperemos que estos proyectos que ya llevamos tiempo trabajando juntos no pierdan efectividad por dilatarse tanto en su ejecución. Muchas gracias.

Bon dia, Sr. alcalde, regidors, regidores. El Centre de Recursos Just Ramírez ha cedit la paraula a Per l'Horta per donar suport i des de Per l'Horta volem dir que reclamem la paralització del projecte d'ampliació de la V-21, imposat des del Ministeri de Foment. Suposa la destrucció de 80.000 m d'Horta i que en realitat 2 amaga la creació de la connexió amb l'accés nord al port de València i obri la porta al pas de l'AVE, que comportarà la destrucció de més hectàrees d'horta. El projecte eixí a licitació en agost i a novembre se sabrà l'empresa que farà les obres però no s'ha iniciat encara l'expropiació dels terrenys, així que la paralització que reclamem no implicarà pagar indemnitzacions a propietaris ni constructores. V-21 és el nom que va rebre el tram de l'autopista A-7 d'entrada a València des de Barcelona des que va construir-se el amb l'objectiu d'alliberar la nostra ciutat de trànsit by pass de pas i de trànsit pesat. Les obres d'ampliació estan pressupostades per 30 milions d'euros per menys de 5 km d'autovia i provocaran la desaparició de quasi 200 parcel·les de la millor horta d'Alboraia i València, de gran valor paisatgístic i econòmic, en plena producció i incloses a la DO Xufa de València. El projecte planteja ampliar de dos a tres carrils l'autovia en sentit d'entrada a València, que passaran en realitat a ser 6 carrils d'entrada: els dos d'ara pel túnel de l'avinguda de Catalunya, dos més cap a la ronda nord i altres dos que connectaran amb el carrer de la Serradora i que amaguen la connexió a l'accés nord al port, atraient cap a la V-21 gran part del trànsit de camions en direcció al port de València, segregant els Poblats Marítims i el Grau. A més crearà un nou trànsit de pas que buscarà la connexió a Alacant per la V-31. No havíem quedat que el era per desviar el trànsit de pas per la ciutat? by pass Les infraestructures de transport indueixen l'aparició d'una nova demanda de mobilitat de trànsit addicional i la conseqüència serà l'esgotament de les noves vies. L'ampliació prevista segueix el vell model de mobilitat basat en el predomini de l'automòbil privat, totalment oposat als nous plantejaments sobre mobilitat sostenible. La política de facilitar l'entrada de vehicles a la ciutat de València xoca frontalment amb l'aposta d'aquest Ajuntament de guanyar espais per a vianants i ciclistes. No té sentit estimular l'accés de més cotxes a una ciutat tant castigada ja per la contaminació de l'aire i el soroll. L'obra també preveu obrir un pas per a la línia d'AVE cap a Castelló, tot i que aquesta infraestructura ara es troba de nou en fase d'estudi. Suposem que serà un AVE deficitari, com la resta de l'AVE a l'Estat espanyol, un AVE per a la gent amb més poder adquisitiu, no per a les persones que majoritàriament els van votar. Supeditar el planejament territorial a la planificació de les infraestructures no és ecològic, no és sostenible, no és rendible, no és modern. L'ampliació de la V-21 va en contra de les proteccions del Pla d'Acció Territorial de l'Horta del govern autonòmic i recorda molt, en les seues intencions amagades, a l'afortunadament aturada revisió del PGOU de València. L'ampliació de la V-21 no respon a cap demanda ciutadana ni de les autoritats valencianes. El projecte reconeix que la incompleta fase de participació pública... [La presidència li comunica que ha esgotat el seu torn d'intervenció ] es tancà sense cap aportació. De fet, compta amb l'oposició declarada del plenari municipal d'Alboraia a octubre de 2015. Tampoc recull cap informe a favor de l'Ajuntament de València ni de la Generalitat Valenciana. Considerem, per tant, que es tracta d'una despesa injustificada i innecessària, i els diners previstos tindrien un destí més convenient atenent altres demandes, com ara la millora del transport públic metropolità... [ La presidència li reitera que ha esgotat el seu torn d'intervenció] o la restauració de la Punta. Hem de ser valentes i capaços d'exigir les infraestructures que realment ens calen i de plantar-nos davant d'aquelles que ens vénen imposades pel Govern central a esquenes a les autoritats valencianes. Reclamem que aturen la paralització del projecte d'ampliació de la V-21. [La presidència li demana que concloga] Moltes gràcies, bon dia

Bon dia, també parle en nom del CERMI CV que és el Comité d'entitats representants de persones amb discapacitat de la Comunitat Valenciana. En un tema concret, podríem parlar-ne de molts, però activant la necessitat de l'accessibilitat universal. Com estableix la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides quant a la qüestió fonamental de l'accessibilitat; és que s'identifiquen i eliminen els obstacles i les barreres d'accés que les persones amb discapacitat puguen tindre per a accedir, en igualtat d'oportunitats que les altres persones; al seu entorn físic, al transport, les instal·lacions i els serveis públics, i les tecnologies de la informació i les comunicacions. Per tant, per a afirmar la igualtat, cal entendre, primer, que totes les persones som diferents i que la diversitat és part de la vida. La igualtat el que ens diu és que tothom ha de tindre el mateix accés a la vida social, a gaudir dels entorns, dels serveis, dels productes. I per açò és necessari conéixer les diferències per a tenir-les en compte i actuar de forma inclusiva. La igualtat significa que no hi ha discriminació i la no discriminació implica el respecte a la igualtat, és a dir, són les dues cares de la mateixa moneda. Actualment, la discapacitat és una qüestió de drets i l'accessibilitat permet el seu exercici. En l'acció pública en matèria de discapacitat l'accessibilitat ha sigut el parent pobre, la ?maria? de les polítiques de discapacitat en totes les administracions. El balanç és realment pobre, per la qual cosa la població amb discapacitat experimenta aquest àmbit en termes de dèficit. L'accessibilitat hauria de ser avui l'eix de les polítiques públiques de discapacitat, de tota acció i intervenció, pública i privada, en aquesta matèria ja que el ple exercici d'aquests drets està supeditat a la possibilitat d'accés, ús i gaudi del conjunt dels béns i serveis que ofereix la societat. La plena ciutadania de les persones amb discapacitat i la qualitat dels seus drets passen pel que fem en matèria d'accessibilitat; i per a garantir la bona dreça d'aquest procés es depén de les persones amb discapacitat, de les entitats en les quals s'integren i de les polítiques i normes garantistes que es vagen aprovant per les diferents administracions. L'accessibilitat és una qüestió de drets civils, de drets humans, per la qual cosa l'absència d'accessibilitat ha de considerar-se com una violació d'aquests drets, un acte antijurídic, un tracte desigual discriminatori, prohibit per la llei i perseguible. En aquest sentit, l'absència d'accessibilitat és avui la violació més insidiosa, però no per açò menys efectiva, de la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat. Des de el CERMI es té en marxa la campanya Horitzó Accessibilitat, del 4 de desembre de 2017, amb la qual es persegueix la presa de consciencia sobre l'accessibilitat universal com a qüestió de drets humans, i les absències d'esta com una discriminació i una violació d'estos. En ella es crida l'atenció sobre l'horitzó temporal que estableix la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, el 4 de desembre de 2017, perquè tots els productes, béns, entorns o serveis siguen accessibles. A l'igual com el CERMI de la Comunitat Valenciana va presentar a l'alcalde de València un pla municipal d'inclusió de persones amb discapacitat, amb açò estava inclòs. I aquesta accessibilitat universal engloba suprimir barreres...[La presidència li comunica que ha esgotat el seu torn d'intervenció] i aquestes barreres són legals, socials, físiques, educatives i de comunicació. I per tant, per a tota la xarxa associativa de la discapacitat en la seua globalitat, ha acabat el temps de legislar, ha arribat el moment de la denúncia. Moltes gràcies a tots.

Buenos días, señor alcalde, señores y señoras concejales. La Federación y el movimiento vecinal apoya la realización de un Pleno para conocer el estado de la ciudad. Nuestra intervención podría ser la misma que hace exactamente un año, ya que todos los temas que nosotros consideramos de interés general no avanzan como nos gustaría. Nos ratificamos en que no venimos sólo a criticar sino a proponer colaboración, deseamos un fluido y continuo con el Ayuntamiento.feed back Superado el 50 % de la legislatura y seguimos esperando el tan anunciado nuevo Reglamento de Participación y la consiguiente modificación de funcionamiento de las juntas municipales de distrito. La solución no pasa por ampliar en tres nuevas juntas sino en darles contenido y empezar a trabajar en la verdadera descentralización. La participación real es un claro suspenso de este Ayuntamiento. Por otro lado, los presupuestos participativos que se pusieron en marcha en 2016 a bombo y platillo, sin formación previa, sin tener en cuenta que la ciudadanía tenía serias dificultades para integrarse en el sistema tecnológico que se aplica en todo el proceso, tienen un muy bajo porcentaje de ejecución. Como, por ejemplo, obras sin ejecutar de los presupuestos del 2016 y del 2017. Seguimos arrastrando los problemas iniciados con la primera modificación de líneas de la EMT. ¿Cuándo van a estar funcionando los famosos intercambiadores' La realidad es que no acaban los problemas en el transporte público. No se ha trabajado el conjunto de la movilidad en nuestra ciudad. Se ha avanzado sólo en un sector, como es el anillo ciclista y en los carriles bici, que bienvenidos sean. Pero no olvidemos que el autobús urbano es el transporte de todos y todas, y las frecuencias siguen siendo muy deficientes y poco competitivas. Y pedimos a este Ayuntamiento que exija a la Generalitat la terminación total y en una sola fase de la T2. Continuamos con serios problemas de convivencia provocados, por una parte, por la ocupación ilegal de viviendas (Cabanyal, Orriols, Benicalap?) y por otra, por la invasión de terrazas y el botellón, incrementados por la proliferación de apartamentos turísticos ilegales. No se ha avanzado en la modificación de la macro Ordenanza Reguladora de la Ocupación del Dominio Público Municipal, básica para el funcionamiento de la ciudad. Aunque tenemos una buena red de bibliotecas en nuestros barrios, aún hay zonas de la ciudad que carecen de esos centros culturales básicos y accesibles a toda la ciudadanía. Es imprescindible el aumento de horas de apertura de estos locales, sin excusarse en temas de falta de personal. También queremos elevar una queja por las dificultades que ha habido en la matriculación para el curso 2017-2018 de la Universidad Popular. Queremos información pública sobre la remodelación prevista para incrementar la Policía de Barrio, anunciada por Concejalía. Hay que mejorar en la gestión de residuos, trabajando sobre la segregación en origen, incrementando los contenedores de basura orgánica, textil, aceite, pilas', que alcance a todos los barrios... Además, [La presidència li comunica que ha esgotat el seu torn d'intervenció] incrementar el control de plagas ?ratas, cucarachas, mosquitos y palomas'. Por último, queremos dejar constancia de nuestro malestar por la interpretación que se dio a la encuesta fallera en que el problema eran los vecinos. Desde el movimiento vecinal siempre se ha hecho un gran esfuerzo por alcanzar acuerdos que beneficien a todas las partes. Agradecer que se nos deje intervenir, pero esperemos que en próximas ocasiones se amplíe el tiempo de intervención. Gracias.

En primer lloc, bon dia a tots i totes. Estem ací des de la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana que va nàixer en 1978 i fins ara ja portem 39 anys de treball. Són 39 anys de treball de les persones sordes, que són molt diverses. Ací a la Comunitat Valenciana comptem amb 12 associacions afiliades. També cada associació comptem amb comissions diverses, com per exemple la Comissió LGTBI, la Comissió de Persones Majors i també una Comissió de Dones Sordes. A demés, també tenim un consell de jóvens, el Consell de Jóvens de la Federació Valenciana que és Jovesord. Tots nosaltres tenim molta mobilitat i tenim diversos rols. El que volem és des de la nostra lluita donar empoderament a les persones sordes, que són capaces de treballar i que defensen els seus drets que estan reconeguts, com la llengua de signes. És molt important que vosaltres tingau en compte la defensa d'eixos drets, que està reconeguda en la Llei 27<%/%>/2007 i a demés també esta llei diu que hi ha un servei públic que ha de recollir la llengua de signes de les persones sordes, que és la seua llengua, i la subtitulació que és molt important. En segon lloc, les campanyes institucionals que es fan de sensibilització han de ser sempre accessibles. També volem recordar la necessitat, per exemple, de quan anem a fer una visita cultural a museus o el que siga, les persones sordes han de tenir la mateixa sensibilitat que la resta de la ciutadania. Després, en la ciutat de València en general l'accessibilitat no és només en llengua de signes la informació sinó també hem de tindre en compte que hem de posar intèrprets en llengua de signes que puguen donar-nos la informació. Sí que és veritat que volem donar-li les gràcies a l'Ajuntament de València per dos coses molt importants que han fet que és que ací a l'Ajuntament a l'OMAD de manera contínua tenim els dimecres pel matí una atenció especialitzada per a les persones sordes perquè puguen comunicar-se gràcies al servei de videointerpretació, que és visual. Per això volem donar, en primer lloc, les gràcies a l'Ajuntament de València per la seua aposta en este àmbit. I després també, des de l'OMAD es poden contractar els intèrprets per a actes institucionals i tot això. Però el que volem dir és que des d'ací a partir d'ara volem continuar amb aquesta guia que tenim i que les persones sordes continuen estant presents en la vida de València, i que siga accessible a tots els àmbits. Així, d'aquesta manera també seria per als turistes que vegen que estem i que València és una ciutat accessible. Per això, volem continuar treballant en est aposta de la llei que està fent l'Ajuntament de València i volem donar-vos les gràcies a tots vosaltres.

Molt bon dia a tots i a totes. Per primera vegada no vinc a agafar el micro a l'Ajuntament de València per a denunciar, com féiem en altres temps, la impunitat que n?hi havia amb altres companys del PP, com el tema del cas Blasco. Ni vinc avui a parlar de la falta d'interlocució amb la institució de l'Ajuntament de València. Perquè, per primera vegada, la ciutat de València té un Consell de Cooperació dins de la ciutat. Un grup de treball on més de 70 organitzacions podem treballar conjuntament amb l'Ajuntament per a prendre mesures de control i transparència d'acord amb la realitat de la cooperació, i per fer front als possibles casos de corrupció. Tampoc vinc enguany a denunciar de les polítiques paternalistes i improvisades perquè gràcies a este Consell totes les entitats hem pogut treballar colze a colze en crear ferramentes que servisquen per a tindre criteris clars i transparents, i a més a més que estiguen socialitzats, que posen el seu punt de vista exclusivament en la defensa dels drets humans i en la importància d'impulsar el teixit social per a poder participar realment des de València a nivell internacional en els processos de transformació social. Tampoc vinc per a parlar de la inversió quasi inexistent, la simbòlica, la propagandística, a la qual les ONGD durant molt de temps a esta ciutat hem hagut de fer filigranes per a poder donar resposta a les necessitats de les persones més pobres del món. Perquè a més a més ens hem hagut de reinventar per a poder impulsar a la vegada eixe teixit social del sud. Estem en un moment que a pesar d'estar molt lluny encara d'eixe 0,7, el pressupost del 2017 ha multiplicat per quatre el pressupost que n?hi havia en matèria de cooperació al desenvolupament a este Ajuntament el 2015. No obstant això, la gent que estem dins del sector de la cooperació internacional sempre volem donar passos més avant i per això estem ací, per a sol·licitar que aquest ajuntament seguisca avançant. Seguisca avançant en la planificació, en l'agilització dels tràmits administratius per a fer possible que no només la cooperació al desenvolupament sinó també l'ajuda humanitària, l'ajuda d'emergència que tanta falta fa i que moltes vegades els processos administratius i burocràtics ens ho impedixen. [La presidència li comunica que ha esgotat el seu torn d'intervenció]. També per a convertir-nos en una ciutat d'acollida, per a unflar el pit i parlar de la capacitat d'empatia que tenim dins de la solidaritat internacional i sobretot per a fer un full de ruta que faça possible tot açò perquè si no n?hi ha no n?hi ha cançonetes, i cal tindre el perretes 0,7 ja que faça que puguem participar de la transformació social del món. Gràcies.

Bon dia a totes i a tots. Em diuen Papa Balla Ndong, sóc del Senegal i em trobe al País Valencià fa més de 10 anys. En primer lloc, moltes gràcies de donar-me la possibilitat, l'oportunitat de parlar en aquest saló de l'Ajuntament de València. En segon lloc, lloc vull anar ràpidament. Per tant, vos demane de parlar en castellà perquè el meu valencià no és encara perfecte. Gràcies. Quisiéramos responder a tres preguntas. Son preguntas que quizá dentro del discurso del alcalde ya tenemos las respuestas, pero queremos también intentar recalcar alguna respuesta empezando por cuál es realmente el estado de nuestra ciudad, donde nos encontramos como inmigrantes. En primer lugar, a nivel infraestructural podemos pensar que hay tres barrios como el barrio de Natzaret, el barrio de Orriols y el barrio de Torrefiel, que siguen teniendo escasez de lo que son servicios sociales y educativo. Solamente un ejemplo, los servicios sociales de Orriols que están llevando toda la zona y a veces no dan abasto a todo. A nivel también trabajar la seguridad y la cohesión social y la convivencia sigue siendo muy difícil en esos barrios. Ahora, a nivel superestructural, quiere decir como herramientas de sociabilidad. Podemos pensar que nosotros los inmigrantes todavía no hay un diagnóstico sobre la participación de las asociaciones y colectivos inmigrantes en las asociaciones ciudadanas de nuestra ciudad. Podemos también recalcar la pesadilla del padrón porque seguimos teniendo esa dificultad, sobre todo los inmigrantes en situación administrativa irregular. Y la segunda respuesta, de lo que se ha mejorado, podemos decir que es cierto que València tenemos muchos carril bici, es realmente una pasada pensar que se puede circular por València sin necesitar el coche. También la creación del Consejo Local de Inmigración e Interculturalidad que es realmente un órgano propositivo y constructivo, podemos comentar que ha sido realmente muy importante. Para terminar, porque me queda solamente un minuto? [La presidència li comunica que ha esgotat el seu torn d'intervenció], decir que estamos viviendo la intolerancia institucional. No de todas las instituciones, pero de algunos elementos que están dentro y que hacen difícil la convivencia. Por lo tanto, pedimos formación a funcionarias y funcionarios del Ayuntamiento sobre interculturalidad, sobre respeto a la diversidad, también sobre? [La presidència li reitera que ha esgotat el seu torn d'intervenció ] lo que es mejorar esa convivencia que ha dicho también en su discurso el alcalde, pensando que València es una ciudad de paz. Moltes gràcies.?

Bon dia a totes i a tots. Alcalde, regidores i regidors. Les persones lesbianes, gais, trans i bissexuals com a col·lectivitat política, social i cultural hem patit una situació constant d'invisibilització, menyspreu, boicot i ajornament de les nostres demandes en dècades de govern políticament i socialment conservador, i fins i tot reaccionari a tots els nivells polític-administratius del territori valencià. Malauradament, l'Ajuntament de València no era una excepció. Dit aixó, i sense cap intenció de desmeréixer tota la feina feta, la veritat és que no teníeu el llistó massa alt en quant a polítiques LGTB en aquesta ciutat. De fet, en els anterior governs del Partit Popular, brillaven per la seua absència. Però, per fi, l'Ajuntament de València comença a jugar el seu paper en la normalització social de la diversitat sexual, de gènere i familiar que caracteritza la nostra societat. Les aules de la ciutat de València, en tots els nivells educatius, comencen a ser espais més segurs per a l'alumnat LGTB, a través dels tallers que estem portant a cap a través del Pla Divèrsia, amb col·laboració la de la Regidoria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. A través de la Regidoria d'Acció Cultural hem format a personal de biblioteques de la ciutat de València perquè siguen capaços d'identificar materials que reflectixen la diversitat sexual, familiar i de gènere. L'accés al món laboral per a persones en situació i<%/%>/o risc de vulnerabilitat sociolaboral és una qüestió que també ens hem posat a treballar conjuntament amb l'Ajuntament de València, a través de la signatura del conveni amb Fundació Pacte per a l'Ocupació de la Ciutat de València (FCVPE), per treballar el programa d'ocupació i desenvolupament econòmic València Activa sota el lema ?Lluitar contra la LGTBfòbia passa també per la integració professional'. A nivell institucional s'han comprés moltes qüestions en el tema LTGB. Vull remarcar algunes accions portades a cap per aquest Ajuntament: l'homenatge a Margarida Borràs i a totes les víctimes de l'LGTBfòbia. Els bancs pintats amb el color de l'arc de Sant Martí, la resposta d'aquesta corporació a l'autobús de l'odi, i en contrapartida, la presència de l'autobús de la Policia Local en la manifestació de l'Orgull i la campanya València, Ciutat orgullosa del seu orgull. Ja era hora, eh? Perquè l'Orgull LGTB és una de les activitats de la ciutat que més gent mou. Evidentment, no ens comparem amb les Falles, ni és la nostra intenció, però ningú pot negar que al voltant de la celebració de l'Orgull aconseguim mobilitzar a milers de persones. És el moment de major visibilitat del nostre col·lectiu i això ho ha sabut aprofitar ben bé l'Ajuntament, tant amb la campanya València, ciutat orgullosa de l'Orgull, com amb el conveni que hem signat per donar-li una major visibilitat a la nostra realitat i a través del qual col·laboren amb accions i activitats que Lambda porta a terme des de fa anys sense cap tipus de suport. També facilita tant l'organització de la mani com la gestió de la festa de l'Orgull a la plaça de l'Ajuntament. I em deixe coses perquè tampoc és qüestió de fer una enumeració de totes les coses que s'han fet. s cert que les mesures que s'han implementat són mesures encertades, que anem pel bon camí. Però la veritat és que ens pareixen insuficients, però davant de tants anys d'abandó institucional la sensació que tenim des del moviment LGTB és que sí que anem ben encaminades i hem de seguir. Hem de seguir mentre no aconseguim la igualtat plena... [La presidència li reitera que ha esgotat el seu torn d'intervenció ] i real per a les persones LGTB. Caldrà seguir implementatmesures, accions i campanyes que es realitzen de forma coordinada i a poder ser conjunta per part de totes les administracions implicades, i que es puga assolir amb major rapidesa, cohesió i èxit l'objectiu de la plena normalització de la diversitat sexual, de gènere i familiar. Seguim, seguim, seguim sense parar. Gràcies.

Començaré donant les gràcies a tots els veïns i les veïnes que han estat fent una crítica constructiva, tan necessària per a la nostra tasca. Crec que parle en nom de tot l'equip de govern, vos hem escoltat i ho millorarem. Estem a lequador duna legislatura històrica, la primera que ve a ocupar-se de les persones després de 24 anys de saqueig. És el moment de mirar una mica enrere per veure si el rumb marcat és el correcte. Amb el municipalisme com a element diferencial, des de ValC sabíem que els grans canvis sempre shan donat a les ciutats i ara estem més convençudes que mai perquè a tot lEstat espanyol les ciutats estem demostrant que es pot gestionar posant com a prioritat el bé comú. La primera cosa que hem demostrat és que els nostres municipis són solvents, només feia falta deixar de saquejar les arques públiques. La segona cosa que hem demostrat és que és possible posar a les persones al centre de les polítiques públiques i ho estem fent a pesar que el Govern central ?PP i Cs' ens impedeix contractar el personal necessari per gestionar els recursos municipals i ens obliga tornar, al final de lany, els diners que no hem pogut executar precisament per falta de personal. El nostre objectiu a l'entrar en el Govern va ser fer de València una ciutat a escala humana i reclamar el dret de les valencianes i els valencians a la seua ciutat. Què ens trobarem? Què hem fet? Què queda per fer? Portàvem tants anys de saqueig que la gent de la meua generació no tenim memòria duna altra manera de gestionar que no siga al mandat dels interessos privats. Ara, tot el nostre esforç es centra en pegar-li la volta a una maquinària perversa que ignorava de manera sistemàtica els drets de la ciutadania. I quan parlem de ciutadania ens referim a totes les persones, en situacions molt desiguals, que compartim un espai comú, la ciutat de València, on desenvolupem la nostra cultura, la nostra manera de viure. Així, anem a parlar despais, de persones i de cultura. Començarem amb els espais. Hem heretat una ciutat maltractada, marcada pels grans esdeveniments i una llarga suma de despropòsits urbanístics sempre al servei dels interessos privats que mai no han retornat res valuós a la ciutadania. Daquesta gestió nefasta per a la ciutat, i molt profitosa per alguns, encara estem arreplegant cadàvers: els boxes i el circuit de F1, una agressió incomprensible al nostre patrimoni, lEstadi del Mestalla, la zona zero del Cabanyal, els 400 M ? de deute de la Marina, la hipoteca urbanística que suposen la mala gestió dels PAI del Grau o de Benimaclet, la ZAL, la Punta... La llista derrades, per ser suau, és interminable. ValC no es reconeix en aquesta ciutat i vol que la ciutadania participe i decidisca com ha de ser la València del futur, com serà el nostre espai urbà, els nostres carrers i les nostres places. Destruir és molt més fàcil i molt més ràpid que construir. Sabem que costarà generar la política de vivenda que necessita la nostra ciutat, però anem per bon camí, abans no n?hi havia res. Al final de 2017 tindrem les primeres vivendes per adjudicar i entre 2018 i 2019 anem a rehabilitaren més de 100 vivendes a la ciutat. Amb això haurem augmentat en un 50 % el parc de vivenda municipal, rehabilitant i dignificant el que el PP va voler destruir. Alguns pensen que haguera estat més fàcil vendre aquest patrimoni i deixar-lo en mans dels interessos privats. Però lexperiència en barris com els Velluters o el Carme ha demostrat que els inversors privats no tenen pressa, i ací estan, ací es queden els solars, esperant que puge el valor del m . 2 Per aquest motiu lactual equip de govern va decidir liderar el procés de rehabilitació del barri del Cabanyal i buscar recursos que pogueren cofinançar i multiplicar la inversió pública. Aquest camí sabíem que era més lent, però també érem conscients que la ciutat no té els recursos suficients per a revertir la devastació que el PP va provocar al Cabanyal. El que és realment important és que gràcies a les ajudes europees combinades amb les de la Generalitat i el Ministeri tindrem en els dos propers anys rehabilitades més de 70 vivendes per a lloguer social, apostant per la diversitat (majors, joves, famílies), fent realitat la reivindicació dun Cabanyal sencer i viu. Sabem que el problema de laccés a la vivenda no pot esperar i, per això, hem posat en marxa mesures demergència, com ara les ajudes al lloguer, que aquest any han arribat a 2 M ? que alliberen a 800 famílies de la càrrega insuportable del lloguer de la seua vivenda. Hem continuat donant la millor assistència a la ciutadania en casos de desnonaments amb entitats bancàries i entre particulars, amb 230 famílies ateses i més del 75 % de casos resolts positivament. Però no volem quedar-nos ací. Anem a preparar una oficina per mobilitzar el parc de vivendes privades buides, mitjançant mesures que donen seguretat als arrendataris. Lobjectiu és potenciar el lloguer estable enfront del lloguer estacional perquè sabem que un barri pròsper ho és, fonamentalment, per la implicació dels seus veïns i veïnes. La nostra ciutat vol ser sostenible i socialment responsable. Per aquest motiu hem canviat el rumb de Las Naves i hem posat la innovació al servei de les persones, donant ajudes i premis a projectes que treballen en làmbit de la innovació social. Des de Las Naves hem aconseguit projectes europeus fonamentals per al compromís de València amb el canvi climàtic, com ara, Plastic Circle, per la millora de les taxes de reciclatge, o Grow Green, que subvenciona lAjuntament amb més d1 M ? per a la rehabilitació de zones verdes al barri de Benicalap. Hem realitzat una auditoria energètica dels edificis municipals que ha suposat un estalvi de 3,3 M ? en dos anys i hem posat en marxa el projecte 50<%/%>/50 destalvi energètic als centres educatius municipals, aprofitant per sensibilitzar els nostres xiquets i xiquetes. Som la segona ciutat europea en fer un mapa de Pobresa Energètica per donar resposta a les situacions dextrema vulnerabilitat en què es troben les famílies que no poden afrontar les despeses de llum i calefacció. Estem treballant en la redacció del Pla dAcció pel Clima i lEnergia (PACE) per reduir el 40 % de les emissions de CO el 2030. El canvi climàtic per a nosaltres és una realitat per molt 2 que Trump pretenga negar-lo. Hem parlat dels espais i ara ens centrarem en les persones. Apostem per fer de València una ciutat educadora que sap que el millor antídot contra la violència i la desigualtat és leducació, dintre i fora de laula. En aquest sentit hem apostat per triplicar la dotació dedicada a combatre labsentisme en la nostra ciutat. De manera vergonyosa, el Partit Popular havia reduït lequip per combatre labsentisme a tres persones. Ara en seran onze i tindrem un nou protocol centrat en el treball amb les famílies. Per garantir la igualtat doportunitats de lalumnat estem elaborant el mapa escolar de la nostra ciutat per a poder equilibrar loferta educativa, reduir desplaçaments innecessaris i fer de lescola un element vertebrador dels nostres barris. També hem fet aquest curs ?ja ho podeu veure a la nova web de la Regidoria? un gran esforç per millorar i optimitzar els diferents projectes educatius que sofereixen des de lAjuntament, de totes les regidories, als nostres centres, intentant complementar i crear espais on desenvolupar les diferents aptituds del nostre alumnat. En el concepte de ciutat educadora, les polítiques dedicades a la gent jove tenen un paper fonamental. El punt de partida daquestes polítiques és reconéixer a la nostra ciutadania més jove com a subjecte actiu de deures i drets. Ens trobàrem amb uns CMJ pràcticament buits de continguts i hem aconseguit que siguen els joves els que proposen i desenvolupen les activitats daquests espais. Un altre eix fonamental per arribar a la València que volem és la participació ciutadana, un àmbit on estava tot per fer perquè si alguna cosa va caracteritzar el govern del PP va ser donar lesquena a la ciutadania. En aquest moment ja podem dir que València compta amb una plataforma digital amb un recolzament presencial que permet la participació ciutadana directa. Estem començant a veure els fruits daquesta participació en projectes com Sembra Orriols, que ja està en construcció, amb un disseny col·laboratiu amb tècnics de l'Ajuntament i que es materialitzarà en el parc de lermita de Sant Jeroni. Estem convençudes del potencial que tenen les Juntes Municipals de Districte com a espais de participació real i directa en els barris. Per això, hem ampliat el seu personal i anem a fer realitat una reivindicació veïnal històrica creant les tres juntes del pobles de València. Apostem per la descentralització administrativa i en un futur voldríem que les decisions de les juntes pogueren ser vinculants vinculants. Conscients que molts barris de la nostra ciutat han patit durant anys labandó del govern municipal, lany passat vàrem començar amb el disseny de tres estratègies integrals en els barris de Natzaret, Benimaclet i Orriols. Hem realitzat al costat dels seus veïns i veïnes un diagnòstic i propostes dacció per a millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Actualment estem finalitzant tècnicament les estratègies dacció integral i abans que finalitze lany seran aprovades en aquest Ple municipal. Hem treballat per limpuls de lassociacionisme consolidant ajudes i construint espais ciutadans de trobada. Hem començat ja a tramitar la construcció dels centres cívics, tant al Cabanyal com a Patraix. És evident que per parlar duna participació real hem de garantir la màxima transparència a les nostres administracions i per això apostem per continuar treballant baix el paraigua del projecte Govern Obert. El portal de transparència de lAjuntament de València adaptat a la legalitat i amb informació necessària per a la ciutadania ja és una realitat. Sabem que una web que no és consultada no serveix per a res, per aquest motiu estem treballant també en la formació de la ciutadania. Hem avançat en el Reglament de transparència i serà aprovat en aquest Ple en els pròxims mesos, perquè volem que la transparència no depenga del color que governe lajuntament, sinó que siga una norma que aplique aquest consistori, com un dret més dels valencians i les valencianes. I com ningú ha de quedar fora daquest procés participatiu, ValC ha apostat per la implicació de les persones migrants, agrupades en les diferents entitats socials, en el disseny de les polítiques de cooperació i interculturalitat, i hem constituït aquests dos Consells, el de Cooperació i el d'Interculturalitat. Estem a lequador del projecte ?La nostra ciutat, el teu refugi? i pròximament obrirà lEspai Intercultural, creat com a punt de trobada de les organitzacions relacionades amb la migració i la cooperació. Continuarem lluitant per eixe 0,7 %. No podem ignorar el racisme i la xenofòbia que encara existeix als nostres carrers, alimentat per la ignorància i sobretot les desigualtats. Per aquest motiu, ens empenyem en fer arribar projectes com ara ?Apuja el to contra el racisme? a les nostres aules i programes de formació en diversitat cultural per al nostre personal funcionari, a més de campanyes ciutadanes que mostren la diversitat com un element que ens fa créixer com a ciutat. Per acabar la meua intervenció parlarem de cultura. Des del Govern de la Nau apostem per una política cultural arrelada als barris. En la nostra ciutat hem assistit en els últims anys al sorgiment dun bon grapat de festivals urbans impulsats pels veïns i veïnes i els agents culturals. Tenim davant noves maneres de desenvolupament cultural que requereixen una nova institucionalitat. Per donar suport a aquest moviment, hem incrementat els recursos com ara les ajudes a les arts escèniques, que shan duplicat en dos anys i que apostem per continuar incrementant. Tanmateix el canvi real ha estat en què ara les ajudes són a projectes, per la qual cosa no només es premien als artistes consolidats sinó també a aquells que mereixen una oportunitat per créixer. Lobjectiu sempre és fer realitat els millors projectes perquè arriben a un públic divers i creixent. Amb el Teatre El Musical estem demostrant que la gestió directa dun teatre no només dóna un millor resultat de programació i demostra el poder integrador de la cultura a un barri com el Cabanyal, sinó que trau les vergonyes de lanterior gestor privat que amb una subvenció del govern del PP ha deixat un forat de mig milió deuros i un edifici saquejat. El seu amic José Luis Moreno no va pagar ni el rebut de la llum. En aquesta aposta per la cultura des dels barris les biblioteques tenen un valor estratègic. Ens vàrem trobar un fum despais, moltes biblioteques. O millor, espais anomenats biblioteques que no estaven dotades ni del personal ni dels recursos mínims. Vàrem fer i estem complint un pla de millora de les instal·lacions i contractació de personal, escoltant les necessitats dels nostres especialistes i dels usuaris. Hem invertit en dos anys 45.000 euros en millores de les instal·lacions i 160.000 euros en actualització dels fons bibliogràfics, que moltes vegades donaven vergonya. Com a repte tenim la visibilització i reivindicació de les nostres biblioteques tants anys oblidades. La biblioteca de Patraix servirà com a projecte pilot duna nova estratègia de comunicació que pretén difondre entre la ciutadania les grans potencialitats de les nostres biblioteques. Per concloure, dir que estem fent un treball de fons, posant les bases per acabar amb 24 anys de menyspreu dels drets bàsics de la ciutadania. No fem política espectacle, treballem per a millorar la vida de la gent. I sí, ens queda molt per fer, però sabem què volem i com arribar a aconserguir-ho. Moltes gràcies.

Alcalde, señoras y señores. En primer lugar, quiero dar las gracias por estar hoy aquí a todos los vecinos y vecinas que nos acompañan y muy especialmente a las entidades sociales que hicisteis posible hace dos años este cambio y por lo tanto hoy este debate. Este cambio, así es, os pertenece y por lo tanto tenéis derecho a exigirnos que nuestro trabajo, que nuestro esfuerzo este a la altura de vuestras esperanzas y expectativas. Durante muchos años en este Ayuntamiento no ha gustado el discurso razonable, inteligente y crítico que las entidades sociales podéis y debéis hacer a vuestras instituciones. Pero a nosotros sí. A nosotros sí nos gusta que nos digáis cómo van las cosas y sobretodo nos importa. Así que gracias, gracias por estar hoy aquí pidiéndonos que impulsemos la ciudad que todos los valencianos y valencianas se merecen. La rehabilitación del Cabanyal, la integración de Nazaret en la ciudad, los problemas de convivencia que hoy se han puesto son cuestiones que nos comprometimos y que nos comprometemos a resolver, pero que hoy seguimos comprometidos a trabajar. Todos teníamos tantas ganas y tanta necesidad de cambio que nos gustaría a todo y a todas ir mucho más deprisa, pero sabéis como nosotros que todo no puede cambiar en dos años. Algunos cambios que necesita esta ciudad son tan profundos que incluso van más allá de una legislatura. Pero precisamente por ello ya hemos empezado, eso no lo dudéis nunca. Ya hemos empezado a poner las bases de una ciudad mejor. Y esos cambios, aunque ya llevamos dos años, ya se pueden valorar y juzgar. Y por eso estamos hoy aquí, para que los juguéis y valoréis. Creo que un cambio político puede juzgarse desde muchos aspectos, pero sin duda hay uno que es el más importante y es si nuestros ciudadanos y ciudadanas han mejorado sus oportunidades para poder impulsar sus proyectos de vida, es decir, en definitiva, si tienen más oportunidades y si es más fácil que sean felices aquí, en nuestra ciudad. Porque de nada sirve invertir, construir o rehabilitar si desde el Ayuntamiento a la vez no proporcionamos bienestar, confort, tranquilidad y convivencia. Porque la ciudad no son sus calles, la ciudad son sus personas. Y queda mucho por hacer, pero en València se vive mejor que hace dos años porque se han producido tres cambios fundamentales. En primer lugar es una ciudad donde hay más oportunidades, en segundo lugar es una ciudad que es más justa y en tercer lugar es una ciudad que genera más confianza. La primera de ellas, tenemos una ciudad en donde hay más oportunidades porque hay 18.500 personas que estaban en el paro hace dos años y que hoy están trabajando. Y no son oportunidades en abstracto, son las oportunidades de familias que ahora sí que tienen una nómina a final de me, de personas que ahora madrugan no para echar currículums sino para ir a su puesto de trabajo, de jóvenes como los 500 que hemos podido contratar estos meses desde el Ayuntamiento y que ya no tienen que decidir entre irse al paro, al exilio o coger un contrato precario. Ellos han sido nuestra prioridad, todas esas personas que han conseguido su oportunidad. Pero aún siguen siendo nuestra prioridad todas aquellas personas que no han encontrado trabajo. Y por eso, porque entendemos que para el Ayuntamiento nunca puede dejar de ser su competencia, todo el sufrimiento de las personas que están en el paro. No entendemos cómo la anterior corporación en los peores años de crisis económica no hizo absolutamente nada por fomentar la economía de esta ciudad y por llevar a cabo políticas activas de empleo. Por eso nosotros sí que hemos activado València atrayendo inversiones, potenciando nuestros sectores económicos como el turismo, el comercio o la cultura, y apostando por la innovación. Derribando barreras para que el dinero sea nunca más la fractura y el elemento que diferencie entre el éxito y el fracaso, ni para las buenas ideas, ni para el esfuerzo. Por eso, hemos puesto en marcha unos cursos de inglés gratuitos para que los hijos de las familias trabajadoras también puedan competir y optar a las mejores oportunidades laborales. Porque los socialistas sabemos lo importante que es trabajar por la igualdad de oportunidades, esa política que nos iguala a todos y nos sitúa en el misma punto de salida en la carrera que es la vida. Lo que me lleva al segundo cambio: València es ahora una ciudad mucho más justa. Este mes que empieza precisamente el curso escolar, todos los niños de nuestra ciudad son iguales en el colegio, todos van a clase con la mochila llena de libros y material escolar gracias al programa Xarxa Llibres y al programa de beca escolar impulsado por el Ayuntamiento de València y ninguno de ellos se va a casa después porque no pueda apuntarse a jugar a fútbol, a ir a la piscina, a hacer gimnasia?, gracias a las 2.000 becas de deporte para familias con menos recursos que hemos puesto en marcha. O que triste era que hubiera en esta ciudad personas mayores solas desatendidas en sus casas o que fueran una carga para sus familias porque no pudieran pagar un centro de día municipal. ¿Cómo se pretendía en este Ayuntamiento cobrar a personas que tenían pensiones de 400 euros' Por eso, les hemos quitado el copago a todos ellos. Porque no queremos ni un niño en riesgo de exclusión, al igual que no queremos que haya ni un solo mayor desatendido porque sus familias no tengan los recursos para poder pagar servicios municipales. Pero si todas las desigualdades duelen, hay una que me permitirán que me detenga porque creo que es la peor de ellas: la que distingue entre mujeres y hombres, y en su peor expresión, la violencia de género. Es insoportable ver cómo se ha hecho habitual las noticias sobre mujeres asesinadas. Tenemos que recordar que cada asesinada es un fracaso colectivo y no podemos permanecer impasibles dejando que todo siguiera igual. Teníamos que hacer mucho más y es que créanme que teníamos margen para hacer mucho más porque inexplicablemente no había en nuestra Policía Local una unidad de policía que se dedicara exclusivamente a trabajar, a ayudar, a acompañar y a proteger a las mujeres víctimas de violencia de género, mientras que sí que por ejemplo había una unidad que se dedicaba a desahuciar a las familias de sus casas. Hoy, la Policía Local de València cuenta con una unidad dedicada en exclusiva a proteger a las mujeres que más nos necesitan y, por lo tanto, a devolverles la confianza en que tendrán un futuro escrito por ellas mismas. Hoy es una ciudad más justa. Y esto me lleva al tercer cambio: la confianza. València indiscutiblemente ha ganado en confianza y en credibilidad. Se ha acabado con la cultura de pagar para jugar. Ahora todos juegan y con las mismas reglas porque el árbitro ya no está comprado. Además, el mundo nos mira de nuevo y nos mira con otros ojos. Ya no salimos en el Financial Times como ejemplo de colapso económico, sino que ese mismo medio nos pone como ejemplo de recuperación económica. Hoy los valencianos estamos orgullosos de que se vuelva hablar de una València que nos hace únicos, una València de oportunidades, justa y creíble, una València que se mueve, una València que avanza pero que no deja a nadie atrás. Esta es una València en positivo. Señoras y señores, les he hablado de la València que hoy somos, pero creo que en este debate todos debemos ser más ambiciosos y tenemos que hablar también de la València que queremos ser. Porque tenemos y podemos hacer más. Les propongo un proyecto de ciudad centrado sobre todo en dos ideas: la primera, una València que genera más oportunidades, y la segunda, una València que conviva. La primera de ellas, la de las oportunidades. Si queremos un modelo económico sostenible sin duda tenemos que apostar porque València sea un polo de innovación y de atracción del talento. Hemos dado los primeros pasos situando la antigua estación marítima como un ecosistema de startups, pero les hace falta un elemento más: la financiación. Por eso les anuncio que vamos a firmar un acuerdo con el Instituto Valenciano de Finanzas para que podamos financiar e impulsar aquellos proyectos que generan un valor indiscutible a nuestra ciudad. No vamos a dejar que se nos vuelva a escapar el talento, no vamos a dejar que nuestras mejores ideas sean aprovechadas por otros, no vamos a perder de nuevo una generación de jóvenes valientes y con capacidad que marcarán el futuro de nuestra ciudad. Digo futuro y jóvenes, y recuerdo lo importante que ha sido el programa ANEM para esos 500 jóvenes de esta ciudad. No queremos que los jóvenes se vuelvan a ir, queremos que trabajen y que se queden, que nos den lo mejor de ellos mismos para tener una ciudad tan buena, como ellos. Por eso les anuncio que vamos a redoblar los esfuerzos y el año que viene intentaremos que sean 1.000 los jóvenes que tengan la oportunidad de un comienzo. De la misma manera que vamos a trabajar para que los más mayores ?igual que los jóvenes tengan una oportunidad de comienzo? tengan la oportunidad de acabar su vida laboral con dignidad. Por eso, les anuncio un nuevo plan de empleo, pero esta vez para mayores de 50 años, para que tengan la oportunidad de reengancharse al mercado laboral y sobre todo tengan la posibilidad de tener una jubilación digna. Y el segundo pilar de este proyecto de ciudad que les propongo es generar una ciudad que convive. Una ciudad que es disfrutada por nuestros visitantes, pero que sobretodo también una ciudad que habitable para sus vecinos. Vamos a garantizar que nuestros barrios más céntricos sigan precisamente siendo eso, barrios, donde vivan familias, con ofertas de cultura y ocio equilibradas que garanticen la convivencia y el descanso de sus vecinos. Si queremos que el centro mantenga su identidad y por tanto su atractivo, debemos actuar para que sus calles no pierdan la normalidad del día a día. Por eso, les anuncio que vamos a limitar el número de alojamientos turísticos en el centro, dentro de Plan especial de Ciutat Vella. Y con el mismo objetivo, les anuncio que vamos a ser una de las primeras ciudades de España en llegar a un acuerdo con las plataformas que anuncian apartamentos turísticos, porque queremos expulsar de la oferta a todos aquellos pisos ilegales que perturban la convivencia y no cumplen con sus obligaciones fiscales. Con ello, seremos una ciudad que busque un centro histórico más amable y abierto a las personas. Por eso, vamos a hacer de València una ciudad de plazas, desde San Agustín y hasta la plaza de la Virgen, pasando por La Lonja, la plaza Ciudad de Brujas y La Reina. Pero también que reforme y reurbanice las plazas de sus barrios, creando una ciudad por lo tanto en su conjunto más humana, más hecha para ser vivida a pie de calle. A la vez que aplicamos un urbanismo de proximidad para que todos nuestros barrios estén mejor conectados porque nosotros somos de los vecinos que van en bicicleta, en transporte público y también de los que necesitan ir en coche, y vamos a pensar en todos ellos. Porque queremos una ciudad con barrios más cohesionados, con más policías y más protección ciudadana también. Mejor dotados de servicios para sus vecinos y vecinas. Que, por ejemplo, tengan también colegios dignos gracias al plan de construcción que anunció el president de la Generalitat Ximo Puig. O mejores infraestructuras sanitarias como el Hospital Clínico, que también se ha apuntado por parte de la Generalitat. En definitiva, queremos una València de sus vecinos, en la que quieran estar, quedarse, crecer y envejecer porque pueda tener un futuro digno y un barrio en el que vivir y convivir. Por eso también vamos a impulsar esa Ordenanza de Convivencia que sea un instrumento que nos permite interponernos entre el enfrentamiento y la concordia, y que entre nuestros vecinos haya un clima de confianza y respeto. Y acabo. Señoras y señores, les hago propuestas porque creo que ya ha acabado el tiempo de hablar del pasado. Esta ciudad, sus personas, merecen que todos hablemos de futuro. Por eso, les he hablado de esta València en positivo que construyen cada día los vecinos y vecinas con su trabajo. La València real, que no tiene nada que ver con la València que proyectaron otros gobiernos, la València que ahora se muestra sin disfraces porque no los necesita. Sabemos dónde estamos y dónde queremos ir. Por eso les he hablado de la València a la que creo que debemos dirigirnos, la València donde sus vecinos tienen la oportunidad para impulsar sus proyectos de vida, la València que convivan todos y todas. Yo creo en esta València y por esta València estamos trabajando, incluso aportando ese trabajo que a veces se ve menos pero los ciudadanos sienten más en su vida diaria. Por esta València generamos acuerdos, somos leales a ellos y desde esa lealtad a los ciudadanos discrepamos cuando es necesario poner los intereses de los vecinos por encima de los partidos. Los socialistas creemos en València, por eso formamos parte de este gobierno, pero, sobre todo, por eso les proponemos este proyecto de ciudad, esta València en positivo. Muchas gracias.

En primer lugar, desde el Grupo Municipal Ciudadanos mostrar también nuestra solidaridad con el pueblo de Méjico, pero le recuerdo que en España estamos viviendo un terremoto legal, un golpe a la democracia y me hubiera gustado en su hora de intervención mostrar también una muestra de solidaridad con los españoles y con el Tribunal Constitucional y con las leyes. Sobre todo para saber, al final, de qué lado está usted y que nos lo dejara claro a todos nosotros. Muy buenos días a todos, a las asociaciones, compañeros del Ayuntamiento, medios de comunicación. Durante esta mañana lo que hemos escuchado es una visión lírica de lo que es la ciudad de València, pero muy alejada de lo que es la realidad. Aquí sólo hay una realidad y es que en el Ayuntamiento de València hay un contrato entre las partes en el que el reparto de sillones ha primado durante estos dos años y donde el ciudadano ha estado en segundo lugar. Este contrato lo que ha traído a la ciudad es un auténtico desgobierno, un desgobierno que lógicamente tiene que contar con su responsabilidad, Sr. Ribó. Pero también con el PSOE, un PSOE que en estos momentos es rehén de la Generalitat. Y con un Podemos que sabe cobrar muy bien lo que son su parte como socio. Este tripartito hasta el momento no ha traído más que descoordinación. Y lo que es peor, inacción. Y de eso quiero que vaya la intervención de este grupo municipal, de la inacción. Señoras y señores de Podemos, ustedes son los responsables de haber traído a la primera línea de la bancada todos los problemas internos que tienen en su partido. Su continuo cainismo está teniendo consecuencias graves en la gestión de este Ayuntamiento. Señora Oliver, portavoz de Podemos, usted ha hecho populismo, sobre todo con las necesidades de vivienda de las personas más desfavorecidas. Le recuerdo sus promesas en su campaña electoral, sus medidas urgentes, ese plan de choque de los 100 primeros días de tripartito, hasta el punto número 12 del contrato de la Nau de todos ustedes donde hablaban de viviendas sociales. Pues bien, a fecha de hoy no ha habido política de vivienda social en València, el presupuesto es cero. Y a eso se le llama populismo. Señor Jaramillo, ¿cómo nos explica los pésimos resultados del Índice de Transparencia Internacional de 2017, que dejan a València en muy mal lugar? En concreto, el número 70 de 110 de toda España. Prueba de ello lo tenemos en InnDEA, centro de enchufismos y de irregularidades hasta el momento. Tras dos ceses, el gerente y el vicepresidente, la primera reunión que tuvimos en el Patronato fue para decirnos que una fusión que estaba en marcha no se hace y que ahora el o la gerente ?ya sabremos quién es' se le iba a contratar a dedo. Señora Fábregas, después de dos años, ¿puede explicarnos en qué consisten los presupuestos participativos' No criticamos la cantidad, lo que estamos criticando es la falta de ejecución. Tiene el 40% de los proyectos de 2016 sin finalizar y el 90 % de los proyectos de 2017 sin ejecutar. No sé para qué preguntan cosas a los vecinos si luego no las hacen, de qué sirve. Creo que se ha dicho esta mañana en este hemiciclo. Es evidente que para Podemos obra social, transparencia y participación son tres valores que es verdad que están en sus discursos, pero luego en la realidad no aparecen. Señoras y señores del PSOE, son ustedes la clave de este pacto de poder. Lo que tienen que aguantar para que Ximo Puig sea presidente. Ustedes, a causa de este contrato, se han manifestado como no merecedores de recomendaciones a favor. Señora Gómez, con usted se da un hecho curioso: tiende a perjudicar siempre a los sectores que debería favorecer. Un ejemplo reciente es su papel en la prohibición del aparcamiento nocturno en el carril bus, donde como sabe le ofrecimos nuestro apoyo y sin embargo prefirió obedecer al Sr. Grezzi y dejar a los hosteleros de lado. En turismo, se habla mucho de turismo. También mostramos el apoyo firmando el Plan de Turismo, pero la realidad es que en estos momentos la calidad del turismo no es la deseada y la rentabilidad del sector está por debajo de la media de España. A su vez, tenemos un problema clarísimo y clarísimo con lo que son la regulación de los apartamentos turísticos. La verdad es que haciéndose fotos en este hemiciclo con los jóvenes no se soluciona la realidad. Tenemos en València un paro juvenil que es superior al de España. En València ciudad el paro juvenil sobrepasa el 50 %, mientras que en España está ya por debajo del 40 %. Esto son datos EPA. Paro juvenil, Sra. Gómez y Sr. Ribó. Esta es nuestra desgracia y esta es la realidad. Señor Vilar, parece que no le dejan poner cierto orden en las distintas delegaciones del Ayuntamiento en las que reina el Sr. Ribó. ¿Alguna vez, en algún momento de su carrera política, se imaginó que tendría a Ribó como jefe? Esa es la pregunta que le pensaba hacer al Sr. Vilar. Sabemos, porque así nos consta, que no le ha dejado tomar todas las decisiones que deseaba con las plusvalías, ni le han dejado bajar los impuestos a sabiendas que tenía margen para ello. En la postura con el IBI a los comercios mostró su discrepancia con el tripartito, pero a su vez ?por desgracia? también su sometimiento. No sé, debería aclarar al Sr. Vilar hasta dónde llegan sus competencias en lo que son sus decisiones y la capacidad de ejecución presupuestaria, porque da la impresión de estar dirigido por usted, Sr. Ribó, de una forma clarísima. Señor Sarriá, considero que su pesadilla es aún peor que la de Vilar. Yo creo que usted no se imaginaba para nada, en ningún momento, que su jefe directo fuese Grezzi. Creo que usted no se lo imaginaba en la vida. Si no, explíquenos qué es lo que sucede en la plaza de la Reina. Le voy a decir una cosa que usted sabe, la ordenación urbana de esta ciudad es la Concejalía de Movilidad y usted lo sabe. Movilidad le está dirigiendo a usted lo que tiene que hacer. No tenemos, además, los criterios aquí aprobados de la revisión del PGOU, no tenemos ni un avance y nos tememos que el tema se nos vaya a quedar en ese punto. Sra. Menguzzato, nos llegamos a preocupar y mucho cuando Grezzi y Fuset criticaron el trabajo de nuestra Policía Local y no entendemos que la hayan dejado sola y vendida en varias ocasiones. Arrastra un problema de falta de personal que no ha sabido solucionar y lo va a empeorar realizando una reestructuración innecesaria e inoportuna en las circunstancias actuales. Si a esto le suma la ralentización de oposiciones, la situación creada es extrema. Mantiene una Policía sin dotaciones, sin equipos materiales y sin formación para los actuales retos de seguridad que tiene la ciudad. Nos encontramos en un momento de seguridad muy delicado. Por ese motivo, desde la oposición convocamos la Junta de Portavoces, donde quedó claro el apoyo absoluto de la oposición, donde quedó claro el apoyo absoluto de los medios de comunicación y donde quedó claro el apoyo absoluto de toda la sociedad. Aproveche ese apoyo, no ceda ante las decisiones del Sr. Ribó y dirijan ustedes la Policía. Se merecen todo el apoyo porque sí, por su trabajo y sobre todo por la situación que tiene la ciudad en estos momentos. Sra. Girau, coincidimos con usted y con el Sr. Ribó en que el deporte es pieza clave en la sostenibilidad y es un valor en alza, pero explíquenos las gravísimas deficiencias que tienen los polideportivos municipales. En el caso del polideportivo de la Malvarrosa la gente tiene que hacer deporte fuera del propio polideportivo. El del polideportivo de Nou Moles, que aquí se ha nombrado; es que ni se han dignado a hacerle caso. Mención aparte, un monográfico debería de ser sobre el estado de la ciudad la situación de plagas de ratas y de cucarachas que tenemos en los jardines, en los parques y en las zonas públicas de esta ciudad. Señores y señoras de Compromís, son ustedes el máximo exponente del desgobierno, de la descoordinación y de los desencuentros y disputas entre socios. Ustedes no gobiernan la ciudad, están dirigiendo el tripartito. Se han basado en un populismo sobre todo ineficaz, que genera un caldo de cultivo ajeno a la buena convivencia y pretende, además, como fin último, adoctrinar a los ciudadanos. Sra. Lozano, sigue sin tener terminado el III Plan de Igualdad y es la responsable ?que también se ha dicho aquí?de la Universidad Popular, con más de 700 personas afectadas y una web colapsada. Sra. Castillo, en el Cabañal seguimos con una degeneración ?se ha dicho aquí? social progresiva del barrio, sin que su Concejalía presente medidas efectivas. Fíjense si estoy empleando veces la palabra efectividad, eficacia. Les recordamos que el Cabanyal era y es prioritario, y no ha sabido poner en valor todo el apoyo que le hemos entregado para recuperar el barrio. Para nosotros representa la gran decepción y esto es una muestra de que la política social no es solo posición sino que es también hay que saber gestionarla. Sr. Galiana, me consta que lo intenta pero es que no se entiende ni con los suyos en el Consell, lo de ayer discutiendo con la Conselleria es incomprensible. Y dos, ya que la sociedad civil quiere ponerse de acuerdo pues facilítelo, no haga todo lo contrario que es lo que está haciendo. Y sobre el tema también de las terrazas es que vamos a menos, hemos pasado de un máximo de casi 200 terrazas señalizadas en el segundo trimestre a no alcanzar ni siquiera las 50 en el primero. Sr. Campillo, hoy, a dos meses de la entrada en vigor de la ley de accesibilidad ?por cierto, Sr. Ribó, no ha nombrado la accesibilidad en su discurso? tiene usted la vergonzosa cifra de más de 100 edificios públicos no accesibles o mínimamente accesibles en esta ciudad, sobre un total de 307. Y ahora admite que no va a llegar a cumplir la ley, claro que no va a llegar. Con lo eficaz que hubiera sido ?otra vez la palabra eficaz? poner en marcha un plan de adaptación tras los resultados de la auditoría que le pedimos que hiciera. Pero no, prefirió reírse de nuestra aportación a los presupuestos del año pasado donde le dábamos cinco millones para accesibilidad y usted se rio de las bromas del Sr. Vilar. ¿Y qué me quiere decir de lo que ha sido las instalaciones educativas' El el Colegio Santo Ángel de la Guarda con todo atrasado y el Colegio 103 se ha dignado a poner un toldo para que dé sombra en uno de los dos patios. Aquí lo que tiene usted es dejadez, falta de voluntad y nulo compromiso. Señora Soriano, a pesar del mayor presupuesto de este año, usted asigna 20.000 metros cuadrados al jardín por operador y 7.140 árboles para podar por trabajador. Esto son zonas de València Sur, estos son datos que ni en la Primera Revolución Industrial se daban. Con usted se caen los árboles, los jardines desaparecen y la ciudad cada vez está más sucia. Sra. Tello, ¿sabe lo que verdaderamente es inmoral' Permitir que se le mueran los perros y gatos en el núcleo zoológico de Benimàmet, 1 de cada 4 animales que está refugiado se nos muere. Sr. Grezzi, le considero quien, de facto, dirige esta ciudad. Con un alcalde a tiempo parcial y con el incomprensible beneplácito de PSOE, ha instalado su estilo y criterio en las áreas más relevantes del Ayuntamiento moldeando una ciudad a su gusto e ideología. Lo peor es que su forma de ser necesita siempre un contrincante o enemigo, en este caso el conductor. Lo peor, es que su forma de entender València excluye a toda el área metropolitana, a más de 500.000 vecinos. Y lo peor, con todo lo que usted nos quiera contar y nos quieran contar los de Compromís, es que en València la congestión del tráfico ha crecido un 2 % en 2016 ?índices del TomTom? y es la 9 ciudad de España con más congestión. Consecuencia de ello es que cada valenciano está en el coche 19 minutos más al día de lo que debiera, esto se lo elevamos a horas son 115 horas al año. Es decir, nos está quintando 5 días de la vida cotidiana de los valencianos. Sr. Fuset, usted ha logrado un récord por ser el primer presidente de la Junta Central Fallera y concejal de Cultura Festiva en ser reprobado por su gestión. La pregunta que nos hacemos es, ¿quién decide en última instancia en su área? Esa es la gran pregunta, Sr. Fuset, porque a usted lo considero un peón, el peón necesario para inocular el nacionalismo en los valencianos. Y lo más preocupante es que sería capaz de poner en peligro la notoriedad de las Fallas en la UNESCO y el prestigio internacional de la ciudad con tal de conseguir el objetivo que le han marcado los suyos. Por último, ¿para qué quiere saber Compromís tantos aspectos personales de los falleros' ¿Existen en este Ayuntamiento listas negras de buenos y malos valencianos' ¿Qué piensa Compromís del 1 de octubre? Me gustaría, insisto, que nos sacaran de dudas. Sr. Ribó, este es su desgobierno, concejal a concejal. Tres partidos unidos por un contrato e intereses individuales donde la ideología se está anteponiendo a la gestión. Y un estilo propio, exclusivo de València, que es el grezzismo. De todos los populismos que hay en España, en València nos ha tocado el más peculiar y el menos eficaz, el más adoctrinador e impositivo, el que incumple más sus promesas sociales y lo que es peor de todo, el que más divide. Es usted el que disimula la degradación de la ciudad y el que no permite que esta pueda sumarse a la recuperación que está viviendo España lentamente, y está ahuyentando a inversores. Lo hemos visto durante estos dos años es a muchos inversores que ni siquiera los ha querido recibir. Dígame porqué tengo que creerle de ahora en adelante en que todo eso va a cambiar. Como partido liberal y de centro, desde Ciudadanos trabajaremos para que esta ciudad esté fuera de las imposiciones y de los adoctrinamientos, para que exista libertad, libertad de los padres para elegir el colegio de sus hijos, para que exista igualdad de las personas y se puedan recuperar. Igualdad, pero igualdad de oportunidades, no igualdad de pensamiento que es lo que algunos quieren en esta sala. Estamos trabajando para que València efectivamente sea una ciudad de oportunidades, pero no desde la ideología, no desde la lírica, sino trabajando de verdad y apoyando a los que están intentando sacar adelante esta ciudad que son los ciudadanos, que son los autónomos y que es el pequeño y mediano comercio. A todos esos nos debemos y por eso vamos a presentar en la próxima comisión del lunes una bajada de impuestos para ayudar a todas estas personas, con especial mención al IVTM. Gracias.

Moltes gràcies. Benvolgut alcalde, companys i companyes de corporació, poble de València. Voldria agrair les paraules dels qui hui amb esperit crític han participat d'este debat sobre l'Estat de la Ciutat que, com ha demostrat l'alcalde Joan Ribó, ha vingut per a quedar-se. Des de Compromís entenem este debat com una oportunitat per reflexionar en veu alta i fer una ullada al camí fet però també al que ens queda per davant. Les entitats que heu intervingut sou una xicoteta part d'una València crítica i exigent, però també propositiva i plural que els regidors i regidores de Compromís ens trobem diàriament al carrer on ens paren i ens pregunten, ens proposen o ens plantegen crítiques al fer coses tan quotidianes com anar al mercat o pujar al bus. Perquè per a la gent de Compromís no hi ha prou amb estar al costat o a prop de la ciutadania, sinó que senzillament mai devem de deixar sentir-nos part, mai devem de deixar de formar part d'ella. Per això, segurament som dels qui quan podem ens agrada passejar per una ciutat de la que en moltes ocasions haurem dit que té el tamany ideal, baixar al riu a fer exercici o a passejar el gos, ens alegrem quan estrenem manega curta amb la primera mascletà i ens emocionem amb les notes d'una banda de música. Però fins i tot en eixes escenes que poden semblar tant d'espot publicitari, la gent de Compromís no oblidem que una ciutat no és un decorat de pel·lícula. Una ciutat som les persones, València no és un decorat, València som la seua gent. I encara que puga parèixer una obvietat un tant poètica per a un debat polític, esta afirmació explica l'aportació més fonamental del canvi que l'alcalde Ribó lidera a València. Hem sobreviscut a un quart de segle de PP on la ciutat era un gran decorat en què els valencians i valencianes érem, en el millors dels casos, figurants davant projectes megalòmans i grans saraus que amagaven foscos negocis per a quatre, generaven un gran forat negre i també, en massa ocasions, un allau de corrupció que ens va sotmetre a l'endeutament, la baixa autoestima i la vergonya d'una imatge immerescuda llaurada per 40 lladres que no mereixen representar-nos. ?Què bonica està València?, ens deien mentres alguns saquejaven les arques. I tenien certa raó. El problema és que parlaven d'una altra València, d'una ciutat-decorat que donava l'esquena a la seua gent. Per això, quan el bufit de la crisi es convertí en huracà i el decorat se n?anà a fer punyetes molts descobriren que de res servix tant de ciment blanc i de gran evento si els governants obliden que la València real és l'escenari de vides humanes i no només un tauler del Monopoly en mans de polítics corruptes. L'aposta valenta i humil per la ciutat real, la de les persones, és clau al projecte en marxa de Compromís i del Govern de la Nau. Perquè per dir-ho clar i ras, l'objectiu d'este govern és senzillament, ambiciosament, que els valencians i les valencianes puguem viure millor. I amb eixe objectiu continuem arromangat per rehabilitar València, començant per rescatar persones i començant especialment per les més vulnerables. Per això, encara que estes coses no solen fer massa soroll, allò que més satisfacció ens genera de la gestió de Compromís al govern de Joan Ribó està haver marcat com a prioritat les polítiques socials, posant les persones al centre i no en la diana. És el que hem fet, per exemple, quan augmentem en més d'un 50 % el pressupost d'emergència social o dupliquem els 5.000 expedients a 10.000 d'ajudes actuals. Però també és el que fem quan afavorim l'empadronament de les persones més marginades o ens plantem davant els poderosos i aconseguim que cap banc puga deixar una família sense casa o que cap empresa puga tallar-li la llum o l'aigua a una família que no necessita. És el que fem quan passem d'un model de caritat a un model de justícia social i dignitat humana com el que es porta a terme en els 11 centres de Servicis Socials, als quals prompte es sumaran 3 més als barris de la Saïdia, el Cabanyal i a les Naus d'un Parc Central que com molt bé s'ha dit a partir de març podrem visitar. Si la ciutat som les persones, si València és la seua gent, què millor que començar per rehabilitar els pilars i les vigues més danyades' Un debat sobre l'estat de la ciutat no és només un debat sobre xifres sinó sobretot una reflexió sobre les perspectives del benestar i la qualitat de vida de les persones, les famílies i les seues vides que són les que s'amaguen baix les xifres. Per això, cal reconèixer és que este canvi de model iniciat, per ambiciós i profund, necessitarà molt més de dos anys i possiblement més de quatre per a ser complet si és que algun dia s'arriba a completar. Però de la mateixa manera que fa poc València s'omplia sorprenentment de fruites per cridar l'atenció sobre la nostra horta i anunciar que som Capital Mundial de l'Alimentació, en estos dos anys de canvi del decorat a la ciutat de les persones també comencen a ser visibles els fruits a tots els barris i pobles de la nostra València. Per això, vull convidar-vos a continuar descobrint la València que ja està en marxa a traves dels ulls d'alguns dels qui són l'autèntica raó de ser del nostre treball. Com, per exemple, els ulls de Pablo, un jove arquitecte de Benicalap qui després de dos anys vivint fora per estudis viu amb entusiasme la transformació que ha trobat al tornar a casa, començant pel seu barri on després de dècades d'abandonament veu com ara s'ha rehabilitat el gran parc i fins i tot es recupera patrimoni amenaçat com el Casino de l'Americà. A Pau, que li agrada l'urbanisme i viatjar quan pot, li resulten especialment curioses algunes polèmiques de l'aposta d'este Govern per una mobilitat més sostenible, on les persones recuperen el terreny arravatat per les màquines. Sap que això de la sostenibilitat és sinònim d'una vida més amable i amb menys fums, sap que el més normal en ple segle XXI és que les ciutats europees com és esta apostem amb valentia pels espais per als vianants i una mobilitat diversa i racionalitzada. I creu, a més a més, com molts que València té el tamany ideal per a intentar-ho. Per això aplaudix intervencions valentes com la de Ciutat Vella per preservar, com faria qualsevol, el tresor del nostre centre històric. O la progressiva incorporació de les zones 30 com les que prompte vorem en Benimaclet, Russafa i tants altres barris, en molts casos per cert per peticions veïnals. Però Pau també és exigent i vol vore realitat les pròximes intervencions com les de la Plaça de la Reina i hui segur que estarà un poc més feliç de saber que prompte la reforma de la plaça de Ciutat de Bruges ajudarà a donar rellevància a un triangle marcat per tresors com el Mercat Central, els Sants Joans i una Llotja Patrimoni de la Humanitat per la qual fins fa ben poc encara passaven milers de cotxes amb fum. Pau també estarà hui una miqueta més content de saber que València ha duplicat el seu transport públic nocturn. O que després d'anys d'abandonament la Generalitat, per fi, s'ha compromés a rellançar les obres de la T2. I així i tot, segurament coincidirà amb nosaltres que encara cal fer molt més. Per això ell, com nosaltres, no deixarà passar cap oportunitat per exigir al Govern de Rajoy que deixe de discriminar-nos i que ens concedisca les ajudes al transport públic que València mereix i necessita i que altres ciutats com Madrid i Barcelona per cert ja tenen. Els ulls de Marisa, de Patraix, parlen d'altres canvis mentre es fa un cafè a una terrassa. Una terrassa, per cert, de les 514 que este govern ha pintat en només un any i que contrasten amb les 11 pintades en l'últim any del PP. I això que Montoro no ens deixa contractar personal. Marisa parla emocionada del seu fill, que en el passat fou víctima de bulling homofòbic. M?explica que a la celebració de l'orgull a esta plaça de l'Ajuntament, que cada vegada és més sentida com la plaça del poble, va mirar als ulls del seu fill i li va dir: ?¿Lo ves hijo? València te quiere?. Sap que fer visible la pluralitat mai és una tonteria, ni tans sols quan es pinta de diversitat un banquet. Sap que no és cap tonteria sensibilitzar per evitar el masclisme i la violència de gènere, el racisme o la xenofòbia, ni promoure la tolerància o treballar per les persones amb risc d'exclusió. És el que este Govern fa, per exemple, quan potencia els tallers o els itineraris laborals personalitzats, quan posa en marxa programes com Orriols es mobilitza per a la inserció o el que farem ben prompte al duplicar les ajudes mensuals per a famílies sense ingressos incrementant, a més a més, en un 10 % el que estes reben. Al Marítim són els ulls de Lorena els que viuen el canvi. Una cabanyalera orgullosa de vore com un govern progressista i laic, sí, respectuós amb una diversitat religiosa que ja és realitat fins i tot als cementeris, entén el valor patrimonial de la seua Festa Gran. El Museu de la Setmana Santa Marinera, com també el de les Roques del Corpus, ha experimentat millores que han contribuït a que, a l'igual com al Museu Faller, es multipliquen les visites. Moltes d'elles les de milers de turistes que volen conéixer la València real, sense els maquillatges de grans saraus ruïnosos. Visitants que veuen i viuen la València efervescent de les xicotetes coses, com ho fan els seus veïns. Eixes xicotetes coses que fan bullir quan una camioneta escenari porta la cultura als barris o ho fa la Gran Fira de Juliol, quan es recupera el seu patrimoni històric, quan s'aposta per posar en el mapa els seus mercats municipals i, fins i tot, s'aposta per reformar-los, com prompte passarà en el Grau. Lorena és també conscient dels esforços fets per millorar la neteja a tots els barris després de tants anys de retallades del PP. Un augment proper al 15 % només engunay que ha fet possible coses com que els carrers s'agranen un 122 % més en dies festius o que es netegen amb aigua un 86 % més que abans. Millores que s'acompanyen de conscienciació i de centenars de noves paperes a voreres que ara són més amples, amb carrers amb nous passos de zebra per estimular un passeig tranquil i la compra en un xicotet comerç de proximitat que tractem de protegir front a les grans superfícies. Però ella, com tants altres veïns, també és exigent i ens demana que fem encara més. I nosaltres, que sabem que els recursos són limitats, treballem amb valentia amb mesures com el Pla d'Eficiència Lumínica que ens permetrà estalviar fins a 2 milions d'euros en la factura de la llum anual. Recursos que podrem aprofitar, per exemple, per a fer el Parc de l'Ermita dels Orriols que ja està en marxa. Lorena, sent del Cabanyal, ens reclama també ser àgils amb la rehabilitació del seu barri, víctima d'una destrucció programada durant dècades pel PP i que ja palpa l'esperança que representen les inversions del programa EDUSI; 47 operacions, de les quals 39 estaran ja en marxa en 2017. Ella com molts altres veïns ens reclama celeritat. I nosaltres, que sabem tot el que han patit, li podem confirmar que ara tot anirà més ràpid. Que al igual que eixa Marina de València que s'obri al veïnat després del canvi, el Cabanyal i el Canyamelar també tornaran a somriure com el símbol imprescindible que són de la nova València. Al Botànic viu Vanessa, una perruquera que ara veu més a prop el moment en què el solar de Jesuïtes s'omplirà de verd. Després de molts anys, ha tornat agafar la bici i és una dels milers d'usuaris d'eixe anell ciclista que ja és el carril més usat de la ciutat. Pensa que si en països com Holanda s'agarra tant la bicicleta, València que téu el seu tamany i clima ideal és perfecta per a ser capital mediterrània de la bicicleta. El seu pare, jubilat, fou un dels primers followers de l'Ajuntament quan este, per fi, es va obrir a les xarxes socials per a comunicar-se amb la ciutadania. Per a ell, entre altres coses, el canvi és optar a un dels horts urbans que es preparen en barris com Malilla i vore com es fa justícia amb la memòria històrica obrint al públic els refugis, al temps que es retiren honors a la dictadura franquista. Diu que és el normal en una ciutat democràtica. Gabriel, un jove faller de Benimàmet, diu que ara es sent més ciutadà de València gràcies, per exemple, al nou local multiusos. I per cert, espera ansiós l'obertura els pròxims mesos del nou Parc Lineal. Vicente, que és economista, destaca el canvi en la gestió econòmica i que en només dos anys s'ha aconseguit reduir el forat econòmic que va arribar a estar en 2012 a la meitat. Diu que la dreta mentix fins i tot quan diu que gestionen millor l'economia, de no ser ?alerta? que parlen de la seua butxaca. Mari Cruz, de Montolivet, diu que no fa massa encara va votar al PP. Diu que per ella el canvi és saber que ara als contractes municipals una clàusula impedix contractar amb empreses condemnades per finançar il·legalment a partits polítics. I Sergio, encara exiliat a Londres, te moltes ganes de tornar a casa i jutjar amb els seus propis ulls el canvi que vivim. Això sí, preferix fer-ho amb la satisfacció de saber que els 9 imputats per corrupció del Partit Popular han deixat el seu escó i han ajudat per fi a retornar la dignitat a València. Això, per desgràcia, no depén d'este govern. Són només algunes històries basades en fets reals, en persones reals, en perfils reals, que configuren la ciutat real, la València real, la de les persones, la del canvi. La que treballa, persistix i espera. La de les xicotetes coses que busquen el benestar i la qualitat de vida. La València que encapçala Joan Ribó, la València la qual Compromís ens sentim ben orgullosos per treballar. Satisfets pel treball fet i humilment il·lusionats també per tot el que ens queda per fer. Ho farem, ho farem col·lectivament, junts i amb valentia. Moltes gràcies.

Buenos días, alcalde, concejales, representantes de las distintas asociaciones, señoras y señores asistentes a este pleno. Efectivamente, este debate ha venido para quedarse. Pero es que ya estaba desde 2012, no os lo habéis inventado vosotros. Ya se hacía este debate, claro que sí. Además de estar una hora escuchando al Sr. alcalde y a todos vosotros la lectura aburrida que nos habéis soltado aquí. Dividiré mi intervención en cuatro puntos. La primera, en materia económica en la que se han apropiado de méritos ajenos a falta de logros propios. La segunda, de inversión y gestión en la que no reconocen los verdaderos problemas. Yo no sé, alcalde, si quien le ha preparado el discurso ha pensado en València o es que se ha tirado todo el verano en Sidney porque desde luego todo lo que ha dicho, además de dejar de lado las posiciones de sus compañeros de gobierno del PSOE y de Podemos creo que viene muy de lejos. Ya se lo han dicho todas las asociaciones, esto está igual en el mejor de los casos que hace dos años, cuando no peor. Todavía tampoco sabemos cuál es su ideología en un momento determinante para nuestro país, lo pregunté el lunes en la Cadena Ser, en el debate. Oiga, ¿qué piensa usted del referéndum de Catalunya de dentro de diez días' ¿Esto es transparencia? ¿Por qué no contesta a esta pregunta? Porque afecta a la ciudad de València y afecta a España, a la que no ha nombrado en todo su discurso. Y en cuarto y último lugar me centraré en la gran mentira que han propuesto ustedes encima de la mesa hoy que es el tema social, que es algo de lo que se han despreocupado. Sra. Gómez, ¿realmente cree que los valencianos ?como ha dicho en su discurso? viven mejor ahora que hace dos años gracias a ustedes' ¿Realmente piensa que a estas alturas los valencianos pueden creer sus promesas de lo que van a hacer viendo lo que han hecho a lo largo de estos dos años' Ha aumentado la desconfianza entre ustedes, las asociaciones lo han dicho, y el único motivo que les mantiene unidos es mantenerse en el poder. Autocomplacencia, demagogia y varias mentiras. València está más sucia que antes, hay un mal estado de los jardines, se está produciendo un incremento de la mendicidad y hay un caos circulatorio al que luego me referiré. En el apartado económico, ha presumido usted de haber reducido las deudas, de pagar antes a los proveedores, de que la 413 está en 400.000 euros y de que tienen 89 millones de euros de inversión. ¿De qué les sirve a ustedes esos 89 millones de euros de inversión si no los ejecutan, alcalde? ¿Para qué le pide usted más dinero al Gobierno si no tiene capacidad de ejecución en materia de inversión? Usted se encontró las arcas de este Ayuntamiento con más de 100 millones de euros en caja y con un superávit presupuestario a lo largo de todos los últimos años. Y usted en el momento en que tuvo que aprobarse la estabilidad presupuestaria estaba enviándole tuits a Maduro, usted iba en la dirección contraria respecto de las medidas que tenía que adoptar este país. ¿Cómo puede ahora usted presumir de que este Ayuntamiento esté saneado y vaya bien. Sra. Gómez, ha hablado usted de empleo. Partido Socialista, 25 % de paro han dejado a este país cuando han gobernado; ahora estamos en el 17 %. No me hable usted de empleo, Sra. Gómez. Hábleme de otras cosas, hábleme por ejemplo de turismo. Esta mañana la he escuchado en la radio, ahora dice que la tasa turística la apliquemos los ayuntamientos porque València no es igual que Benidorm ni que Alicante. ¿Pero qué disparate es ese? ¿Lo ha consultado con los servicios tributarios del Ayuntamiento? La tasa turística es autonómica, señora, no es municipal. Es que no se enteran. Han dispuesto de más de 100 millones de euros para inversiones el año pasado y 100 millones este año en el 2017. ¿Dónde están esos 200 millones de euros' Por cierto, Sra. Oliver, no se devuelven al Estado, siguen en las arcas municipales. Apréndase también usted un poquito la normativa municipal. El dinero que llega al Ayuntamiento de participación de ingresos del Estado que no se gasta se queda aquí, no se devuelve, señora. La realidad es que han subido los impuestos a más de 5.000 establecimientos, a 27.000 conductores. Y sí, nos dicen que han aumentado las sanciones a las terrazas, por supuesto que las han aumentado, también han aumentado los impuestos. En materia de comercio, había un acuerdo comercial para que las dos grandes áreas de afluencia estuvieran abiertas todos los domingos, han dicho que no. Ahora les han puesto un acuerdo comercial también para que haya 40 domingos, que difiere bien poco de los 60 propuestos por nosotros. Tampoco se aclaran entre el conseller, del director general y usted, Sr. Galiana. Oiga, ¿tan difícil es ponerse de acuerdo en esto? Si se lo están diciendo 27 de las 28 asociaciones. Es muy fácil ponerse de acuerdo en esto. Les proponemos en materia económica que bajen los impuestos, que pongan en marcha un plan de apoyo al autónomo, que aumenten los programas en becas formativas para empresas y, sobre todo, apoyar a nuestros jóvenes. Segundo punto, inversión. Les proponemos directamente que se ponga en marcha un operativo especial de limpieza y que sea efectivo. Esto debería estar usted encima todos los días, alcalde. ¿Cómo es posible que con más recursos este Ayuntamiento la ciudad esté más sucia? Lo dicen todos los vecinos, todos los ciudadanos. Por eso, ese vídeo que usted ha sacado de ?Cada barri és important?, que no se lo cree ni quien lo ha hecho. Que no hagan diferencias entre unos barrios y otros porque ustedes sí que difieren de unos barrios a otros, y solo no se equivocan cuando continúan con los proyectos que iniciamos nosotros. Le acaban de decir ahora que en deporte, por ejemplo, el polideportivo de Nou Moles que está paralizado, centros sociales, de personas mayores', que usted me dice, Sra. Gómez, que han hecho por las personas mayores. Mire, el mayor logro en este país ha sido que a lo largo de esta situación económica no se hayan bajado las pensiones, se hayan mantenido y se hayan subido cuando se ha podido. Ese es el mayor logro y eso se ha hecho gracias al PP, Sra. Gómez. No gracias a ustedes, que no han abierto ni un solo centro. En jardines, que a vosté li agrada una ciutat de jardins i de places, en el 2016 no han invertido ni un solo euro de los 2 millones que tenían. Y en el 2017, que han vuelto a repicar los 2 millones de euros, llevan gastados 60.000 euros solo. ¿Esta es la ciudad que usted dice de jardins i de places' Que me dice ahora las grandes plazas de la Reina, de Brujas, de San Agustín y del Ayuntamiento, que es algo que hemos llevado nosotros desde el principio en el programa electoral y lo sabe, y que ahora se apropian de ello. Por eso le digo que solo? Grezzi, espera que ahora voy a por ti. Protección animal. Oiga, los perros se mueren porque no hay toldos y los únicos animales que están en la calle son las ratas y los mosquitos. Eso es lo único que están protegiendo y que está proliferando en la ciudad. El estado de ejecución del presupuesto es el 24 %, este es su verdadero problema. Ustedes no creen en València, ustedes están en el Bonica fest, en el bailecito, en el suavesito y ahora en la pulserita de Sant Dionís. Però vosté no estan en la faena, vostés estan en la propaganda. Però és que han vingut a treballar i ara els veïns els ho estan dient. La mitad de los barrios de València no se ha invertido ni un solo euro. Cada barri és important, Sr. alcalde; això també ho havia d'haver ficat en el vídeo. En el PGOU, después de acusar de destruir la huerta, Sr. Sarrià, que lo han hecho durante muchos años, lo han recuperado y han incorporado suelos de huerta: en la Punta y en Benimàmet fundamentalmente. Es decir, que pretenden reclasificar. Han recuperado el mismo plan, sí señor. Lo han presentado en la Generalitat recientemente, el mismo, en las dos grandes áreas. O sea, dígales usted a los de la huerta por dónde van. Sra. Gómez, cada día me gustan más sus discursos. Esto de las oportunidades de la justicia y la confianza. Pero esto no es la universidad, esto es la vida real. Ha dicho el alcalde que ha hablado con el presidente para la Ley de la Capitalidad. Oiga, ¿por qué no se van a hablar con el presidente y que empiece a ejecutar la T2 hasta Natzaret? Porque hay recursos, porque también se lo han pedido. ¿Por qué no le dice al president de la Generalitat que aumente sus inversiones en la ciudad de València en lugar de reducirlas' Las ha reducido en el 2017. Ya nos colaron en aparcamiento de Brujas, ahora dicen que lo van a empezar, llevan dos años diciendo que lo van a empezar. Oiga, ¿esto de la competencia de hacer ahora los colegios los municipios', ¿esto de qué va?, ¿me lo pueden explicar? ¿Alguien se ha planteado esto?, ¿esto es serio realmente? Una competencia que está transferida a las comunidades autónomas ?sanidad, educación y prestaciones sociales, fundamentalmente. ¿Y ahora los colegios los vamos a hacer desde aquí?, ¿esto nos lo pueden explicar? Con su actitud están ahuyentando a los inversores y no tengan la cara de culpar de esto al Gobierno del PP, el Gobierno del PP al que ahora me referiré sí que ha anunciado una inversión de más de 1.000 millones de euros para el soterramiento de la Estación Central y del túnel pasante. Sra. Oliver, yo ya sé que usted está en contra de todo lo privado, que le gusta lo público, solo lo público, que no quiere. Ya se ha cargado algún proyecto, pregúnteselo al Sr. Sarrià. Pero, oiga, ¿ también el hotel de la Marina? Por cierto, los 400 millones de euros los generó el PSOE, no nosotros. Nosotros los estamos pagando. Sí, Sra. Gómez, el PP del Gobierno de España los está pagando. Este Ayuntamiento no ha pagado ni un euro. No me diga que tengo cara, la cara la tiene usted de decir lo que acaba de decir. ¿Dónde está el edificio de Veles e Vents, ciutat refugi? Otra gran mentira y otra gran demagogia. Coja su piso, póngalo en esa base de datos que generó para acoger a gente y a partir de ahí pues tan contentos. Ya está, no hace falta poner el Veles e Vents, uno de nuestros bienes, de todos los que estamos aquí. Ya se ha acabado la demagogia. Ustedes se han cargado el convenio con el Colegio de Abogados, no diga que están apoyando a los colegios profesionales. Se han cargado el contrato de intermediación hipotecaria. El Cabanyal, le dedico 30 segundos al Musical. Sra. Oliver, 1,5 millones de euros a dedo en el Teatro el Musical. Esto sí que es municipalizar los servicios públicos. Cabanyal, el primer día del Pleno el Sr. Novo les dijo una cosa muy importante: vamos a modificar el proyecto que teníamos; de acuerdo, reduzcamos el ancho de la calzada, reduzcamos la edificabilidad, protejamos los bienes de interés cultural', han dicho que no. Sr. Sarrià, Sra. Gómez, atiendan que es importante. Dijeron que no, dijeron que había que derogar y el otro día hace unos meses presentan un plan para decir que van a presentar otro plan. Claro, si esto no es más que, esto va de planes de participación para no ejecutar lo que tienen que hacer. Y ese es el problema que hoy tienen en el Cabanyal y que desgraciadamente los vecinos lo están sufriendo. València se ha convertido en un referente de contratos a dedo, 30 millones de euros en 5.500 contratos. Oiga, en materia de personal no hay más policías porque no quieren, tenían 89 plazas de policías creadas. Solo ahora les han entrado las prisas y ha convocado las 30 o 33. No es por culpa del Sr. Montoro, no es por culpa de la tasa de reposición, ustedes eliminaron plazas de policías y ahora les han entrado las prisas. La seguridad no era su prioridad, Sr. Ribó. No es culpa del Sr. Montoro, es culpa de usted porque de 33 a 89 todavía le quedan para crear plazas. Sra. Gómez, el Grupo Gama lleva creado hace bastante tiempo. O sea, no me diga usted que en materia de igualdad no se hizo nada. Sr. Grezzi, no voy a hablar de la duración de los trayectos habituales. Si yo tuviera alguna responsabilidad en este Ayuntamiento usted estaría fuera. Yo no tengo Twitter pero te lo digo a la cara: eres un miserable por tus tuits, te lo digo así de claro, Giuseppe. No es posible que responsabilices al presidente del Gobierno de los atentados de Barcelona, no es posible. Este señor te tendría que cesar mañana, ya te ha llamado la atención varias veces y esto que te digo lo piensa muchísima gente de València, contrólate con los tuits. Sr. Fuset, yo también tengo amigos ?Antonio, Pepet, Vicentico? Vosté està reprovat en la JCF, el primer president de la Història que està reprovat. Què m?està contant ací que si Vanessa, Joan, Lorena... Vosté és incapaç de dur allò que havia de dur que és la JCF. Ha fet una enquesta que clama al cel, ha col·locat a dos persones en la seua Regidoria amics. Què va donant lliçons de persones que viuen en València. La última gran mentira: Servicios Sociales. La pobreza ha aumentado en tres puntos, más dificultad de las familias, dificultad de hacer frente a los imprevistos. Usted se ha empeñado en gastar 1,4 millones de euros de las arcas municipales en el Centre Excursionista para rescatar a Bankia. Y para rescatar a Solvia ha condonado 7 millones de euros en el Camino Hondo del Grao. O sea, que esto de que los poderosos están ustedes tan encima de ellos es relativo. Prometían abrir comedores escolares y no lo han hecho. Tampoco se han acabado los desahucios, por desgracia. Tanto que decían que iban a acabar con ellos, no se han acabado. Tres de cada cuatro de los que se producen en València están en el Cabanyal. Prometían escuelas infantiles y tampoco han creado ninguna. Proponemos que se cree un nuevo programa social, que se impulse el pacto por la educación Autocomplacencia, falta de ilusión, falta de inversión. En definitiva, Ribó, usted no cree en València y su equipo tampoco, y ese es nuestro gran problema.

Sr. Monzó, a mí sí que me gustan las Inversiones privadas, me encantan las inversiones privadas. Pero me hubiera encantado que durante los años que han llevado ustedes la gestión del patrimonio municipal cada vez que alguien trae un proyecto a esta ciudad no solamente le hubieran pedido un retorno económico sino también social. Es algo tan de cajón que cuando vienen los empresarios a presentar proyectos se les explica y lo entienden perfectamente. Nosotros no somos una inmobiliaria, somos una ciudad. Le suena raro, yo sé que le suena raro. Son 24 años actuando como una inmobiliaria con todos los PAI que han hecho, actuando como una inmobiliaria en la gestión de Aumsa, actuando como una inmobiliaria arrasando el Cabanyal. Entre una empresa y una ciudad hay una diferencia clave y es que nosotros deberíamos trabajar para las personas, para todas las personas, para una visión amplia de lo que es la ciudadanía. La ciudadanía somos todos y todas. El impulso económico. Nosotros estamos absolutamente a favor, pero nadie se puede quedar atrás y en esta ciudad durante muchos años nos hemos quedado muchas y muchos atrás, muchos se han tenido que ir y nosotras estamos preocupadas por esto. Y por eso, cuando vienen un inversor privado le vamos a exigir y le estamos exigiendo no solo un retorno económico sino también social. Sr. Giner, de sus 15 minutos, 3 han sido de propuestas. Cuando uno dice no tener ideología y además no tiene proyecto, yo realmente no sé qué hacen ustedes aquí en política, no lo entiendo. Nosotros tenemos ideología ?y aprovecho también para contestarle al Sr. Monzó?, claro que tenemos ideología. Solo que nuestra ideología está muy marcada y se llama justicia social, esa es nuestra ideología. Le suena raro también. Cuando habla usted de corrupción realmente no creo que esté legitimado ni de lejos hablar de corrupción en esta bancada, creo que se equivoca de lado, debería usted de mirar más para allá. Porque la corrupción se trata en los juzgados y la gente que está en los juzados está en esa bancada. Claro que con los pactos que tiene usted en Madrid no le da para girar para allá, tiene que girar para aquí. Revísese el discurso porque hace mucho daño. La corrupción está ahí, no aquí. Por otro lado, le quería decir que realmente cuando usted hace referencia al índice de transparencia, claro, 24 años de no transparencia es un poco difícil revertirlos en 2 años. Sí, estábamos muy abajo. Pero también puede usted venderlo de otra manera, hemos subido 10 puestos y estamos ya al 90 % de lo que pide ese índice que cumplamos. Pero claro, es mucho más bonito venderlo al revés. Cuando uno hace política de espectáculo las cosas no le acaban de cuadrar luego. Sí que me gustaría aprovechar el tiempo que me queda, que no es mucho, para decirles que evidentemente nosotros sí que trabajamos y trabajamos de una manera muy cercana a la ciudadanía. De una manera tan cercana que cuando ustedes dicen que no hemos hecho nada en vivienda, le puedo decir que en vivienda se gasta hasta el último duro de todo el dinero que tenemos en subvenciones y atención a la ciudadanía. El único dinero que queda en vivienda está cofinanciado por el Ministerio, está cofinanciado por Europa y por la Generalitat. Y le acabo de decir que son proyectos que están ahora en fase de proyecto básico y de ejecución, y serán 70-71 que los haremos el año que viene; no sé si es que no me ha oído. Creo que también el hecho de que le estemos desmontando el discurso constantemente tampoco le hace ninguna gracia. Li vaig a contar quatre casos que m?han passat per a llegir-los perquè crec que ací és on podem vore quina és la nostra tasca real i propera a la ciutadania. Anem a fer un nou contracte per a fer l'atenció als desnonaments amb el qual es convidaran empreses vàries, entre altres el Col·legi d'Advocats. De les persones que estan ara a peu de carrer amb estes famílies vaig a contar quatre casos. Un és d'un matrimoni amb dos menors. El procediment judicial, obert. El nostre equip ha aconseguit una dació en pagament, amb un lloguer social fins el 2020. Una dona sola, en l'atur, amb ingressos absolutament en b. Hem aconseguit que firme la dació en pagament amb un lloguer fins el 2020 en una altra vivenda molt més millor que la que tenia. Una família de tres fills, amb una minusvàlua del 67 %. Una firma de dació en pagament amb lloguer social prorrogable fins el 2020. I després hem paralitzat un llançament en parlar amb la Comissió Judicial de Bankia a la porta de casa. Estos són uns dels 260 casos que hem tingut enguany. Dir que no hem fet res en vivenda, quan no hi havia res, a mi sincerament em pareix una demagògia escandalosa. Dir que no estem fent res a nivell general em pareix sincerament mentir. I jo, sincerament, no tinc el cos per a teatre. Estic molt preocupada per la gent, ho sent molt. Gràcies.

Muchas gracias, alcalde. En primer lugar me dirigiré al Sr. Giner. Yo qué quiere que le diga. Lamento decirle, de verdad se lo digo, profundamente, lamento dos años después venir a este Pleno y escucharle hacer un discurso tan importante como es el debate del estado de la ciudad que sea un discurso de café de bar, de cotilleos entre los concejales, que si no nos hablamos, que si nos hemos enfadado. Por favor, ¿dónde está su proyecto alternativo de ciudad' Sr. Giner, le voy a ser sincera. Creo que usted tenía una oportunidad para ser alternativa dentro del espectro de la derecha de esta ciudad porque obviamente el PP no está en sus mejores horas, vamos a admitirlo. Pero es que usted pierde oportunidades cada año y hoy tenía una oportunidad. ¿Dónde están las alternativas de ciudad', ¿dónde? Porque yo no las he escuchado. Yo solo he escuchado un discurso en donde ha pasado uno por uno por las concejalías hasta en las cosas más nimias, sin hacer un relato general de ciudad y de filosofía de ciudad. Pasando por si el jefe de no sé qué? Oiga, aquí ningún concejal tiene jefes. Aquí nuestros únicos jefes son la ciudadanía y los vecinos y vecinas, los que nos han votado y los que no. Porque nosotros somos un gobierno de todos y de todas. Porque al contrario de lo que a usted le gusta decir, las tres palabras estrella de Ciudadanos y del Sr. Giner: populismo, ideología, adoctrinar. Oiga, por favor, si es que siempre una y otra vez. Ya le hemos explicado que, efectivamente, los gobiernos y los modelos sociales, y también en la Administración, obedecen a unos principios y a unos valores de los que estos tres partidos se sienten bien orgullosos de representar porque tenemos el convencimiento que hace mejor y más digna a una sociedad la justicia social, la libertad, la igualdad. Claro que sí, estamos orgullos. Y lo que tiene que hacer usted es hacer su propio modelo, no solo vale criticar y criticar, o abstenerse en todo. Hay que tomar partido y hacer una alternativa creíble de gobierno. Y lo siento, pero creo que hoy usted ha perdido una oportunidad. En cuanto a los compañeros del PP, lo primero es que me da un poco de risa oír que en el año 2012 ya se hacían debates. Esa fue una iniciativa forzada por la oposición, no sé si está aquí Joan Calabuig, Joan Ribó, estaba Amadeu Sanchis, que estuvieron aquí presionando y forzándoles no para hacer un debate del estado de la ciudad sino para hacer un pseudopleno extraordinario, en donde la alcaldesa se sentaba ahí y no bajaba aquí a debatir. ¿Sabes quién defendía la ciudad y su modelo de gobierno?, ¿se acuerdan de Alfonso Grau o ya no lo recuerdan de nada? Porque nosotros sí que nos acordamos mucho de él, sale continuamente aún en los medios de comunicación como el recaudador de vuestra supuesta caja B para financiar las campañas electorales. Ustedes lo recordarán bien porque le deben mucho. ¿Saben lo que le deben? Le deben esa acta porque esa acta es ilegal. Ustedes han ganado mayorías absolutas haciendo trampas. Porque lo peor que puede hacer un demócrata en este Ayuntamiento y en cualquier sistema democrático es ir a unas elecciones haciendo trampas. Está mal robar, está mal enriquecerse. Pero lo peor de todo es ir a unas elecciones dopados, porque estamos pervirtiendo lo más sagrado que tenemos los demócratas que es la igualdad a la hora de concurrir a unas elecciones. Nuestro voto, que es lo más sagrado. Por lo tanto, sí, ustedes recuerdan mucho a Alfonso Grau porque gracias a él quizás están ahí sentados. Sr. Monzó, parece mentira. Usted sabe mucho de hacienda, seguramente, no lo pongo en duda porque yo soy abogada, sabe mucho más que yo. Sabrá que la tasa municipal se estructura por la autonomía, pero que somos los ayuntamientos y los municipios, si la Generalitat y les Corts así lo determinan, los que podemos regular el cómo, el quién y el porqué, y además podemos recaudarla. Y esa es la posición que tenemos. Pero le voy a decir una cosa, Sr. Monzó, no es una posición nuestra. Es que su propio partido en el Gobierno central, a través de la Comisión de expertos de hacienda, sobre la reforma de la Ley de Haciendas Locales propuso que la tasa turística fuera municipal. Es decir, su propio partido. Es usted quizás el que no acaba de controlar los temas y no yo. Tema de inversiones, de ejecución de presupuestos. Que si están sin ejecutar, que qué desastre. Oiga, aquí lo que era un desastre era cómo dejaron ustedes la ciudad, la ciudad inacabada, la ciudad sin ejecutar, que ha tenido que ser el actual gobierno quien se ponga manos a la obra y la ponga en marcha. Ustedes dejaron Sociópolis hecho un desastre desde el año 2003 y la semana pasada empezamos nosotros la reconstrucción de ese barrio. O la T2, tal como usted ha citado, desde el 2011 hecha un desastre, se inundaba, con ocupaciones. Ha sido la actual Generalitat la que ha cogido las riendas del asunto y ha planteado que la T2, que será la línea 10, acabe y por cierto en Natzaret, por mucho que ustedes se empeñen en decir que la Generalitat no anunció que llegaría hasta Natzaret. Da igual, si es que al final la realidad se impondrá en los hechos. Habla usted de mayores, que nosotros hemos maltratado a los mayores. Ustedes han sido el partido que más ha maltratado a las personas mayores de este país, ustedes que desde que están gobernando han perdido cinco puntos de poder adquisitivo. ¿Saben por qué? Porque son el Gobierno que impuso el copago, el copago farmacéutico, el copago de los servicios de dependencia, el copago que tenían aquí en el Ayuntamiento con los centros de día y que hemos sido nosotros los que lo hemos quitado. Ustedes han sido el Gobierno que bloqueó durante años injustamente la ley que sí que realmente transformó la vida de muchos mayores en todo muestro país como fue la Ley de Dependencia, pero como venía de un gobierno socialista ustedes la bloquearon perjudicando la vida de miles y miles de valencianos y valencianas que tenían derecho a esa prestación. Ha hecho usted referencia al consorcio de la Marina. Nosotros estamos impulsando que eso sea un polo de innovación de referencia. Ustedes lo dejaron todo vacío y creo, menos alguna boda que hubo por ahí, en muchos años no hubo absolutamente nada. Nosotros sí que tenemos un proyecto de ciudad y lo tenemos integrado en València. No haga referencia, por favor, porque no. Y sobre el Grupo Gama, quiero terminar con esa reflexión. ¿Cómo lo pueden negar?, ¿cómo pueden negar que había policías que tenían que compatibilizar su trabajo con atender a mujeres que eran víctimas de violencia de género? Un policía de barrio, un policía de tráfico, los policías de la noche tenían que dejar lo que estaban haciendo si les entraba una llamada. No era forma de trabajar con el principal problema, tanto en gravedad como en número? Sí, sí. No hagan caras' [La presidència li comunica que ha esgotat el seu torn d'intervenció]. No era forma de trabajar y nosotros hemos puesto las prioridades en las mujeres maltratadas, no como ustedes que priorizaban que la Policía Local trabajara para desahuciar a las familias de sus casas. Esa es la diferencia de modelo. Una València más justa socialmente y que sobre todo trabaja para sus personas, no como la vuestra.

Voy a empezar por la Sra. Oliver, de InnDEA. Aquí el Sr. Ribó dio la cara por el Sr. Peris y dijo que asumía todo el proceso de selección de InnDEA, esto está en el acta. Entonces, Sr. Ribó, si en InnDEA hay alguna responsabilidad el responsable último es usted, que lo sepa, porque usted aquí se levantó y dio la cara, y dijo que había comprobado personalmente todo el proceso. Ya le podremos enseñar, Sra. Oliver, las irregularidades. En segundo lugar, la ideología es peligrosa y ha traído muchos problemas. Que usted tenga valores, me gustaría. Y que tenga ideas. Pero ideología y fanatismo, eso es muy peligroso. Transparencia y viviendas. Oiga, si es que eran sus banderas y cuando estaban en campaña parecía que iban a cambiar el mundo, iban a cambiar todo esto. En dos años en transparencia no se ha trabajado lo que se tenía que trabajar y en vivienda social la ejecución presupuestaria de este año es 0. Y se lo vuelvo a decir, Sra. Oliver. Y usted lo sabe, es que lo peor de todo es que ustedes lo saben de sobra. Sobre la corrupción, el tripartito cerró una Comisión de Investigación que abrimos sobre la corrupción del PP. Fueron ustedes. Así que por favor ese tema cuando quieran lo debatimos también, al igual que InnDEA. Sra. Gómez, el Sr. Calabuig se ha ido, no sé porqué, me imagino que tendría cosas que hacer. Pero si me permite, aquí se ha hablado de falta de vivienda social, de falta de inversiones en accesibilidad. Sra. Gómez, aquí se ha hablado de temas muy graves. Ya sé usted lo que le puede importar y lo ha demostrado. Aquí lo que pasa es que hablamos de gestión y de eficacia, ese es el problema, y no de lírica. Creía que iba a hablar hoy también del problema que tiene la FDM con el comité de empresa porque aquí llegan comunicados que si esa es su forma de trabajar con las personas, de atenderlos y de ver sus derechos menudo Partido Socialista, del tres al cuarto. ¿Sabe, Sra. Gómez? Eso es lo que ustedes hacen, todo lírica. Pero luego Podemos y el PSOE, que van juntos, a la hora de tratar a los trabajadores y a las personas cero pelotero, como hacía Zapatero. Y no se preocupe, Ximo Puig sigue de presidente y así estamos en esta ciudad. Claro que sí, Sra. Gómez. Sr. Ribó, tenía la réplica exclusiva para hablar con usted. Pero bueno, las cosas vienen como vienen y ningún problema. No hay gestión en este Ayuntamiento y es la realidad. La ejecución presupuestaria ha pasado de un 40 % a un 30 % y a un 20 %, y cada vez vamos absolutamente a menos. El problema fundamental que tenemos, el tema del deporte que también gestiona el PSOE. De 2 millones hay ejecutados en estos momentos en lo que son instalaciones deportivas un 0,05 %, no llega a 1.000 euros. Eso es lo que cuesta ya un cumpleaños, no se gastan absolutamente nada. Hemos hecho un trabajo, nuestros compañeros de partido han hecho un trabajo y han comparado Torrent con l'Eixample, Campanar, Algirós, el Pla, Benimaclet, Ciutat Vella y Poblats del Sud. Pues bien, 80.000 personas frente a 223.000. Hay más instalaciones deportivas en Torrent que en todos estos barrios de València. No están haciendo absolutamente nada por este tema. Lo peor, el paro juvenil. Le he dicho el 50 %, por encima de la media de España. En València está creciendo y en España está cayendo. Pero es que el paro en general en València está al 19 % cuando en España está ya al 17 como se ha apuntado. Esta es la realidad de la ciudad de València. No es una cuestión de ponerse ahí, dar un discurso de 20 minutos, Sra. Gómez, hablando de sus bondades a los jóvenes. Es lo que hace, populismo y propaganda con el dinero de todos; es lo que está haciendo usted. El turismo. Que lo sepa, en València tenemos una rentabilidad de los hosteleros del 10 % cuando en España está al 13 %. Los precios en España están subiendo el 9 %, en València el 7 %. Es decir, el turismo no tiene calidad. Y cuando le hemos propuesto aquí medidas como que se aproveche del Brexit, que comunique el complemento salarial, su respuesta siempre que no, Sra. Gómez. Usted solo sabe hacer una oposición dentro de la misma oposición y esa es la pena que usted tiene. Además, los hosteleros dicen que este verano ha sido igual o peor que el pasado. Y al final es cuando pasamos el algodón por el azulejo, cuál es la realidad que está viviendo nuestra ciudad, que no está aprovechando, Sr. Ribó, las oportunidades que tiene ahora mismo el sector y la realidad. La accesibilidad. Aquí tiene, Sr. Campillo y Sr. Ribó, un documento con todas las fotos de cómo están nuestros edificios públicos. Es que se volvieron a reír cuando se lo propusimos hace un año y esa es la desgracia que tiene València, es que se ríen, es que pasan de todo, es que se creen que están en la oposición todavía y llevan dos años sin gestión. La accesibilidad de paradas, Sr. Grezzi. Tenemos un problema, con más de 200 paradas que no son accesibles. Se trata de quitar una papelera, un banco o lo que sea. Hay 365.000 euros para el tema, no se ha gastado nada. Pero aunque se gastase eso sería como mucho para 25 paradas. El tema de vivienda social ya lo hemos dicho. El tema del Cabanyal, Sr. Ribó. Tiene usted problemas con las ocupaciones. Desde aquí le pedimos que en primer lugar defienda a todos los ciudadanos, a todas las personas y a todas las familias que están pagando sus impuestos y llevan una vida normal. Que ayude a aquellos que no llegan a final de mes. Eso es lo que tenemos que hacer, Podemos, a los que no lleguen a final de mes. Y que sea duro con quien no cumple la ley. No permita que en esta ciudad nadie incumpla la legalidad, que es lo que está pasando en el Cabanyal. Porque sabe que si está ahí Ciudadanos nuevamente estará con ustedes. Es lo que tienen que trabajar. Aspectos de infraestructuras. Mire, la T2. Han venido aquí a decirle que se espabile usted con el tema de la T2, han venido desde la Conselleria. Y le quiero preguntar en el aparcamiento de Brujas cuándo vamos a ver la primera máquina. Por cierto, aquí le pedí que declarase València Ciudad Libre de Barracones. Dijo que no, se negaba a ello. València sigue con barracones y así acabaremos la legislatura, con barracones. Puedo comprender, Sr. Ribó, que usted no quiera gestionar, que el tema no le acabe de divertir, que tenga desafección por las cosas, que a veces le pueda la ideología. Pero lo que no le perdono desde este Grupo municipal es la confrontación a la que nos lleva continuamente en problemas que no existían que los ha creado el tripartito en esta ciudad. Ha creado problemas, ha intentado imponer, ha intentado adoctrinar, está intentando adoctrinar y lo más triste de todo es que intenta dividir a los valencianos, y ahí nos va a tener en contra. Porque València es una ciudad con muchísimas oportunidades, el problema es que su estrategia se basa en dividir. Divide y vencerás, en vez de proponer. Eso es lo que está haciendo el tripartito, adoctrinar y dividir. Diferenciar entre buenos y manos valencianos. Desde aquí le presentamos además 200 propuestas. Hacemos hincapié fundamentalmente en todas las áreas del Ayuntamiento, pero a ver si València puede liderar el tema del diseño a título internacional porque existe oficialmente la posibilidad de que València sea Capital del Diseño. A ver si podemos trabajar todos en esa línea. Siempre que usted hable de moderación, de estabilidad, de tranquilidad, de proyectos de bajar impuestos, como sabe, nos va a tener a su lado. Pero siempre que esté por dividir, por adoctrinar y sobre todo por esta indefinición frente al problema tan grave que tenemos en estos momentos en Catalunya el 1 de octubre no nos va a tener de lado. Es más, nos va a tener enfrente. Y claro que vamos a hacer oposición, Sra. Gómez, claro que sí, porque no le vamos a permitir que juegue con el impuesto de los ciudadanos y no le vamos a permitir ni a Podemos, ni al PSOE, ni a Compromís [La presidència li comunica que ha esgotat el seu torn d'intervenció] que desaproveche esta oportunidad que tiene València para salir adelante y hacer de València una ciudad con prosperidad y sobre todo que tenga prestigio en España. Gracias.

Vull aprofitar per a tindre una deferència com a mínim de donar algunes respostes als veïns i les veïnes que han vingut hui a parlar, no els veig per ací però crec que es mereixen també alguna resposta. Molt bé, vaig a comentar per vosté. Vosté ha parlat si no m?enganye a títol personal, correcte? Encara que ací es ve a parlar en nom d'entitats, en este cas Sant Vicent de Paul. Parlava vosté dels escocells ?los alcorques en castellano?. En total, en València són 60.000 escocells els que tenim i haurà comprovat com alguns d'ells tenen una aparença especialment descuidada, en els quals s'ha deixat la vegetació. Això precisament no és espontani, és un pla per a aprofitar-los i després d'una fase d'anàlisi en la qual s'ha deixat créixer eixa vegetació es cuidaran, s'apadrinaran per part d'entitats veïnals i s'aprofitarà eixa superfície amb la flora autòctona d'esta terra per a tindre una superfície equivalent a huit camps de futbol que vindran molt bé a l'hora de combatre el canvi climàtic. Per tant, estiga vosté atent perquè vorà com eixos 60.000 escocells s'omplin de vegetació cuidada. Ha parlat vosté també dels col·lectius festers que no tenien subvenció. Bo, aprofite per recordar una de les coses que este Ajuntament ha fet que és regular les subvencions perquè en compte de donar-se a dit i en despatxos per criteris polítics es donen amb objectivitat i transparència, amb unes bases reglades. Volia també agrair als representants de Natzaret que han parlat d'eixe parc de la Desembocadura. Efectivament, coincidim també a l'emprar eixa nomenclatura perquè pensem que Natzaret és València i és una de les diferències d'este Govern respecte a l'anterior. Entenem que els barris, els pobles pedanis, eixos pobles que també formen part de la ciutat també són València i, per tant, eixe parc de la Desembocadura és un parc per al conjunt de la ciutat. M?agradaria recordar també que este mes d'agost hem signat un conveni de més de 60.000 euros amb l'Arca de Noé per a atendre xiquets en risc d'exclusió precisament dels barris de la Punta i de Natzaret. Adelaida, de l'Associació Polo y Peyrolón, se n?ha anat però sí que m?agradaria recordar-li en tot cas que se li va donar cita el 29 de març passat. Per problemes d'agenda finalment no es va poder concretar, però la petició s'ha resolt. I vull aprofitar per recordar una de les diferències també que té este Govern. Este Govern escolta, este alcalde escolta, este alcalde dóna la cara no només en el debat de l'estat de la ciutat en el qual l'anterior alcaldessa no parlava, ni tampoc escoltava, sinó també ho fa amb els veïns i són milers i milers de veïns els que li escriuen per les xarxes socials, amb eixe servici de Parla amb Joan Ribó perquè l'alcalde els reba, o els reba els companys de corporació per donar resposta a les seues qüestions. També Adelaida, si vol, per tant, serà rebuda. S'ha parlat del Cabanyal. Jo sí que conec la zona cero, vaig estar tan lluny com a la Fira de Juliol quan portàrem als Poblats Marítims part d'eixa activitat; també a la Setmana Santa. I jo no vaig a demanar als veïns del Cabanyal que tinguen paciència perquè entenc que n?han tingut massa. Vaig a demanar-los que confien, confien en eixes inversions de l'EDUSI que com deia es van a accelerar, amb 39 d'elles que van a tindre ja pressupost en 2017. M?agradaria també agrair eixe esforç del representant de SOS Racisme que ha parlat en valencià. Ha fet l'esforç que alguna gent d'esta terra que porta molts més anys o que ha nascut ací mai no ha fet. Emprar una d'eixes dos llengües oficials i la que segons l'Estatut és la llengua pròpia. Per tant, volia agrair-li-ho i dir-li que prenem nota de les seues paraules per fer pedagogia en tots els servicis municipals en contra de qualsevol discriminació. I reconéixer, efectivament, com ha dit Lambda, que el llistó no estava massa alt en la lluita contra l'homofòbia. De fet, ahir ho vam vore quan el PP, per desgràcia, es va abstindre en una votació que podia haver sigut unànime per a defensar una vegada més els drets de les persones LGTB. El llistó no estava ben alt, però nosaltres l'anem a apujar. S'ha parlat d'accessibilitat. Vaig a fer una intervenció pràcticament única perquè ens trobem davant d'un bloc, el bipartito de la derecha. El partido de la derecha està format per Ciudadanos, los nueve concejales imputados del PP y por el Sr. Eusebio Monzó que es independiente. Vaig a fer una resposta quasi unitària a les seues paraules. Resulta paradigmàtic que durant tota esta intervenció no hem escoltat ninguna proposta i com ja vaig dir l'altre dia a la ràdio, no és que no tinguen alternativa, és que ja la coneguem. La coneguem, l'hem patida, la sabem i és la que ens ha portat al dèficit, a la corrupció, a eixe forat econòmic i a eixa imatge que encara estem tractant de netejar. Per tant, és normal que amaguen la seua alternativa i és normal que vostés m?inquirisquen a mi a què parlem de Catalunya. Bo, mire, no. Estem en València, no estem en Catalunya. Ja té nassos que li demanen a un partit d'àmbit local i autonòmic valencià com és el nostre que es posicione sobre la comunitat de dalt, quan vostés són un partit d'àmbit estatal, són un partit d'origen català com és el cas de Ciudadanos i són vostés els que han d'ajudar a resoldre eixa situació. I ja els dic una cosa, en tot cas, la solució es diu diàleg, es diu política, no es diu porres. Han fet ací referència al tema de l'accessibilitat. Nosaltres no anem a estar exempts d'autocrítica, però si vosté diu que s'ha de fer sobre 307 immobles això vol dir que s'ha fet eixa auditoria, que és precisament el primer que calia fer. Les obres no es poden fer en tots els edificis en dos anys, es va fer com dic sobre 307 immobles, dels quals 192 estaven totalment adaptats, 38 eren practicables amb banys no adaptats i 57 que no són accessibles. Com vosté ja sap, s'està treballant en això. Sr. Giner, vosté ha criticat el que hem fet al CEIP 103. M?agradaria que vosté escoltara no a mi sinó precisament a la comunitat educativa que ens va felicitar per fer el que hem fet en el col·legi 103, díganos usted. Jo li repte que vosté vaja i puga escoltar el que diuen. També hauria d'enterar-se un poquet millor del col·legi Sant Àngel de la Guarda on l'Ajuntament de València ha complit escrupolosament els terminis compromesos. Si parlem d'educació hem de recordar eixes xifres que hem donat, que per primera vegada s'han cobert totes les places de professorat. S'ha parlat de neteja i ho entenem. València està més neta del que estava ahir, però demà ho estarà encara més. Som conscients que s'ha de continuar fent eixe esforç no només augmentant eixe pressupost, després de tants anys de retallades del PP sinó també fent eixa conscienciació. S'ha parlat també d'inversions. Parlant d'educació, hem invertit, Sr. Giner, Sr. Monzó, més de 350.000 euros en diferents intervencions i reformes de les escoles municipals. I a més a més, atenem més de 10.000 intervencions de manteniment a l'any en més de 100 centres educatius. Els col·legis d'esta ciutat mai han estat tan cuidats com ho estan ara. S'ha parlat també de personal. A mi m?agradaria saber si per culpa d'eixa taxa de reposició no podem contractar el personal que volem, si a vosté li pareix que no és preocupar-se per la ciutat convocar 33 places de policia, com qualificaria que en els últims 10 anys el PP no convocara ni una, 0 places. Per desgràcia, en esta ciutat fa falta molt de personal en molts servicis, no només en policia. Anem a aprofitar al màxim els nostres recursos per a fer-ho, perquè estem fent una bona gestió i perquè mereixen que el Sr. Montoro ens retire eixes restriccions que ens ofeguen i ens asfixien. Perquè, per exemple, com s'ha dit, el període de pagament del PP arribà als 40 dies. Ho hem baixat a 4 dies, a 5 dies, a 6 dies en alguns casos. I això és bo per a l'economia d'esta ciutat... [La presidència li comunica que ha esgotat el seu torn d'intervenció] i demostra, i acabe, que la dreta mentix quan diu que gestiona millor l'economia, només la seua butxaca. Moltes gràcies.

Gràcies. Grezzi, que no n?has tingut prou. En vols més' Sra. Gómez, debate del pleno del estado de la ciudad, noviembre del 2012. Además, se lo traigo con una propuesta de gestión municipal suya, del PSPV. Aquí ya se debatía, lo que pasa es que ustedes quieren negar lo evidente y han venido vestidos de participación, de democracia y de transparencia, y están haciendo justo lo contrario. Porque hoy todavía no han contestado una pregunta muy importante, que la voy a reiterar más adelante. Veinticuatro años, efectivamente, dan para mucho y en algunas cosas nos habremos equivocado. Pues sí, como lo están haciendo ustedes. En algunas cosas se están equivocando, se lo dicen los vecinos y nosotros lo ponemos encima de la mesa. La corrupción, de la que han hablado reiteradamente, creía que era algo que ya tenían superado. Hemos pedido disculpas muchísimas veces, no nos cansamos de ello; lo reiteramos. Porque a quien más nos ha afectado es al PP, pero a ustedes también. Ustedes, el PSOE, es el único partido condenado por haberse financiado ilegalmente. El PP todavía no. Y ustedes, dentro de su gobierno tienen a gente imputada también. El problema en esto es que usted, alcalde, Sr. Ribó, quiere ser juez y parte. A usted le gustaría ya tener una condena firme encima de la mesa y nosotros estamos esperando, porque creemos en la justicia, creemos en la democracia y creemos en la presunción de inocencia. Y no en la presunción de culpabilidad, que cree usted en la de los demás pero no cuando se mira a usted mismo. Por cierto, Sra. G, ha hablado usted del Sr. Grau. Mencione también a su asesor, a ver dónde va a acabar. Y ha hablado también de dopaje, mencione también que usted está aquí gracias a una denuncia que fue archivada y que han estado durante más de cinco años esas personas. Sí, Sra. Gómez, eso sí que es ir dopada. Es usted en parte concejal gracias a eso. Y probablemente usted también, gracias al Ritaleaks, Sr. alcalde. O sea, que no me hablen de dopaje. Utilicen la justicia como hay que hacerlo, respétenla. Realmente se ha producido un cambio en esta ciudad y, como le he dicho antes, el cambio en mi opinión es para mal. Ahora ya hablan de que necesitan más años, ya no tienen suficiente con cuatro años. ?Probablement necessitarem més anys'. Ni en quaranta anys, Sr. Fuset, farien vostés la meitat del que hem fet. Més de 1.000 dotacions públiques i totes les infraestructures. I això queda per a la història i ho reconeix la gent i que la Sra. Barberá, en pau descanse... Per cert, en Alboraia els senyors de Compromís estaven en una diana tirant-li la piloteta a la Sra. Barberá. Igual com li ha cridat l'atenció al Sr. Grezzi, els ho torne a dir, per favor, un poc de respecte; n?hi ha límits que pense que no es poden sobrepassar. Eixa Sra. Barberá que tant han criticat vostés va deixar esta ciutat totalment transformada i ni en el millor dels somnis podrien vostés aconseguir-ho, ni en quaranta anys, perquè la direcció a què ens estan duent va en sentit contrari a la qual haurien d'anar. Li he fet dos preguntes: què opina vosté del referèndum? Que ens afecta directament, Pere, a València ciutat. Què opina vosté de la posició de la Sra. Colau? I no poden contestar-ho. Ahir vaig vore a la tele el Sr. Pere Mayor, que no parlava en nom de Compromís, en nom propi. La veritat és que ho va fer prou respectuós. Ell deia que estava a favor. Clar, la Sra. Castillo també està a favor. Diga-ho vosté, perquè d'ací és d'on vénen els senyors de Compromís. Però no poden contestar-ho perquè si diuen això gent que els ha votat se sentiria enganyada. El que passarà el dia 1 d'octubre és molt greu en Catalunya i podria passar també ací. Per això vostés no poden contestar i si contesten que no lògicament l'origen del seu programa ideològic, Compromís se?ls tirarà al damunt, per això no poden contestar. Jo vos he contestat, jo he estat un any sencer en la Comissió d'Investigació. Por cierto, Sr. Giner, ¿por qué se fue? Todavía no me lo ha explicado. ¿Quiere otra comisión? Pero si usted se fue a mitad de comisión de investigación, no dio la cara. ¿Por qué quiere otra ahora? No lo entiendo, sinceramente. Deje de hacer política con esto, que es un juego peligroso. ¿Por qué le digo todo esto? Han eliminado el distrito único en la ciudad de València, han recortado el número de aulas concertadas, han abierto aulas de 2 años, Sra. Oliver, en colegios públicos. Las escuelas infantiles que había las han cerrado o las han traspasado a la Generalitat, las dos que había. ¿Por qué? Porque quieren aleccionar a los jóvenes, claro que sí. Ustedes solo creen en lo que ustedes profesan. Ustedes están dando más de 100.000 euros a Escola Valenciana, a Ca Revolta y a Acció Cultural del País Valencià, y han eliminado la subvención que se estaba dando a Lo Rat Penat. Sí, más de 100.000 euros el año pasado y este año la habéis subido más todavía. Y sin embargo, en la Universidad Popular ?que tanto habéis hablado de Universidad' habéis subido las tasas y habéis reducido las plazas existentes. Es que esto es muy fácil, oiga. Se puede decir creo en el estado de Derecho; la Constitución se puede modificar en las Cortes que para esos son soberanas; en la Monarquía, yo al menos, usted ya sé que en la República, que tiene aquí el cartel no sé cuántos meses; en el cumplimiento de la ley? Si es que es muy sencillo. Sr. Fuset, com em parla vosté de figurants i de decorat si en el Corpus es disfressa vosté de Cirialot, amb tots els respectes a la festa que li tinc, perquè vosté no és creient, que jo sàpia. Per a vosté sí que és un decorat i sí que és un figurant, vosté sí que és un figura. Com ens parla que deixàrem una ciutat...? La ciutat que hem deixat és real, es pot palpar, clar que sí. I probablement a eixos que ha nomenat adés, a Joan, a Vanessa, a Lorena..., que no sé si se?ls ha inventat o són de veres no sé si seran un d'eixos dos que ha col·locat en la seua Regidoria, d'eixos no ha parlat, no ha dit el nom. Quisiera acabar con propuestas que ya hice el año pasado y que no fueron escuchadas, y al igual que las asociaciones les han reiterado y que probablemente este año tampoco las van a escuchar. Se resumen en tres. Bienvenido, Sr. Giner, a la bajada de impuestos que también el primer pleno de ordenanzas fiscales se abstuvo. Bienvenido, porque tienen recursos y no saben qué hacer con ellos. Les vamos a volver a proponer una reducción. Les vamos a proponer que ejecuten la inversión, tan fácil como eso. No pidan más dinero a Madrid, si no hace falta más dinero. Cada vez tienen las arcas municipales más llenas. Y sobre todo y fundamentalmente, que lo destinen a los más necesitados que se han olvidado de ellos. Muchas gracias.

Moltes gràcies. Em toca a mi per acabar esta sessió, comentar alguns temes. Jo sí que volia, en primer lloc, agrair totes les intervencions de les entitats socials que han participat adés. Intervencions de tipus de ciutat, com n?han estat moltes, fins les intervencions més particulars i de caràcter individual. Totes elles són positives i vull agrair que en prenem bona nota per a treballar. Només dir una cosa. Per desgràcia, les coses no es fan en dos dies. Això és una cosa que hem aprés i que el temps de l'Ajuntament és més lent que el temps dels desitjos i dels interessos de cadascú. En segon lloc, volia agrair als companys del Govern de la Nau, als companys de l'oposició tots els seus plantejaments. En algun cas vaig a parlar a continuació d'algunes propostes per part de l'oposició respecte a algunes idees que jo crec que hem de comentar. La primera, baixada dels impostos municipals. És una proposta que han fet conjuntament ?com no podia ser d'una altra manera? el PP i Ciutadans perquè en definitiva formen part de la mateixa manera de pensar. Què és un impost en general segons tota la filosofia política? És un element bàsic de redistribució entre les desigualtats d'una societat, eixa és la base d'un impost. Per tant, si plantegem baixar els impostos estem plantejant baixar els elements de redistribució social d' aquesta societat. És una qüestió bàsica. Si l'impost és per a açò, el baixar-los implica baixar la redistribució. Jo he parlat adés del fet que València, Espanya, és un dels llocs amb més desigualtat i això està clar en el PIB. He donat dades concretes, està clar en els informes de l'OCDE. Som dels països on augmenta més la desigualtat. I per tant, si augmenta més la desigualtat no és raonable baixar els impostos. Per tant, aquesta proposta els resum amb una paraula: no. Per què no? Perquè nosaltres ens volem apropar als països nòrdics que tenen una seguretat social i uns elements de cobertura social importants, no ens volem apropar a les societats que preconitza el Sr. Trump on no hi ha seguretat social, on no hi ha elements de cap tipus. Per tant, no. Volem ser més prop dels països nòrdics, més lluny de societats com les que preconitzen en l'altre costat de l'Atlàntic. El segon tema que volia comentar més concretament respecte al tema que ha plantejat d'inversions el Sr. Monzó. La primera, Sr. Monzó, vosté crec que és un expert en economia, però li vull recordar que la neteja no és un tema d'inversions. Les inversions estan en el capítol 6. La segona que li volia comentar, quan ha parlat del 89 milions que li he comentat, eixos 89 milions són milions executats l'any 2016 en inversions per este Ajuntament i açò és el que diuen els papers. I també li he comparat en el debat que aquestos 89 milions suposaven el 80 % més de la mitjana de les inversions del seu partit durant el període anterior. He donat totes les dades, si vol ho reitere. Per tant, els 89 milions suposen una inversió feta, el 80 % més que el que va fer el seu partit durant els tres últims anys de govern, teòricament amb una experiència impressionant de vint i tants anys. Però mire per on eixa és la dura realitat. Li vull recordar una data que abans no li he comentat. Als PGE de 2016 hi ha l'execució de les inversions territorialitzades. L'Estat espanyol va invertir en la Comunitat Valenciana poquíssim i ho vam criticar, però la seua execució va ser del 47 %, Sr. Monzó; aquí va ser del 66 %. Llavors, critique les inversions, però, per favor, comence pel Govern de l'Estat espanyol que ha invertit poc i no ha executat ni la meitat del que ha invertit. Eixa és la realitat. Un altre element que jo crec que és important, de 2017 no n?hem parlat perquè es parla d'inversions quan s'acaba l'any, això és raonable. Em sembla molt bé que tinguem tots els mesos un plantejament de com van les inversions. Li done una dada que no té que és d'avui concretament: el percentatge adjudicat sobre el definitiu a dia de hui és del 45 %. És un percentatge ja prou raonable quan estem en una data com l'actual pensant en un altre element. Li recorde que una part significativa de les inversions formen part de l'EDUSI i el programa europeu està controlat per l'Estat que ens va donar el permís per a començar a plantejar les inversions en juny, repetisc, en juny. No li parle de quan hem començat a disposar del romanent de l'any passat, fa pocs dies, en setembre. Per tant, eixa és la situació. Malgrat tot, les coses no van malament. Més temes. Tema de Policia que crec que és important. Home, de veritat, Sr. Monzó, que em parle vosté que fiquem més policia després que en 10 anys el seu partit no haja convocat ni una sola oposició en Policia és prou..., no diré la paraula però és poc seriós. És que nosaltres fa tres dies que ha eixit la primera convocatòria i l'any que ve anem a convocar. Que em diga ara: ?Hem de convocar més policies'. Doncs mire, jo també li he de dir: és que ens han deixat la situació complicadeta, eh? Que en este Ajuntament hi ha interins amb més de 20 anys d'interinatge i volem treballar perquè aquesta gent puga d'alguna manera resoldre la seua situació. No hi ha només problema de policies, hi ha problema d'arquitectes, de TAG, de tot. I també hem d'equilibrar la situació, ens sembla important, molt important. I anem a parlar de Catalunya, clar que sí, no tinc cap inconvenient. Però vull que li quede una cosa clara, a vosté i a vosté: jo del que vull parlar fonamentalment és dels problemes i la situació d'esta ciutat. A mi el que em preocupa són els problemes sobre els quals jo tinc gestió. A mi no m?agrada com està evolucionant la situació a Catalunya, no hi ha hagut capacitat de diàleg en absolut. No m?agrada l'origen d'este problema. Jo recorde com el seu partit, ho recorde perfectament, recollia signatures contra l'Estatut d'autonomia aprovat en les Corts catalanes, aprovat en el Parlament estatal, aprovat en el Senat, ho recorde perfectament. Jo recorde perfectament quan el seu partit feia campanya contra els productes catalans, me?n recorde perfectament. I per tant, demane que davant d'un problema d'este tipus, tan important, hi haja diàleg. El que demane és que hi haja diàleg. M?entén? Demane, reitere, que hi haja diàleg. I eixe tema és el tema que a mi em preocupa fonamentalment. Amb els seus plantejaments anem cara a una catàstrofe i després del dia 1 vindrà el dia 2 i n?haurem de parlar, el que demane és que hi haja diàleg. Vull acabar amb unes idees que em semblen importants. La primera, que València està en marxa malgrat el que diguen vostés, a pesar de vostés. La segona, que treballem per la participació i la transparència. La tercera, i m?alegre que la seua veu haja estat baixeta, és que la bona gestió econòmica està clara, per honradesa i per eficàcia, sí senyor. I els números canten i canten d'una manera impressionant. La quarta és que tenim molts reptes per davant ?neteja, urbanisme, ocupació...? i que estem treballant en ells. La quinta és que anem a fer una València amable per a caminar, no només per a anar en cotxe, també per a caminar. Una ciutat de places i parcs. La sexta és que augmentem les partides per a les persones amb situació desfavorable. La sèptima és que augmentem els serveis a la ciutadania. I l'octava i més important, que València ja està canviant de rumb, ja està anant en marxa i la gent se n?està donant compte a pesar que vostés intenten dissimular-ho. Moltes gràcies.